Bassas: "El patiment dels altres mai no és agradable de transmetre"
Antoni Bassas va arribar a Haití el dia 14 de gener, dos dies després del devastador terratrèmol que ja ha causat 200.000 morts. Ell va ser un dels periodistes arribats d'arreu del món per informar de la tragèdia i va viure en primera persona les escenes de la convulsió i desànim d'un país que ja era el més miseriós de l'Amèrica Llatina. Antoni Bassas ens relatava el que veia en les cròniques emeses per TV3 i també a través del Twitter que es va obrir al 3cat24. Aquest dimecres a la tarda, però, ja des de Washington, Bassas ha conversat amb els usuaris del portal sobre aquells dies a Port-au-Prince.
Antoni Bassas respon a les preguntes dels usuaris al xat sobre Haití. Molts tenen interès a saber com el periodista va viure aquells dies al país caribeny, com la Montse, que reconeix que veure nens a les imatges li feia un nus a l'estómac i li demana com ho va viure. Bassas és clar: "El que més em va commoure va ser veure nens dormint al ras, seriosos i silenciosos. Nens als orfenats, com aquell on hi havia els quatre nens que han estat adoptats a Catalunya. Els nens que, passats els primers dies jugaven amb l'aigua de les canonades rebentades o feien un partit de futbol. Sí, em vaig emocionar amb els nens fent cua per rebre una provisió de menjar. Tinc tres fills i em puc imaginar el patiment dels pares."
La Rosa AG s'ha interessat pel vessant professional de l'experiència a Haití i ha preguntat a l'Antoni si prefereix la feina des de Washington o la voràgine d'una notícia com la que va viure a Port-au-Prince. En aquest sentit, l'enviat especial de TV3 assegura que "Haití, com a notícia, serà recordada a la llista de grans catàstrofes, no com una gran oportunitat professional. Però t'asseguro que no em va fer feliç. Mai havia vist tanta mort i tanta destrucció juntes. El patiment dels altres mai no és agradable de transmetre."
Davant les escenes que es veien a Port-au-Prince, en Jordi pregunta a l'Antoni si se li va passar pel cap en algun moment deixar la càmera i ajudar els haitians a desenrunar. La resposta és aquesta: "No. Cadascú ha de fer la seva feina. La meva era informar-vos a vosaltres. Sóc periodista, no metge ni cooperant. Però això no vol dir que no ajudéssim individualment algunes persones que vam conèixer."
Sobre la reconstrucció d'Haití, un tema que ha interessat al Miquel Romero, el periodista admet que la Isabel Galí ho podria respondre amb més coneixement de causa, que és qui la va rellevar a la zona, tot i que té la impressió, diu, que "millora molt lentament, però aquest cop el món s'ho està prenent seriosament. Al març hi haurà una conferència de donants a deu anys vista."
I és que la reconstrucció serà més que complicada ja que, segons ha fet notar Bassas, "Haití està devastat, però és que ja ho estava abans, en certa forma, sense indústria, sense turisme, castigat per la sida, l'analfabetisme, la supeditació de la dona... El més indignant d'Haití és la misèria (que no pobresa) que es veia d'abans del terratrèmol."
En un altre comentari, Bassas recorda que l'allau de donacions va sobrepassar la capacitat de les ONG. Sobre les organitzacions no governamentals, Bassas destaca la bona feina de la Creu Roja i hi afegeix: "Metges Sense Fronteres, barret. Com les Germanes de la Caritat."
No han faltat les preguntes sobre la incidència de la política internacional arran del terratrèmol. En aquest sentit, el Jaume tem que la ràpida presència de l'exèrcit dels EUA pugui respondre a un interès perquè siguin les empreses nord-americanes les que reconstrueixin el país. A aquesta reflexió, Antoni Bassas té clar que en política internacional mai es mou peça sense pensar en la jugada següent i recorda que Haití és davant de Cuba, a prop de Veneçuela i ocupa un lloc geoestratègic al Carib, a la porta mateix dels Estats Units...
Amb tot, reconeix: "El que jo vaig veure va ser un desplegament humanitari de soldats, aigua, menjar, helicòpters, vaixells, bombers, metges provinents dels EUA i vaig veure amb els meus ulls l'eficàcia de la seva ajuda, que no es pot posar en dubte per futurs interessos."
