Cent dies intensos

Artur Mas farà balanç aquest dimecres dels primers cent dies de govern. L'asfíxia econòmica i el sobiranisme han marcat l'agenda d'un executiu que encara no té pressupostos per al 2013 i que ha començat, no sense friccions, el camí cap a la plena sobirania de Catalunya.
Cent dies intensos
Sant Joan Despí

Cent dies intensos

Artur Mas farà balanç aquest dimecres dels primers cent dies de govern. L'asfíxia econòmica i el sobiranisme han marcat l'agenda d'un executiu que encara no té pressupostos per al 2013 i que ha començat, no sense friccions, el camí cap a la plena sobirania de Catalunya.
Irene Vaqué Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Artur Mas arriba als cent dies de govern amb les aigües remogudes, fent servir els símils mariners que tant li agraden al president, i amb inacció, si atenem les crítiques de l'oposició. Dos grans temes marquen l'agenda política. D'una banda, l'asfíxia econòmica de la Generalitat, encara sense pressupostos per a aquest 2013, amb les tisores a la mà i pendent de si es relaxa l'objectiu de dèficit. De l'altra, les primeres passes cap a la consulta d'autodeterminació, un camí que fa del bracet d'ERC i no sense friccions.

Acord amb ERC i sobiranisme

Mas va ser investit president de la Generalitat el 21 de desembre, després d'unes eleccions anticipades pel rebuig frontal de La Moncloa al pacte fiscal. El líder de CiU va apostar fort pel dret a decidir. Sense obtenir la majoria excepcional que demanava, ha tirat endavant l'aposta amb un govern que va incorporar l'anomenat "pinyol" de Mas i que va substituir el dels "millors".

Apuntalant el govern hi ha ERC, que va signar un pacte de governabilitat amb CiU però es va quedar al marge de l'executiu. L'acord estableix, entre altres coses, que hi haurà una consulta sobre el futur polític de Catalunya abans que acabi el 2014.

El pas més destacable que s'ha fet en aquest sentit ha estat l'aprovació de la Declaració de Sobirania del Parlament, un text que van avalar CiU, ERC, ICV-EUiA i, parcialment, la CUP, i del qual es va desmarcar el PSC, partidari d'un referèndum pactat amb l'Estat, encara que aquesta postura ha causat una esquerda al partit. Els socialistes sí que es van sumar al consens pel dret a decidir en la votació al Congrés dels Diputats.

També s'han posat les bases del Consell per a la Transició Nacional, que ha de vetllar per les "estructures d'Estat".

Les friccions pel dret a decidir s'han traduït en l'estira-i-arronsa entre CDC i UDC, a qui els sectors més sobiranistes de Convergència acusen de torpedinar el procés, i també entre CiU i ERC. En aquest últim cas, els republicans han tirat pel dret amb l'anunci de la pregunta pel referèndum, sense comprometre el suport als pressupostos. ERC continua rebutjant entrar al govern, una oferta que CiU manté vigent per a ERC i el PSC. Oriol Junqueras ho condiciona al fet que es posi data i pregunta a la consulta.

El PSC, tot i haver-se acostat al dret a decidir, situa com a línies vermelles les polítiques socials i planteja una qüestió de confiança perquè Mas exposi el seu programa i constati si és possible l'anhelat govern d'unitat.

Dèficit i pressupostos

L'executiu de Mas no ha cessat en l'intent que el govern espanyol distribueixi de forma més equitativa el dèficit permès per la UE. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha negat a elaborar uns comptes amb l'objectiu actual (0,7%), perquè admet que s'hauria de tocar el cor de l'estat del benestar, ja escapçat per unes retallades que han fet sortir la gent al carrer.

Els últims dies s'ha obert una escletxa per les negociacions del govern de Mariano Rajoy amb Brussel·les, però el mateix executiu comunitari ha aigualit el vi justament en la vigília dels cent dies.

Desgel

Després de mesos de ruptura, el desgel de les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol s'ha evidenciat amb la recent reunió secreta de Mas i Rajoy a Madrid.

Les informacions periodístiques han apuntat que el president hauria donat ordre al seu govern de reiniciar el diàleg amb La Moncloa. A Madrid, l'aposta del desgel seria un objectiu de dèficit asimètric (diferent per a cada comunitat) i un nou model de finançament per a Catalunya, cosa que la Generalitat no només ha desmentit, sinó que ha advertit que és un debat ja està superat.

Corrupció i espionatge

Més enllà de l'economia i la sobirania, els tres primers mesos del govern han estat esquitxats per la corrupció. Oriol Pujol ha deixat els càrrecs a CDC després de ser imputat en el "cas ITV" per presumpte tràfic d'influències. El fill de Jordi Pujol s'ha apartat de la primera línia tot denunciant la "guerra bruta" que, segons ell, va començar amb l'esborrany policial sobre els presumptes comptes a Suïssa de Mas i Pujol, esbós d'informe que no té autor conegut.

La justícia també ha imputat el diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, per presumpta prevaricació i suborn en el "cas Clotilde", de la màfia russa.

En aquest temps, l'oasi català s'ha sacsejat pel degoteig de presumptes casos d'espionatge. L'agència Método 3 és al centre d'una investigació en què apareixen els noms d'Alícia Sánchez-Camacho (gravada en un dinar amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i que ha obert un front amb els Mossos); Felip Puig (investigat pel seu propi partit); o el director de Serveis Penitenciaris, Xavier Martorell (dimitit com a cap de CDC de Sant Cugat per aquest cas).

Per combatre el descrèdit cap als polítics, Mas va convocar una cimera anticorrupció al palau de la Generalitat, que va acabar amb l'oposició demanant al president que fes neteja a casa per donar exemple. Més flagrant va ser el fracàs de la cimera econòmica i social, que es va haver de desconvocar.

VÍDEOS RELACIONATS