Arizona aprova una llei que obliga la policia a detenir els immigrants sense papers
Arizona ha posat la primera pedra per tenir una de les legislacions d'immigració més dures dels Estats Units. La seva governadora, la republicana Jan Brewer, ha signat una llei que equipara la immigració irregular amb un delicte. Qualsevol persona que sigui sospitosa de no tenir els papers en regla podrà ser aturada per la policia i detinguda. Fins ara les forces de l'ordre només ho podien fer si la persona era sospitosos d'haver comès un delicte. La mesura ha aixecat molta polèmica i els seus detractors la titllen directament de racista. La llei no ha agradat al mateix president nord-americà, Barack Obama, que considera que trenca la noció d'igualtat i esquerda la confiança en la policia.
En un estat on una de cada tres persones és d'origen hispà o llatí, ser immigrant sense papers serà un delicte. La governadora d'Arizona ha signat una llei d'immigració que entrarà en vigor abans de l'estiu i que obliga la policia a aturar les persones que siguin "sospitoses" d'estar en situació irregular. El que no aclareix és com es determina si una persona és sospitosa. Per això, molts critiquen la llei per ser directament racista i assenyalar les persones per la seva aparença.
La llei, a més, posa entre l'espasa i la paret la policia. L'Estat l'obliga a fer aquests registres a presumptes immigrants sense papers i si els agent no actuen poden ser denunciats. Fins ara a Arizona la policia només podria demanar informació sobre la situació legal d'una persona al país en cas que estigués acusada o fos sospitosa d'algun delicte.
La llei no només persegueix els immigrants. També cometran un delicte aquells que els transportin o els contractin.
L'anomenada llei SB1070 és també un cop a la política de Barack Obama. La governadora d'Arizona és Jan Brewer, republicana. El president dels Estat Units ja ha criticat la mesura perquè considera que trenca la noció d'igualtat i esquerda la confiança en la policia. Obama apunta que la llei podria violar els drets civils. La mesura ha provocat protestes de milers de ciutadans a les portes del Congrés d'Arizona.
Més contundent encara ha estat la reacció de Mèxic. El país fronterer amb l'estat d'Arizona entre d'altres, considera que la mesura és racista, criminalitza els immigrants indocumentats i no valora l'aportació que fan als Estats Units. L'ambaixador mexicà al país, Arturo Sarukhán, afirma que la llei "és discriminació racial". Les paraules de Mèxic tenen sentit des del punt de vista que hi ha grans bosses de població d'origen mexicà a Arizona. De fet, només el 60% de població de l'estat respon al perfil de blanc, anglosaxó i protestant, mentre que el 30% és d'origen hispà o llatí.
La governadora d'Arizona es justifica assegurant que si Washington no fa res per controlar la immigració els toca a ells fer-ho. Jan Brewer assegura que la llei ajudarà a protegir Arizona dels càrtels de la droga i d'altres amenaces. Brewer s'ha compromès a formar les forces de seguretat perquè entenguin què vol dir el que la llei defineix com a "sospita raonable".
A tots els Estat Units s'estima que hi ha uns 10 milions de persones que viuen i treballen sense els papers en regla. Arizona es convertirà en el primer estat a criminalitzar aquest tipus d'immigració. El 1994 el govern dels Estats Units va implementar l'"operació Guardià" a la frontera amb Mèxic. Des de llavors més de 5.000 immigrants han mort en el desert d'Arizona.
La llei, a més, posa entre l'espasa i la paret la policia. L'Estat l'obliga a fer aquests registres a presumptes immigrants sense papers i si els agent no actuen poden ser denunciats. Fins ara a Arizona la policia només podria demanar informació sobre la situació legal d'una persona al país en cas que estigués acusada o fos sospitosa d'algun delicte.
La llei no només persegueix els immigrants. També cometran un delicte aquells que els transportin o els contractin.
L'anomenada llei SB1070 és també un cop a la política de Barack Obama. La governadora d'Arizona és Jan Brewer, republicana. El president dels Estat Units ja ha criticat la mesura perquè considera que trenca la noció d'igualtat i esquerda la confiança en la policia. Obama apunta que la llei podria violar els drets civils. La mesura ha provocat protestes de milers de ciutadans a les portes del Congrés d'Arizona.
Més contundent encara ha estat la reacció de Mèxic. El país fronterer amb l'estat d'Arizona entre d'altres, considera que la mesura és racista, criminalitza els immigrants indocumentats i no valora l'aportació que fan als Estats Units. L'ambaixador mexicà al país, Arturo Sarukhán, afirma que la llei "és discriminació racial". Les paraules de Mèxic tenen sentit des del punt de vista que hi ha grans bosses de població d'origen mexicà a Arizona. De fet, només el 60% de població de l'estat respon al perfil de blanc, anglosaxó i protestant, mentre que el 30% és d'origen hispà o llatí.
La governadora d'Arizona es justifica assegurant que si Washington no fa res per controlar la immigració els toca a ells fer-ho. Jan Brewer assegura que la llei ajudarà a protegir Arizona dels càrtels de la droga i d'altres amenaces. Brewer s'ha compromès a formar les forces de seguretat perquè entenguin què vol dir el que la llei defineix com a "sospita raonable".
A tots els Estat Units s'estima que hi ha uns 10 milions de persones que viuen i treballen sense els papers en regla. Arizona es convertirà en el primer estat a criminalitzar aquest tipus d'immigració. El 1994 el govern dels Estats Units va implementar l'"operació Guardià" a la frontera amb Mèxic. Des de llavors més de 5.000 immigrants han mort en el desert d'Arizona.
