Ansietat i por, símptomes de la síndrome d'Ulisses que pateixen molts immigrants

El degoteig de persones que se la juguen i abandonen el seu país en busca d'una vida millor és constant. Algunes d'aquestes persones poden arribar a tenir una malaltia que ja està definida com a tal i que s'ha batejat com a síndrome d'Ulisses. El nom té a veure amb aquell heroi grec que iniciava un viatge a la recerca d'un objectiu que mai podia aconseguir. És una mica el que poden patir els immigrants, que no només tenen problemes econòmics. Per això a Catalunya ja funciona un servei específic amb metges i psiquiatres.
Immigració

Ansietat i por, símptomes de la síndrome d'Ulisses que pateixen molts immigrants

El degoteig de persones que se la juguen i abandonen el seu país en busca d'una vida millor és constant. Algunes d'aquestes persones poden arribar a tenir una malaltia que ja està definida com a tal i que s'ha batejat com a síndrome d'Ulisses. El nom té a veure amb aquell heroi grec que iniciava un viatge a la recerca d'un objectiu que mai podia aconseguir. És una mica el que poden patir els immigrants, que no només tenen problemes econòmics. Per això a Catalunya ja funciona un servei específic amb metges i psiquiatres.
Actualitzat
Les cares d'esgotament i la por i la confusió marcats en les mirades, són els símptomes més visibles de la duresa del viatge de l'immigrant. Sovint, la realitat d'aquestes persones se'ns torna invisible un cop han estat localitzats en terres espanyoles. N'hi ha que aconsegueixen quedar-se, sovint també a costa de viure en la marginalitat. Però al cap dels anys, la falta de perspectives de millora passa factura i fa reaparèixer les pors i l'atordiment. És el que un grup de metges de Barcelona han batejat com a síndrome d'Ulisses. L'Ahmed és un clar exemple de les persones que pateixen aquesta malaltia. Dos amics seus l'han convençut d'anar al Servei d'Atenció Psicopatològica a l'Immigrant. Té el quadre complet. Fa dos anys que és a Barcelona i no té ni papers ni esperança d'aconseguir-ne. El seu cas és el de tants. En l'últim any el doctor Achotegui n'ha tractat més de 200. Quan demanen ajuda és perquè se senten vençuts, però no derrotats del tot. I al marge del tractament mèdic, les solucions depenen sobretot de la capacitat d'integració de la societat que els acull.