El catedràtic Javier Pérez Royo considera que el Constitucional no està legitimat per resoldre el recurs sobre l'Estatut
El Tribunal Constitucional no hauria de decidir sobre el futur de l'Estatut de Catalunya. Aquesta és la posició que defensa des de fa mesos el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo. En una entrevista a TV3, Pérez Royo ha reiterat aquesta postura i s'ha mostrat convençut que l'Estatut és un pacte polític que no es pot sotmetre a una sentència del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, a més, adverteix que "l'embaràs" ha estat prolongadíssim i enormement accidentat, però que encara queda el pitjor, "el part".
El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo és una de les poques veus de fora de Catalunya que defensa en públic que el Constitucional no està legitimat per pronunciar-se respecte a l'Estatut de Catalunya.
El Tribunal Constitucional no ha de decidir
Segons Pérez Royo, l'Estatut no és una llei més, sinó que la Constitució va fixar que per ser aprovat havia de ser pactat entre el Parlament i les Corts, i després referendat pel poble, una doble garantia per al respecte a la unitat i l'autonomia en què no hi ha espai per al Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, considera que, si aquest hi intervé, "treu a les Corts Generals l'atribució del control de constitucionalitat de l'Estatut i, sobretot, treu l'última paraula al poble de la comunitat autònoma, al qual es pot acabar imposant un Estatut que no ha votat".
Per això assegura que el Constitucional "ha entrat en un terreny en què no podia entrar" i la prova és que fa quatre anys que no aconsegueix dictar una sentència.
Una fórmula discutible
Pel que fa al nou sistema de votació que pretén aplicar el Tribunal Constitucional i que consisteix a votar cadascun dels articles de l'Estatut per separat, Pérez Royo considera que això "no s'ha fet mai, i, a més, s'estan inventant una fórmula 'ad hoc' per resoldre aquest problema, que és un problema que no poden resoldre".
Distanciament Catalunya-Espanya
D'altra banda, Pérez Royo es mostra convençut que hi ha "un risc molt seriós" d'allunyar Catalunya d'Espanya i es mostra convençut que només una retirada del recurs pot aturar una crisi sense precedents, i, tot i que adverteix que de tota manera "hi haurà un desgast", aquest "pot ser molt més gran quan es dicti sentència".
El Tribunal Constitucional no ha de decidir
Segons Pérez Royo, l'Estatut no és una llei més, sinó que la Constitució va fixar que per ser aprovat havia de ser pactat entre el Parlament i les Corts, i després referendat pel poble, una doble garantia per al respecte a la unitat i l'autonomia en què no hi ha espai per al Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, considera que, si aquest hi intervé, "treu a les Corts Generals l'atribució del control de constitucionalitat de l'Estatut i, sobretot, treu l'última paraula al poble de la comunitat autònoma, al qual es pot acabar imposant un Estatut que no ha votat".
Per això assegura que el Constitucional "ha entrat en un terreny en què no podia entrar" i la prova és que fa quatre anys que no aconsegueix dictar una sentència.
Una fórmula discutible
Pel que fa al nou sistema de votació que pretén aplicar el Tribunal Constitucional i que consisteix a votar cadascun dels articles de l'Estatut per separat, Pérez Royo considera que això "no s'ha fet mai, i, a més, s'estan inventant una fórmula 'ad hoc' per resoldre aquest problema, que és un problema que no poden resoldre".
Distanciament Catalunya-Espanya
D'altra banda, Pérez Royo es mostra convençut que hi ha "un risc molt seriós" d'allunyar Catalunya d'Espanya i es mostra convençut que només una retirada del recurs pot aturar una crisi sense precedents, i, tot i que adverteix que de tota manera "hi haurà un desgast", aquest "pot ser molt més gran quan es dicti sentència".
