El Regne Unit autoritza la reproducció assistida amb l'ADN de tres persones

El Parlament britànic ha autoritzat, per primer cop al món, la utilització de l'ADN de tres persones en la reproducció assistida per evitar malalties genètiques. Els diputats britànics s'han inclinat per aprovar-ho per àmplia majoria, amb un resultat final de 382 vots a favor i 128 en contra de la llei d'embriologia i fertilització humana del 2008.

Aquesta tècnica evitaria la transmissió d'algunes malalties genètiques incurables, però també genera molta polèmica. Ara falta el vistiplau dels Lords, que voten el 23 de febrer, però ja es dóna per fet que després d'aquesta votació la llei passarà i que el Regne Unit serà pioner al món.

Tot i que el govern de coalició -format per conservadors i liberaldemòcrates- ha donat suport al procés, els diputats han tingut llibertat de vot en tractar-se d'un tema sensible. David Cameron, com a líder laborista, ha votat a favor de fer la fecundació "in vitro" amb l'ADN de tres persones, dues dones i un home.

La clau és el mitocondri  

Aquesta nova tècnica de reproducció assistida, anomenada "donació mitocondrial", parteix de l'òvul de la mare amb el mitocondri defectuós. D'aquí s'extreu el nucli, que conté pràcticament tota la càrrega genètica. Aquest s'implanta en l'òvul d'una donant amb el mitocondri no alterat. I a partir d'aquí, ja es pot fertilitzar i implantar.

El mitocondri té el seu propi ADN. Per tant, el nadó tindria ADN del pare i de la mare, però també un 0,1% del de la donant.

L'objectiu és evitar les malalties mitocondrials, que passen de mares a fills i poden causar danys cerebrals, pèrdua de massa muscular, atacs de cor o ceguesa. A més, el canvi genètic seria permanent ja que passaria als descendents.

La tècnica compta amb el suport de científics de tot el món, com Sally Davies, cap del Servei Sanitari d'Anglaterra. "Això no és una modificació genètica. No alterem el nucli, ni el 50% dels gens que vénen del pare i de la mare", ha aclarit.

El cas de Sharon Bernardi

Els mitjans britànics s'han fet ressò d'aquest tema arran del debat que ha generat la votació del cas de la britànica Sharon Bernardi. També la viceministra de Sanitat i Assistència Social, la conservadora Jane Ellison, l'ha anomenat a la Cambra dels Comuns quan ha assenyalat que la tècnica suposa "la llum al final del túnel per a moltes famílies afectades".  

El cas de la Sharon Bernardi, de Sunderland, al nord-est d'Anglaterra, és paradigmàtic del que es podria evitar amb l'aplicació d'aquesta tècnica, ja que va perdre set nens per malalties mitocondrials.

"Per al Parlament, aquest és un pas audaç, una cosa que s'ha pensat molt", ha defensat Ellison.

Però membres de l'Església anglesa s'hi han posicionat en contra perquè consideren que no és una tècnica ètica ni segura. Els contraris a aquesta aprovació creuen que hi ha massa riscos i que és més segur fer una implantació d'un òvul sencer, però aleshores el fill no tindrà ADN de la mare. També afirmen que un cop travessada aquesta línia és molt difícil aturar la tendència cap als nens a la carta.

Quan podria néixer el primer nadó de 3 pares?

Amb la llum verda que hi han donat els diputats britànics, i la que previsiblement hi donaran els Lords, serà l'Autoritat d'Embriologia i Fertilització Humana qui aprovarà la llicència per poder aplicar aquesta tècnica i el primer nadó amb l'ADN de tres persones podria néixer l'any que ve.

I és que més enllà de la Sharon, els científics estimen que al voltant de 2.500 dones al Regne Unit podrien beneficiar-se d'aquest procediment.