De nous pobres i perduts a nous implicats: blogs, webs i xarxes reactiven la consciència ciutadana
Nereida CarrilloActualitzat
"Internet permet sumar totes les veus individuals per fer-ne una de col·lectiva". Qui parla és Èric Lluent, un periodista i fotògraf català que es va convertir en un dels dos promotors del blog Els Nous Pobres. El blog aplega i difon històries de persones a qui la crisi ha abocat a una situació precària. Com l'Èric, el Benja Villegas, dissenyador gràfic i músic, també vol recollir la veu d'una generació que es coneix com a generació perduda i que inclou els nascuts entre finals dels 70 i principis dels 80. Ho fa amb l'ajut del seu grup de música i de tots aquells que vulguin col·laborar en un disc que volen tirar endavant gràcies al micromecenatge. Explica així la seva intenció: "Estem preparats, som exigents i potser molestem. Hem decidit fer alguna cosa per deixar constància que existim".
Com les iniciatives de l'Èric i el Benja, moltes altres a internet volen retratar una generació marcada per la crisi, convidar a la sensibilització i a la reflexió i despertar i reactivar l'acció d'una ciutadania crítica. De la mateixa manera que hi ha nous pobres i perduts, hi ha també nous implicats que vertebren el seu compromís també a través de blogs, webs i xarxes socials.
La crisi: moltes històries personals, una de col·lectiva
"El blog sorgeix d'una manera molt espontània en una conversa amb el Santi, un company d'escola –explica Lluent al 324.cat-. Vam decidir que podríem fer alguna cosa per visibilitzar la crisi. Fer alguna cosa més a banda de queixar-nos". El resultat és un blog que fins ara ha aconseguit explicar la crisi en la carn de 18 persones i ha atret unes 94.000 visites en poc més de dos mesos.
De la mateixa manera que aquest blog, el moviment We Are the 99 per cent també intenta visibilitzar la cara més social de la crisi al Tumblr. Des del setembre de l'any passat, s'hi han sincerat centenars de persones, que han fet globals les seves frustracions més íntimes. Aquesta plataforma de microblòguing difon casos com el d'aquesta jove que, amb 22 anys, no troba feina per pagar un deute de 60.000 dòlars generat per un préstec d'estudis, o la d'aquest nadó que, amb només 30 dies, ja té un futur hipotecat per la situació dels seus pares.
Històries com aquestes creuen fronteres i a Catalunya el blog dels nous pobres en recull unes quantes. Els rostres i els detalls de patiments que ens deixa la crisi són diversos però les històries que la xarxa porta arreu comparteixen un sentiment de profunda desesperança com el que expressa l'Èric Lluent en l'entrada que estrena el blog: "Per nosaltres ja no hi ha futur a Catalunya. Les nostres vides no han estat truncades per una guerra civil o una dictadura. A nosaltres ens ha matat el 'millor sistema econòmic i polític de la història', com diuen a les escoles i universitats".
Continua llegint el reportatge aquí
Com les iniciatives de l'Èric i el Benja, moltes altres a internet volen retratar una generació marcada per la crisi, convidar a la sensibilització i a la reflexió i despertar i reactivar l'acció d'una ciutadania crítica. De la mateixa manera que hi ha nous pobres i perduts, hi ha també nous implicats que vertebren el seu compromís també a través de blogs, webs i xarxes socials.
La crisi: moltes històries personals, una de col·lectiva
"El blog sorgeix d'una manera molt espontània en una conversa amb el Santi, un company d'escola –explica Lluent al 324.cat-. Vam decidir que podríem fer alguna cosa per visibilitzar la crisi. Fer alguna cosa més a banda de queixar-nos". El resultat és un blog que fins ara ha aconseguit explicar la crisi en la carn de 18 persones i ha atret unes 94.000 visites en poc més de dos mesos.
De la mateixa manera que aquest blog, el moviment We Are the 99 per cent també intenta visibilitzar la cara més social de la crisi al Tumblr. Des del setembre de l'any passat, s'hi han sincerat centenars de persones, que han fet globals les seves frustracions més íntimes. Aquesta plataforma de microblòguing difon casos com el d'aquesta jove que, amb 22 anys, no troba feina per pagar un deute de 60.000 dòlars generat per un préstec d'estudis, o la d'aquest nadó que, amb només 30 dies, ja té un futur hipotecat per la situació dels seus pares.
Històries com aquestes creuen fronteres i a Catalunya el blog dels nous pobres en recull unes quantes. Els rostres i els detalls de patiments que ens deixa la crisi són diversos però les històries que la xarxa porta arreu comparteixen un sentiment de profunda desesperança com el que expressa l'Èric Lluent en l'entrada que estrena el blog: "Per nosaltres ja no hi ha futur a Catalunya. Les nostres vides no han estat truncades per una guerra civil o una dictadura. A nosaltres ens ha matat el 'millor sistema econòmic i polític de la història', com diuen a les escoles i universitats".
Continua llegint el reportatge aquí
