El temps de la A a la Z: Lluna blava

Que ningú miri el cel esperant veure el satèl·lit tenyit perquè l'adjectiu "blau" serveix popularment per identificar el segon pleniluni en un mateix mes.
El temps de la A a la Z: Lluna blava
Barcelona

El temps de la A a la Z: Lluna blava

Que ningú miri el cel esperant veure el satèl·lit tenyit perquè l'adjectiu "blau" serveix popularment per identificar el segon pleniluni en un mateix mes.
Eva Clota Actualitzat
Imatge d'una lluna plena de desembre (Foto: Flickr / Luz Adriana Villa)

La segona lluna plena d'un mateix mes rep el nom de "lluna blava". (Foto: Flickr / Luz Adriana Villa)

La lluna mostra tota la seva plenitud, però no és una lluna plena qualsevol, sinó l'anomenada "Lluna blava". Que ningú s'esperi, però, veure el satèl·lit tenyit d'anyil. L'adjectiu "blau" serveix popularment per identificar el segon pleniluni en un mateix mes.

Això és possible perquè l'interval mitjà entre lluna i lluna és de 29,5 dies, mentre que la longitud mitjana dels mesos és de 30,5. Aquest desfasament d'onze dies fa que cada cert temps, entre 2 i 3 anys, es produeixi aquest fenomen. A més, entre tres i set vegades cada segle, aquesta situació es pot repetir dues vegades l'any. És el que va passar el 1999, quan els mesos de gener i març van tenir cada un dues llunes plenes, i aquest 2018.

L'origen del blau

Si volem saber per què s'anomena "blava", de l'anglès "Blue Moon", a la segona lluna plena d'un mes, ens hem de remuntar a un article de la prestigiosa revista científica "Sky and Telescope" de l'any 1946.

Erròniament va batejar així el fenomen, confonent-la amb el nom que els calendaris d'agricultors donaven a la tercera lluna d'una estació quan aquesta tenia quatre plenilunis. L'error es va reproduir i es va estendre fins arribar als nostres dies.

I per què blava i no un altre color o nom? Algunes veus asseguren que en realitat la tercera lluna de l'estació no s'anomenava "blava", sinó "traïdora" i que es tractaria d'una mala transmissió lingüística. La traïdoria a la lluna li vindria pel fet que una doble lluna abans de Setmana Santa podia despistar els creients i obligar-los a dejunar més del compte en el període de Quaresma.