Cronologia del procés contra Google per demanar l'oblit a la xarxa

El litigi entre Google i Mario Casteja, el particular que ha aconseguit que la justícia europea li reconegui el dret a l'oblit a la xarxa, s'ha allargat quatre anys. Aquesta és la cronologia dels fets, d'acord amb les dades facilitades per l'advocat Joaquín Muñoz, del bufet Abanlex.

Març de 2010 - Denúncia a "La Vanguardia" i Google

Abanlex assumeix la defensa de Mario Casteja, que vol fer desaparèixer de la cerca de Google dos enllaços a "La Vanguardia" en què consta en un embargament per impagaments. El primer pas va ser contactar amb el rotatiu per demanar el dret d'oposició i cancel·lació de tractament de dades de l'afectat. L'empresa s'hi nega i la petició s'adreça aleshores a Google Spain, que els remet a la matriu, Google Inc, de Califòrnia.

30 juliol del 2010 - Resolució de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades

El denunciant demana la tutela de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades al·legant indefensió. Torna a demanar a l'editora del web de "La Vanguardia" i a Google Spain o Google Inc que eliminin o modifiquin les dades.

El juliol, l'AEPD dóna la raó al demandant i nsta Google a "adoptar les mesures necessàries per retirar les dades del seu índex". En canvi, rebutja la petició a "La Vanguardia" perquè entén que la publicació de les dades tenia justificació legal.

Gener de 2011 - Recurs de Google a l'Audiència Nacional i petició al TJUE

Google Inc i Google Spain presenten recurs contra la resolució a l'Audiència Nacional, que eleva el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquest tribunal admet la qüestió i dóna veu tant a les parts com a als estats membres i les institucions europees. L'objectiu és delimitar la legislació sobre el dret a l'oblit digital. Es fixa la vista judicial per al 26 de febrer del 2013.

Febrer del 2013 - Vista al TJUE

La vista a Luxemburg se centra en el funcionament tècnic dels cercadors, amb la vista posada en l'esborrany de reglament europeu de protecció de dades, que encara no s'ha aprovat.

25 de juny de 2013 - Conclusions de l'Advocat General assignat al cas

Abans de la resolució del TJUE, l'Advocat General assignat al cas, Niilo Jääskinen, conclou que, d'acord amb la directiva comunitària, les empreses de cerques a internet no són responsables de les dades personals incloses a les pàgines que indexen. Diu, però, que aquests cercadors s'han de sotmetre a la llei dels estats membres on treballen, malgrat que les dades es dirigeixin tècnicament des d'un altre lloc.

L'informe, que dóna la raó a Google, no és vinculant per als jutges que han de  decidir sobre el cas.

13 de maig de 2014 - La sentència

Finalment, els jutges donen la raó al ciutadà i sentencien que Google ha de retirar els enllaços a informacions publicades en el passat si es demostra que perjudiquen un ciutadà i ja no són pertinents.

Els demandants es podran adreçar directament a Google per fer la petició. En la sentència, però, hi ha ambigüitats perquè es fa notar que cal trobar un equilibri entre el dret dels internautes a estar informats i els drets fonamentals de l'afectat.

En resum, es reconeix, encara que amb matisos, que hi ha el dret a esborrar l'empremta digital.