Als documents desvelats per Wikileaks s'esmenta Catalunya com una "regió" amb privilegis fiscals, amb "màfia russa" i "terrorisme islàmic"

Els missatges diplomàtics desvelats per Wikileaks i difoses pels mitjans de comunicació posen al descobert la visió que des de les ambaixades s'ha transmès sobre diversos conflictes mundials i també els comentaris que ha suscitat la política interna espanyola. Catalunya també ha estat present en uns quants d'aquests documents.
janquim

Als documents desvelats per Wikileaks s'esmenta Catalunya com una "regió" amb privilegis fiscals, amb "màfia russa" i "terrorisme islàmic"

Els missatges diplomàtics desvelats per Wikileaks i difoses pels mitjans de comunicació posen al descobert la visió que des de les ambaixades s'ha transmès sobre diversos conflictes mundials i també els comentaris que ha suscitat la política interna espanyola. Catalunya també ha estat present en uns quants d'aquests documents.
Actualitzat
Seria absurd treure una conclusió sobre la visió que la diplomàcia nord-americana transmet sobre Catalunya a partir d'aquestes mencions. La realitat és molt més complexa. Però sí que és cert que, pel que fa a aquest paquet de documents desvelats per Wikileaks, la presència catalana, per dir-ho en aquests termes, és escassa i referida a tres assumptes: la investigació sobre terrorisme islàmic (un cop), la presència de l'anomenada "màfia russa" (un cop) i les qüestions polítiques (diversos cops), que són derivades d'un missatge reiterat per part dels interlocutors del PP, que no dubten a presentar el país com un lloc amb privilegis fiscals que no en té mai prou i posa en perill l'existència d'Espanya.

Operacions mafioses

En el document més recent, de la tardor del 2009, s'ementa fins a quatre vegades "Catalonia" tot i tractar-se d'una nota breu de William Duncan, després d'un contacte amb Gerardo Cavero, fiscal antidroga de la fiscalia de Barcelona, i Fernando Bermejo, de la fiscalia anticorrupció. Tots dos haurien mostrat interès a mantenir contactes amb l'FBI en relació amb el blanqueig de diners i altres activitats atribuïdes a "la màfia russa".

En la mateixa nota s'aclareix que a Espanya s'inclou en aquesta expressió organitzacions de les ex-repúbliques de la Unió Soviètica. A més, tot dos haurien desmentit l'optimisme de declaracions públiques sobre la decapitació d'aquestes organitzacions i s'assegura que Catalunya és una base d'operacions després que alguns membres haurien anat de vacances a la Costa Brava. La nota expressa la preocupació per una actuació que no posi en perill les inversions "legítimes" euroasiàtiques. És una distinció que contrasta amb les asseveracions que el mateix estat rus té comportaments d'aquesta índole.

Fora d'aquesta menció concreta, i d'una altra en què es recorda la investigació de Baltasar Garzón sobre grups de terrorisme islàmic que es creaven a Catalunya, el país apareix esmentat per qüestions polítiques.

Espanya es trenca

La majoria de vegades es tracta de reflexions trameses des de l'ambaixada dels Estats Units després de converses amb dirigents del Partit Popular com Ana Pastor o Jorge Moragas, que no dubten a referir-se a Catalunya com un problema per la continuada petició de "privilegis fiscals" o de més autonomia. El mateix José M. Aznar s'hi refereix, en la conversa en què es planteja l'opció de tornar a la política. El risc de "balcanització" és una d'aquestes causes i novament s'esmenta Catalunya i les cessions que li faria el govern de José Luis Rodríguez Zapatero com una prova del risc de "dissolució".

D'aquesta manera es confirma que el missatge que el PP transmetia amb l'avís que "Espanya es trenca" es reiterava davant dels representants de la primera potència mundial sense cap mena de pudor.

