La delegació guineana a la seu de Nacions Unides a Nova York el 1968, en plenes negociacions per la independència del país. (Foto: arxiu de la famíl…
La delegació guineana a la seu de Nacions Unides a Nova York el 1968, en plenes negociacions per la independència del país. (Foto: arxiu de la família Balboa)
Barcelona

El "30 minuts" recupera la història dels catalans de Guinea que van viure la independència de l'excolònia espanyola

El "30 minuts" recupera la figura dels catalans de Guinea que van viure la independència de l'excolònia espanyola. Una història que s'ha volgut amagar durant més de 50 anys, de la qual alguns protagonistes ja no en volen parlar.

Antoni d'ArmengolActualitzat

El gener de 1964 va entrar en vigor la primera autonomia espanyola després de la Guerra Civil. La concessió d'aquest règim autònom a la colònia de Guinea s'emmarcava en el procés imparable cap a la independència en què estaven immersos tots els països africans des de finals de la dècada dels 50. Els catalans que van viure el procés independentista guineà, que a penes recorden com es va concedir aquella autonomia dirigida durant quatre anys per Bonifacio Ondó, ens parlen de com es vivia a la colònia africana. El documental que emet aquest vespre el programa "30 minuts" ho descobreix i dóna una visió ben diferent de la que se sol tenir dels blancs que van viure a Guinea Equatorial.

"Els catalans de Guinea" recupera també la figura d'uns quants "fernandins", membres de l'elit guineana que van tenir un rol destacadíssim en el procés independentista de la colònia espanyola. Entre ells brilla amb llum pròpia la figura d'Armando Balboa Dougan, un estudiant català de La Salle Bonanova, casat amb la catalana Núria Mercé i futur líder de les joventuts del principal partit independentista guineà (el Moviment Nacional per a l'Alliberament Nacional de Guinea, MONALIGE). Un jove polític que s'havia format per, sens dubte, dirigir en un futur el nou país que neixeria el 12 d'octubre de 1968.

El documental recupera una història pràcticament oblidada per a la historiografia oficial que s'ha volgut amagar durant més de 50 anys, de la qual alguns protagonistes (com el polític Miguel Herrero) ja no en volen parlar, i descobreix també desenes d'imatges totalment inèdites dels anys més brillants de la colònia espanyola. Imatges que van ser gravades amb les aleshores modernes càmeres domèstiques de 8 mil·límetres, i que són uns documents d'extraordinari valor per la migradesa d'arxius fílmics d'aquells moments transcendentals per a un grapat de catalans que, com se sol dir, van deixar enrere una vida al paradís.

Anar al contingut