Des d'un punt de vista més quotidià, la Senda ha volgut saber d'on treien l'aigua i el menjar per subsistir, els mateixos periodistes. Bassas ha explicat: "Dormíem en una sala al soterrani d'un hotel. El gerent va tenir sempre aigua i menjar... perquè nosaltres teníem diners per pagar. Si tens diners, tot és més fàcil en circumstàncies com aquesta."
I des del punt de vista de l'espectador de TV3, el Jaume es pregunta per què la Isabel Galí va rellevar l'Antoni Bassas i no es va quedar ell sobre el terreny. Bassas explica que "el dia del terratrèmol, la Isabel era a Xile, per les eleccions presidencials. L' equip de TV3 més a la vora era el de Washington. Un cop ella va tornar de Xile i va poder-se preparar, vàrem fer el relleu. I vàrem tornar a temps per fer el discurs d'Obama al Congrés, mentre ella era a Haití. Aquest n'és el motiu."
Una qüestió prou interessant és la que li ha fet arribar la Joana. Deia això: "Antoni, creus què està bé que surtin per televisió aquestes imatges tan colpidores?"
I aquí la resposta del periodista de TV3: "Joana: depèn de quines imatges estiguem parlant. Nosaltres no vàrem ensenyar cares de persones mortes i vàrem limitar el dramatisme dels ferits als hospitals. Per la resta, allà on posaves la càmera hi havia una desolació que no es podia ni volíem amagar."
En aquesta mateixa línia, la Llu estava encuriosida a saber si l'experiència a Haití ha canviat la manera de veure el món desenvolupat de l'Antoni Bassas, i el periodista no hi té cap dubte: "Canvia, ja ho crec que canvia. Però no cal haver anat a Haití. Qualsevol de nosaltres pot tenir la mirada canviada a partir d'aquestes desgràcies. Si ara que el món està interconnectat no prenem consciència que no hi ha progrés al món si no és del tot el món, és que hem perdut la capacitat cognitiva."
I finalment, Antoni Bassas ha ficat cullerada en l'ús de les noves tecnologies en el periodisme actual. Responent a una pregunta del JoanP sobre com ha compaginat les cròniques per a la televisió amb el manteniment del Twitter del 3cat24, Bassas explica que "quan tornàvem de rodar imatges o fer entrevistes, a la furgoneta, aprofitava per enviar missatges. O mentre esmorzàvem, o mentre anàvem a la posició de directe... És qüestió d'aprofitar el temps", diu.
I sobre l'experiència de relatar la seva experiència a Haití a través del xat i estar en contacte directe amb els lectors del 3cat24, ha dit: "Tinc la impressió que ens ha faltat temps. És un clàssic. Però m'ha recordat la impressió que vaig tenir informant a través del Twitter des d'Haití. La TV ens permet una mirada més general i una mirada particular que ajudi a la comprensió dels fets. El xat, o el Twitter, permeten una aproximació més personalitzada, per a l'emissor i per al receptor, i la capacitat dels mitjans de la 'Corpo' de tocar en tots dos tons, afegit a la seva credibilitat en un oceà on hi ha de tot com internet, em sembla que ens marca el camí informatiu."
La Rosa AG s'ha interessat pel vessant professional de l'experiència a Haití i ha preguntat a l'Antoni si prefereix la feina des de Washington o la voràgine d'una notícia com la que va viure a Port-au-Prince. En aquest sentit, l'enviat especial de TV3 assegura que "Haití, com a notícia, serà recordada a la llista de grans catàstrofes, no com una gran oportunitat professional. Però t'asseguro que no em va fer feliç. Mai havia vist tanta mort i tanta destrucció juntes. El patiment dels altres mai no és agradable de transmetre."
Davant les escenes que es veien a Port-au-Prince, en Jordi pregunta a l'Antoni si se li va passar pel cap en algun moment deixar la càmera i ajudar els haitians a desenrunar. La resposta és aquesta: "No. Cadascú ha de fer la seva feina. La meva era informar-vos a vosaltres. Sóc periodista, no metge ni cooperant. Però això no vol dir que no ajudéssim individualment algunes persones que vam conèixer."
Sobre la reconstrucció d'Haití, un tema que ha interessat al Miquel Romero, el periodista admet que la Isabel Galí ho podria respondre amb més coneixement de causa, que és qui la va rellevar a la zona, tot i que té la impressió, diu, que "millora molt lentament, però aquest cop el món s'ho està prenent seriosament. Al març hi haurà una conferència de donants a deu anys vista."