Tant és així, que en la nota que s'envia per avaluar l'arribada de Zapatero a la presidència, el 2004, ja s'inclou la idea que "molts espanyols" creuen que anima les tendències nacionalistes de Catalunya i el País Basc, que "amenacen l'ordre constitucional". Així ho escrivia George Argyros. Quan explicaven als seus caps les diferències entre el PSOE i el PP, la qüestió catalana hi apareixia.

Pactes electorals

L'única menció catalana en la llista dels llocs estratègics del món que els Estats Units consideren fonamentals per protegir els seus interessos és la de la farmacèutica Grífols.  A més, Catalunya apareix per assumptes electorals: quan el PP confia que la crisi de Rodalia i l'apagada provoqui una abstenció a les legislatives de l'any 2008 (que finalment no va impedir al PSC obtenir 25 diputats).

El PP expressa la seva convicció que CiU estarà en disposició de donar suport a un govern d'aquest partit, una situació que no va ser possible després que el 2008 el PSOE va obtenir de nou una majoria suficient. De tota manera, en una nota s'afirma que els estrategs del PP no estan segurs d'aquesta eventualitat i preferirien evitar la necessitat d'aquests vots. També es deixa clar que el PP obté uns percentatges de vot baixos a Catalunya.

Dos anys abans, una altra nota confidencial anuncia que els sondejos situen CiU com a guanyadora de les "eleccions regionals", i s'hi refereix com a partit centrista: "The Catalan 'middle of the road' CIU party is likely to win the regional election". Preveu un govern tripartit que CiU no va arribar a liderar perquè es va repetir un pacte entre el PSC, ERC i ICV.

L'Estatut anirà bé

Hi ha diversos missatges que es refereixen a l'Estatut. N'hi ha un en què s'explica què és (i es presenta com un intent de tenir més capacitat fiscal que cap altra autonomia espanyola alhora que se subratlla la definició de nació). S'explica que és una paraula catalana: "Estatut in the Catalan language".

L'any 2006, l'aleshores vicepresidenta Teresa Fernández de la Vega assegurava a l'ambaixador, segons les seves notes, que el referèndum del 18 de juny sobre l'Estatut oferiria un resultat clar que hauria de cloure qualsevol polèmica. Potser seria interessant llegir les notes que es devien enviar per comentar la manifestació massiva del 10 de juliol d'aquest any.

Aquestes precisions es poden resseguir gràcies a una eina que fa les cerques exclusivament entre els documents d'aquest "cablegate". S'hi pot comprovar, per exemple, que en 36 d'aquests documents hi apareix la paraula "Barcelona" i en vuit el terme "català" (en anglès, "catalan"). "Catalonia" (en anglès) apareix nou vegades i dues més s'esmenta el nom del país en català, però cap en castellà.

Una eina holandesa

Els periodistes d'investigació holandesos i flamencs, que des de l'any 2002 actuen plegats en una associació, han desenvolupat aquesta eina de cerca específica sobre aquells documents que ja han estat publicats, del total de més de 250.000 missatges de les ambaixades nord-americanes que Wikileaks ha fet públics. S'anomena "Cablesearchs".

L'eina que ha creat l'holandès Henk van Ess permet centrar la recerca només en aquests documents i sembla que ha interessat tant als professionals de la informació com als ciutadans perquè des de la seva creació, fa un parell de dies, ja compta amb més de cinquanta mil visites.

A banda de les històries que els mitjans de comunicació escollits publiquen, a mesura que desgranen cadascun dels documents, els ciutadans tenen accés a tots els documents a través del web de Wikileaks, tot i les viscissituds per les quals ha passat el seu allotjament, ara que a diversos països com els Estats Units i França volen foragitar el lloc de la xarxa.

El paraigua l'ofereix un "centre europeu de recerca assistida mitjançant la computació", que accepta donacions per al seu manteniment. Com que l'eina s'actualitza a mesura que es publiquen més documents, es podrà seguir com evoluciona aquesta presència dels termes referits al país entre els missatges emesos