Ajuntaments catalans pressionen la Generalitat per paralitzar desnonaments
Davant la situació de precarietat en què deixen els desnonaments aquestes famílies afectades i especialment en previsió que el problema es pugui agreujar en els mesos pròxims, alguns consistoris com els de Sabadell, Vilafranca del Penedès, la Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda han decidit prendre mesures.
Les quatre mocions aprovades per aquests ajuntaments, molt similars, han sorgit de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que ha enviat cartes a les diferents formacions polítiques proposant-los aquesta iniciativa.
Malgrat que els ens municipals són els primers a haver de fer front a aquestes situacions, les seves competències són molt reduïdes, per la qual cosa insten la Generalitat a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar els desnonaments en famílies en situació d'insolvència sobrevinguda o involuntària.
També proposen que els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres després dels desnonaments siguin posats en una bossa de lloguer social, l'import del qual no superi el 30% de la renda familiar disponible.
Mentre esperen que les administracions competents actuïn, aquests consistoris han creat taules de mediació amb les entitats financeres i l'administració judicial per buscar solucions puntuals a la situació d'aquestes famílies.
La intenció és dialogar amb les entitats bancàries per evitar el desnonament i, en els casos que no sigui possible, poder prevenir aquestes situacions per activar amb urgència el protocol d'actuació perquè les famílies no quedin desemparades.
L'alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, Isabel García, ha indicat que en aquesta situació de crisi "els governs no poden viure d'esquena a la realitat i han de modificar les lleis i els reglaments per adaptar-los a ella".
Una predisposició a negociar que, de moment, estan trobant. "Als bancs tampoc els interessa quedar-se amb pisos buits. Les entitats financeres amb les quals ens hem reunit ens han explicat que tenen una instrucció interna de no arribar al desnonament i buscar alternatives", ha explicat el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Sabadell, Joan Manau.
Alberto López, alcalde de la Llagosta, destaca que la moció serveix per acostar els polítics als ciutadans i per recordar que el desnonament no és "un mer fet burocràtic", sinó que l'habitatge és un dret constitucional que cal defensar.
La majoria d'afectats per problemes hipotecaris acudeixen en primera instància a les oficines municipals quan necessiten ajuda, fet que suposa una altra carta per a les ja depauperades arques de molts ajuntaments.
"Això col·lapsa els recursos dels serveis socials municipals i crea un desajust en les economies locals. Els ajuntaments som els que més patim inicialment els problemes de desnonaments però, al mateix temps, som els que menys competències tenim per resoldre aquests problemes", adverteix Manau.
Per això, esperen que altres consistoris acordin mesures similars per pressionar l'executiu autonòmic a prendre mesures sobre això.
De moment, el pròxim pot ser el ple de Cerdanyola del Vallès, on ja estan redactant la moció.
Malgrat que els ens municipals són els primers a haver de fer front a aquestes situacions, les seves competències són molt reduïdes, per la qual cosa insten la Generalitat a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar els desnonaments en famílies en situació d'insolvència sobrevinguda o involuntària.
També proposen que els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres després dels desnonaments siguin posats en una bossa de lloguer social, l'import del qual no superi el 30% de la renda familiar disponible.
Mentre esperen que les administracions competents actuïn, aquests consistoris han creat taules de mediació amb les entitats financeres i l'administració judicial per buscar solucions puntuals a la situació d'aquestes famílies.
La intenció és dialogar amb les entitats bancàries per evitar el desnonament i, en els casos que no sigui possible, poder prevenir aquestes situacions per activar amb urgència el protocol d'actuació perquè les famílies no quedin desemparades.
L'alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, Isabel García, ha indicat que en aquesta situació de crisi "els governs no poden viure d'esquena a la realitat i han de modificar les lleis i els reglaments per adaptar-los a ella".
Una predisposició a negociar que, de moment, estan trobant. "Als bancs tampoc els interessa quedar-se amb pisos buits. Les entitats financeres amb les quals ens hem reunit ens han explicat que tenen una instrucció interna de no arribar al desnonament i buscar alternatives", ha explicat el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Sabadell, Joan Manau.
Alberto López, alcalde de la Llagosta, destaca que la moció serveix per acostar els polítics als ciutadans i per recordar que el desnonament no és "un mer fet burocràtic", sinó que l'habitatge és un dret constitucional que cal defensar.
La majoria d'afectats per problemes hipotecaris acudeixen en primera instància a les oficines municipals quan necessiten ajuda, fet que suposa una altra carta per a les ja depauperades arques de molts ajuntaments.
"Això col·lapsa els recursos dels serveis socials municipals i crea un desajust en les economies locals. Els ajuntaments som els que més patim inicialment els problemes de desnonaments però, al mateix temps, som els que menys competències tenim per resoldre aquests problemes", adverteix Manau.
Per això, esperen que altres consistoris acordin mesures similars per pressionar l'executiu autonòmic a prendre mesures sobre això.
De moment, el pròxim pot ser el ple de Cerdanyola del Vallès, on ja estan redactant la moció.