I és que la reconstrucció serà més que complicada ja que, segons ha fet notar Bassas, "Haití està devastat, però és que ja ho estava abans, en certa forma, sense indústria, sense turisme, castigat per la sida, l'analfabetisme, la supeditació de la dona... El més indignant d'Haití és la misèria (que no pobresa) que es veia d'abans del terratrèmol."
En un altre comentari, Bassas recorda que l'allau de donacions va sobrepassar la capacitat de les ONG. Sobre les organitzacions no governamentals, Bassas destaca la bona feina de la Creu Roja i hi afegeix: "Metges Sense Fronteres, barret. Com les Germanes de la Caritat."
No han faltat les preguntes sobre la incidència de la política internacional arran del terratrèmol. En aquest sentit, el Jaume tem que la ràpida presència de l'exèrcit dels EUA pugui respondre a un interès perquè siguin les empreses nord-americanes les que reconstrueixin el país. A aquesta reflexió, Antoni Bassas té clar que en política internacional mai es mou peça sense pensar en la jugada següent i recorda que Haití és davant de Cuba, a prop de Veneçuela i ocupa un lloc geoestratègic al Carib, a la porta mateix dels Estats Units...
Amb tot, reconeix: "El que jo vaig veure va ser un desplegament humanitari de soldats, aigua, menjar, helicòpters, vaixells, bombers, metges provinents dels EUA i vaig veure amb els meus ulls l'eficàcia de la seva ajuda, que no es pot posar en dubte per futurs interessos."
Des d'un punt de vista més quotidià, la Senda ha volgut saber d'on treien l'aigua i el menjar per subsistir, els mateixos periodistes. Bassas ha explicat: "Dormíem en una sala al soterrani d'un hotel. El gerent va tenir sempre aigua i menjar... perquè nosaltres teníem diners per pagar. Si tens diners, tot és més fàcil en circumstàncies com aquesta."
I des del punt de vista de l'espectador de TV3, el Jaume es pregunta per què la Isabel Galí va rellevar l'Antoni Bassas i no es va quedar ell sobre el terreny. Bassas explica que "el dia del terratrèmol, la Isabel era a Xile, per les eleccions presidencials. L' equip de TV3 més a la vora era el de Washington. Un cop ella va tornar de Xile i va poder-se preparar, vàrem fer el relleu. I vàrem tornar a temps per fer el discurs d'Obama al Congrés, mentre ella era a Haití. Aquest n'és el motiu."
Una qüestió prou interessant és la que li ha fet arribar la Joana. Deia això: "Antoni, creus què està bé que surtin per televisió aquestes imatges tan colpidores?"
I aquí la resposta del periodista de TV3: "Joana: depèn de quines imatges estiguem parlant. Nosaltres no vàrem ensenyar cares de persones mortes i vàrem limitar el dramatisme dels ferits als hospitals. Per la resta, allà on posaves la càmera hi havia una desolació que no es podia ni volíem amagar."
En aquesta mateixa línia, la Llu estava encuriosida a saber si l'experiència a Haití ha canviat la manera de veure el món desenvolupat de l'Antoni Bassas, i el periodista no hi té cap dubte: "Canvia, ja ho crec que canvia. Però no cal haver anat a Haití. Qualsevol de nosaltres pot tenir la mirada canviada a partir d'aquestes desgràcies. Si ara que el món està interconnectat no prenem consciència que no hi ha progrés al món si no és del tot el món, és que hem perdut la capacitat cognitiva."
I finalment, Antoni Bassas ha ficat cullerada en l'ús de les noves tecnologies en el periodisme actual. Responent a una pregunta del JoanP sobre com ha compaginat les cròniques per a la televisió amb el manteniment del Twitter del 3cat24, Bassas explica que "quan tornàvem de rodar imatges o fer entrevistes, a la furgoneta, aprofitava per enviar missatges. O mentre esmorzàvem, o mentre anàvem a la posició de directe... És qüestió d'aprofitar el temps", diu.
I sobre l'experiència de relatar la seva experiència a Haití a través del xat i estar en contacte directe amb els lectors del 3cat24, ha dit: "Tinc la impressió que ens ha faltat temps. És un clàssic. Però m'ha recordat la impressió que vaig tenir informant a través del Twitter des d'Haití. La TV ens permet una mirada més general i una mirada particular que ajudi a la comprensió dels fets. El xat, o el Twitter, permeten una aproximació més personalitzada, per a l'emissor i per al receptor, i la capacitat dels mitjans de la 'Corpo' de tocar en tots dos tons, afegit a la seva credibilitat en un oceà on hi ha de tot com internet, em sembla que ens marca el camí informatiu."
