Brian Lamb: "L'educació hauria de ser oberta, gratis i lliure" (I)

El coordinador de Tecnologies Emergents i Continguts digitals a la Universitat de la Columbia Britànica (Canadà) va passar pel CCCB aquesta setmana per parlar sobre la filosofia Edupunk i el potencial educatiu que té internet en connectar milions de persones. Lamb creu que els estudiants estarien més motivats si treballessin en col·laboració i amb materials oberts amb les eines que la xarxa posa a l'abast de tothom.
Barcelona

Brian Lamb: "L'educació hauria de ser oberta, gratis i lliure" (I)

El coordinador de Tecnologies Emergents i Continguts digitals a la Universitat de la Columbia Britànica (Canadà) va passar pel CCCB aquesta setmana per parlar sobre la filosofia Edupunk i el potencial educatiu que té internet en connectar milions de persones. Lamb creu que els estudiants estarien més motivats si treballessin en col·laboració i amb materials oberts amb les eines que la xarxa posa a l'abast de tothom.
Karma Peiró Actualitzat
Què passa quan les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) arriben a les nostres vides?
Diverses coses. La primera és que tens més oportunitats d'obtenir aprenentatge formal i informal: des d'informació d'una manera més ràpida fins a contactar amb altra gent, en qualsevol part del món, que t'aporti coneixement. Però el més important és preguntar-se com aquestes tecnologies et faran una persona instruïda?

Vol dir que ens preguntem tant quan les fem servir?
Quan era petit l'arribada de la calculadora a l'escola va ser una revolució. Després van ser molt poques les vegades que en tenia una a mà perquè des de l'ordinador o el mòbil podia fer els càlculs. Ara puc tenir tot el coneixement a la Viquipèdia a l'instant. I què és més important: aprendre de memòria una lliçó o tenir les habilitats per trobar les respostes del que vull aprendre i aprofitar la meva energia per tenir una comprensió més àmplia dels fets i una visió crítica.

El segon cas, imagino.
Sí... però tampoc val l'opinió que no necessito saber res perquè tinc internet a l'instant i que m'ho dirà. Crec que tenir accés a tal quantitat d'informació, a xarxes de persones interessants, és d'un valor increïble. Per exemple, des del meu Twitter puc demanar l'opinió d'investigadors mèdics, experts, que estan connectats amb mi a la distància d'un clic. Una altra cosa és la manera com faig servir la informació que rebo i com cultivo la meva xarxa de contactes. Això és bàsic i tothom hauria d'aprendre a fer-ho en una societat connectada com la que tenim.

Vostè és un dels defensors de l'educació oberta i del moviment Edupunk. De què va això?
L'educació oberta es refereix a compartir el coneixement, les idees, els recursos, els materials i els aspectes pedagògics de la metodologia d'ensenyament a internet. Tot és obert i gratis. Recomano la lectura del llibre "The secret revolution", escrit per Emmanuel Bernstein, que parla d'això.

Sona bé però a la pràctica... Creu que és possible?
Em dedico a això. Sóc professor a mitja jornada però la meva tasca principal és coordinar sistemes i continguts digitals, cercant sempre la manera més barata, segura, oberta i fàcil d'utilitzar. A l'agost de l'any passat, vam celebrar a Vancouver l'Open Education Conference i allà es van mostrar molt bons exemples. És clar que les editorials de llibres continuaran tenint el control de l'ensenyament amb els materials de paper o digitalitzats, amb les seves llicències, però també hi ha molts professors avançats que van per la línia de compartir el coneixement i aprendre en comunitat amb altres mestres.

Per quins motius hauríem de proclamar l'educació oberta?
Crec que tenim certa urgència. Podem acumular informació útil de qualsevol tipus sobre l'enginy humà, però ens enfrontem a problemes complexos de caire social, econòmic i de medi ambient. Internet és més eficaç amb els estàndars de programes de codi lliure i els seus continguts en obert. D'altra banda, les pràctiques educatives poden experimentar un estalvi considerable perquè els materials són gratis o de baix cost i poden ser de gran qualitat. A més, aquesta pràctica permet assegurar la continuació del que s'ha après a la universitat una vegada s'hagin acabat els estudis, a base d'establir connexions amb altres experts i professionals de diferents segments de la societat.

Encara m'ha d'explicar això de l'Edupunk.
Ah! Va ser una invenció del meu gran amic Jim Groom en una nit de cerveses i diversió el 2008, quan vaig anar als EUA a visitar-lo. Ell és un geni, té una personalitat enorme, una energia increïble i és qui hauria d'estar aquí parlant del projecte. És un expert en Social Media i té una gran capacitat per connectar gent a col·laborar desinteresadament. Total, que estàvem de copes...

I van tenir una genial idea
Sí. Jo també m'he dedicat durant anys als Social Media i parlàvem que estem una mica farts de l'aparança d'apertura que es mostra des de les universitats, els governs i les grans corporacions respecte al fet d'empaquetar les tecnologies emergents que ens permeten avançar difonent el nostre coneixement. Per exemple, els blogs amb què treballen els alumnes no són del tot en obert, només poden estar en un sistema tancat, en les seves plataformes. Tot era com molt fals. Vam recordar aquella època en què fèiem fanzíns, fotocopiant uns quants exemplars d'alguna cosa sobre la teva banda favorita o de política. I vam pensar en fer un fanzín punk digital, anònim, proposant el software obert i els Social Media com a alternativa a l'aprenentatge tradicional. Vaig tornar a Vancouver i a l'arribar a casa i obrir l'ordinador, en Jim ja l'havia explicat en el seu blog i milers de persones parlaven de l'Edupunk!

I per què ho va fer si havia de ser anònim?
No ho sé, tant hi fa, en Jim és així. El més fascinant és la resposta que va tenir a la xarxa. Moltes vegades escrius alguna cosa bona en un diari o en un llibre i ningú se n'assabenta o no reps cap comentari. Ho fas a internet i, si interessa, en cinc minuts milers de persones opinen, et donent el parer, complementant la informació, adherint-se al teu moviment, fent força. Gent que no havia sentit parlar mai del punk li agradava la idea. Per resumir, l'Edupunk és una metàfora que proclama el: "Fes-ho tu mateix".

(Continua llegint la segona part. "P: Sí, però no a tothom se li dóna bé la tecnologia")