Cauterets

Detingut a França Txeroki, presumpte cap de l'aparell militar d'ETA i número 1 de la banda

La Guàrdia Civil i la policia francesa han detingut a França el presumpte cap de l'aparell militar d'ETA i número 1 de la banda terrorista, Garikoitz Azpiazu, àlies "Txeroki", juntament amb una altra persona, una dona que podria ser Leire López Zurutuza. En el moment de la detenció, tant Txeroki com la seva acompanyant anaven armats i eren en una casa a la localitat de Cauterets, al departament dels Alts Pirineus, al sud-oest francès. La policia ha escorcollat l'habitatge durant hores. L'operació l'han portat a terme la Gendarmeria francesa i la Guàrdia Civil, segons ha comunicat la ministra francesa d'Interior, Michèle Alliot-Marie.

Actualitzat
Cau a França el màxim responsable de l'aparell militar d'ETA, Mikel Garikoitz Aspiazu, àlies "Txeroki". L'han detingut a la localitat francesa de Cauterets, a 32 quilòmetres de Lourdes, juntament amb una dona la identitat de la qual les autoritats franceses intenten esbrinar. Les primeres hipòtesis apunten, però, que podria tractar-se de Leire López Zurutuza, nascuda a Beasain l'abril de 1977 i una de les etarres més buscades. Tots dos anaven armats. 

Amb la presència de Txeroki i l'altra detinguda, la policia ha escorcollat l'habitatge on s'ha fet l'arrest, quan la policia ha irromput al pis mentre tots dos dormien. Els agents se n'han endut armes, dos ordinadors portàtils, memòries USB, manuals sobre com robar vehicles i fabricar bombes, documentació falsa i perruques i barbes postisses.

La detenció l'ha anunciada la ministra francesa de l'Interior, Michèle Alliot-Marie, a través d'un comunicat on afirma que l'operació, conjunta entre la Gendarmeria i la Guàrdia Civil, demostra una vegada més l'excel·lent col·laboració entre França i Espanya en la lluita antiterrorista.

Defensor de la línia dura

Aquesta detenció suposa una escapçada per a la cúpula d'ETA, que es queda sense el cap que dóna les ordres als comandos. El presumpte cap militar de la banda terrorista és un dels defensors de la línia dura i se li atribueix haver torpedinat el procés de diàleg amb el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, es creu que és la persona que va ordenar el brutal atemptat a l'aparcament de la T-4 de Barajas, el 30 de desembre de 2006, que va posar el punt final a l'última treva amb ETA. El 2007, la Guàrdia Civil va detenir Igor Portu i Martin Sarasola, dos dels integrants del "comando Elurra", autors d'aquella acció. Poc després quedava completament desarticulat aquell escamot.

A Txeroki també se li atribueix el doble crim de Capbreton, localitat del sud-oest de França, en què dos guàrdies civils van ser assassinats l'1 de desembre del 2007. En aquesta ocasió, Txeroki va ser autor material de l'acció que va trencar la consigna d'ETA de no atemptar en territori francès. Fa tot just dues setmanes el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurava que Txeroki va reconèixer, davant dels detinguts del "comando Nafarroa", ser l'autor material d'aquests assassinats.

Ràpid ascens

Mikel Garikoitz Aspiazu va néixer el 1973 a Bilbao. Sortit de la kale borroka, es va incorporar a ETA als anys 90 dins el "comando Olaia", actiu a Biscaia entre el novembre del 2001 i el setembre del 2002. Aquest escamot és responsable de l'assassinat del jutge José Maria Lidón i de l'atemptat contra Eduardo Madina, de les joventuts socialistes. Madina va perdre una cama per l'explosió d'una bomba adossada als baixos del seu cotxe.

El 2002 va deixar precipitadament el bar on treballava i va començar el seu ràpid ascens a la cúpula d'ETA fins a arribar a ser el màxim responsable de l'estructura militar de l'organització terrorista. Aviat es va identificar Txeroki amb una nova generació d'etarres, caracteritzada per l'escassa preparació, un deficient bagatge intel·lectual i un extremisme orientat sempre a utilitzar la violència com a única via per aconseguir la independència. Mostra d'això són les seves dues primeres accions com a cap dels comandos d'ETA: una furgoneta carregada amb 500 quilos d'explosius, que va poder ser interceptada només dues setmanes abans de les eleccions generals del 2004, i el pla per assassinar el rei Joan Carles a Mallorca, aquell mateix any, però que també va fracassar.
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut