"Bruixes", de Mercè Foradada, és un al·legat en favor de la llibertat
La cacera de bruixes del segle XVII i el drama dels nens perduts del franquisme configuren l'argument que basteix la intenció de l'autora, que és la defensa de la llibertat d'esperit.
Carmen AmorósActualitzat
Mercè Foradada parteix de la base que al llarg dels anys massa dones s'han sentit dir "bruixes" perquè no parlaven, opinaven o actuaven en consonància amb el paper que l'entorn els havia assignat.
I és què "Bruixes" parla de la dignitat de les persones que entomen la vida com va venint, de la soledat o de la vellesa. "A l'hora de buscar arguments adients a la llibertat d'esperit", explica l'autora, "en vaig trobar dos que he mirat de fusionar".
Els dos personatges protagonistes de "Bruixes", la Pilar i la Segimona, una remeiera de fa segles i una advocada actual que parteixen de personatges o bé de fets reals, viuen a llocs i en temps allunyats i distints, però comparteixen un destí semblant.
Per una banda, l'autora mostra l'engany que hi ha sota la cacera de bruixes, linxaments d'un col·lectiu feble per interessos que no tenien res a veure amb les acusacions de pactes amb el diable. I, de l'altra, utilitza com a base la història dels nens perduts del franquisme.
Totes dues es veuen forçades a lluitar, desesperadament i en solitari, per salvaguardar la seva llibertat d'esperit, que senten amenaçada i a la qual no volen renunciar.
La Barcelona olímpica del 92, el remot Montseny del segle XVII, El Bierzo de la postguerra… emmarquen l'aventura valenta d'aquestes dues dones, i el seu respectiu viatge íntim a través de la prepotència i l'engany a què han pretès sotmetre-les.
En la presentació del llibre, l'autora va parlar sobre el protagonisme de les dones en les seves obres. Foradada va explicar que també ha tingut en compte fets ocorreguts fa segles: "Fa quatre-cents anys, en un poble relativament petit del Montseny, com és Viladrau, amb el qual jo tinc certs lligams familiars, hi van ser ajusticiades 14 dones, considerades bruixes, d'una població total d'uns dos-cents habitants".
I és què "Bruixes" parla de la dignitat de les persones que entomen la vida com va venint, de la soledat o de la vellesa. "A l'hora de buscar arguments adients a la llibertat d'esperit", explica l'autora, "en vaig trobar dos que he mirat de fusionar".
Els dos personatges protagonistes de "Bruixes", la Pilar i la Segimona, una remeiera de fa segles i una advocada actual que parteixen de personatges o bé de fets reals, viuen a llocs i en temps allunyats i distints, però comparteixen un destí semblant.
Per una banda, l'autora mostra l'engany que hi ha sota la cacera de bruixes, linxaments d'un col·lectiu feble per interessos que no tenien res a veure amb les acusacions de pactes amb el diable. I, de l'altra, utilitza com a base la història dels nens perduts del franquisme.
Totes dues es veuen forçades a lluitar, desesperadament i en solitari, per salvaguardar la seva llibertat d'esperit, que senten amenaçada i a la qual no volen renunciar.
La Barcelona olímpica del 92, el remot Montseny del segle XVII, El Bierzo de la postguerra… emmarquen l'aventura valenta d'aquestes dues dones, i el seu respectiu viatge íntim a través de la prepotència i l'engany a què han pretès sotmetre-les.
En la presentació del llibre, l'autora va parlar sobre el protagonisme de les dones en les seves obres. Foradada va explicar que també ha tingut en compte fets ocorreguts fa segles: "Fa quatre-cents anys, en un poble relativament petit del Montseny, com és Viladrau, amb el qual jo tinc certs lligams familiars, hi van ser ajusticiades 14 dones, considerades bruixes, d'una població total d'uns dos-cents habitants".
