El Tribunal Suprem anul·la el caràcter vehicular únic del català en el cicle de 3 a 6 anys de l'Educació Infantil

L'alt tribunal es basa en la sentència de l'Estatut per concloure que el castellà ha de ser també llengua vehicular a les escoles catalanes. La decisió afecta tant les activitats internes com externes de les escoles en el segon cicle de l'Educació Infantil.
El Tribunal Suprem anul·la el caràcter vehicular únic del català en el cicle de 3 a 6 anys de l'Educació Infantil
Madrid

El Tribunal Suprem anul·la el caràcter vehicular únic del català en el cicle de 3 a 6 anys de l'Educació Infantil

L'alt tribunal es basa en la sentència de l'Estatut per concloure que el castellà ha de ser també llengua vehicular a les escoles catalanes. La decisió afecta tant les activitats internes com externes de les escoles en el segon cicle de l'Educació Infantil.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El Tribunal Suprem ha ordenat anul·lar quatre articles d'un decret del Departament d'Educació, perquè considera que exclou l'ús de la llengua castellana als centres educatius. Concretament, la decisió del tribunal afecta el caràcter vehicular del català tant en les activitats internes com externes de les escoles en el segon cicle d'Educació Infantil, que va dels tres als sis anys. L'alt tribunal es basa en la sentència de l'Estatut per concloure que el castellà ha de ser també llengua vehicular a les escoles catalanes.

En la sentència, el TS estima parcialment un recurs presentat contra una sentència de juliol de 2011, en la qual el ple de la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar el decret de la Generalitat. Els articles anul·lats són els 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5 del Decret 181/2008, que la Generalitat va aprovar fa quatre anys. Aquests articles estableixen que el català ha de ser la llengua d'expressió en les activitats de les escoles, tant les internes com les externes. També descarta la separació dels alumnes en funció de la llengua, implanta metodologies d'immersió lingüística i obliga els centres a aprovar un projecte per a l'ús del català a l'escola.

El tribunal també anul·la els articles 10.1, que obliga els centres a aprovar un projecte educatiu per aconseguir la normalització del català en tots els àmbits docents i administratius, i el 14.3, que estableix que les escoles han de dedicat atenció preferent als alumnes immigrants perquè aprenguin la llengua catalana. El recurs en qüestió el va presentar a títol personal l'advocat de l'estat, destinat a Barcelona, Severo Bueno de Sitjar de Togores.

El Suprem rebutja que el castellà "quedi reduït en el seu ús al d'objecte d'estudi d'una assignatura més, sense que es faci efectiva la seva utilització com a llengua docent i vehicular de l'ensenyament". Pel tribunal, també és inconstitucional l'atenció individualitzada que ofereix la Generalitat als alumnes que sol·licitin ser escolaritzats en castellà, la qual cosa segons el seu parer "condueix a una situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grups de classe per raó de llengua habitual".

Els articles anul·lats

Article 4 - Llengua

4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació i comunicacions amb les famílies.

4.3 Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de l'educació infantil tenen el dret a rebre l'ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. En qualsevol cas es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne o alumna, d'acord amb la legislació vigent.

4.4 En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió lingüística de la llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de què disposi el centre, s'arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d'ús familiar per al període d'acollida de les famílies procedents d'altres països.

4.5 Com a part del projecte educatiu, els centres han d'elaborar un projecte lingüístic que estableixi les pautes d'ús de la llengua catalana per a tots els membres de la comunitat educativa. Aquestes pautes d'ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric.

Article 10 - Autonomia pedagògica i organitzativa

10.1 Cada centre educatiu, d'acord amb la seva autonomia pedagògica i organitzativa, ha de concretar en el seu projecte educatiu els principis pedagògics i organitzatius propis del centre i el projecte lingüístic, en el qual s'expliciten les accions educatives per aconseguir la normalització en l'ús de la llengua catalana en totes les actuacions docents i administratives i el tractament de les diferents llengües en el centre.

Article 14 - Alumnat nouvingut

14.3 A fi de procurar la més ràpida integració possible de l'alumnat estranger que s'incorpora al sistema educatiu de Catalunya, els centres han de dedicar una atenció preferent a l'aprenentatge de la llengua catalana, vehicle d'expressió normal en les activitats educatives de les escoles.

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS