8M: 14 llibres per denunciar els abusos, l'opressió i la invisibilitat de les dones

Llibres que denuncien abusos sexuals, reedicions de clàssics que critiquen l'opressió social a les dones i novel·les que aborden des de diferents vessants la lluita feminista.

Les setmanes prèvies al 8 de març han arribat a les llibreries nombrosos títols al voltant del pensament feminista.

Un fil que uneix Bel Olid, Iolanda Batallé i Montse Barderi i les dones que reflexionen sobre tot el que volen canviar. I elles són les primeres autores d'una nova col·lecció en llengua catalana: "Som revolució", de l'editorial Destino.

Montse Barderi, professora de Flosofia i periodista, és l'autora de "Manual d'amor aristotèlic per a dones del segle XXI", un llibre que reflexiona sobre l'amor, l'ètica i les relacions tòxiques:

"És una llarga reivindicació, tenir una col·lecció amb veu de dona i de proximitat, catalana."

La directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, publica "Atreveix-te a fer les coses a la teva manera". L'escriptora fa un al·legat sobre noves formes de lideratge lluny de l'autoritarisme del món patriarcal.

"La gran defensa és: que arribin persones que no se les esperava, que estem arribant, i que a partir d'aquí donem joc a més persones."

L'escriptora i traductora Bel Olid torna a nodrir la literatura feminista amb "A contrapèl", un assaig sobre la depilació i com trencar amb el cercle de "submissió i autoodi" d'aquesta pràctica aparentment íntima:

"La depilació és només un exemple d'aquest control social que s'exerceix sobre els cossos, sobretot de les dones."

"Records de la meva inexistència" (Angle Editorial) és un autoretrat sobre com ser escriptora en una societat patriarcal que prefereix que les dones callin. El signa la prolífica i combativa escriptora nord-americana Rebecca Solnit.

"No tens, de fet, veu. Així que també volia escriure sobre la condició femenina universal de tenir una veu infravalorada. I particularment, sobre l'experiència de construir una veu formal i professional com a escriptora."

Ser dona i negra en una societat patriarcal i racista és el nucli de la novel·la gràfica "Negra" (Duomo Ediciones), de la il·lustradora Émile Plateau. Amb ella treu a la llum la història de Claudette Colvin, una nena de 15 anys d'Alabama que es va negar a cedir el seient a un blanc, mesos abans del cèlebre gest de Rosa Parks que va iniciar el moviment pels drets civils als EUA.

De poliamor, sexe, feminisme i de per què les dones han estat allunyades del plaer en parla Sandra Bravo a "Todo eso que no sé cómo explicarle a mi madre" (Plan B).

Un testimoni molt diferent és el de Chanel Miller. El 2015, un company de la fraternitat de la Universitat de Standford la va violar. El seu cas es va convertir en mediàtic i va posar en evidència com el sistema falla en la defensa de les víctimes.

A "Tengo un nombre" (Blackie Books) relata la seva experiència, que li ha valgut el premi nacional de crítics de llibres d'autobiografia als EUA.

"Vaig escriure aquest llibre perquè el món pot ser dur i terrible, i sovint imperdonable. Vaig escriure'l perquè hi havia ocasions en què no tenia ganes de viure. Vaig escriure'l per exposar la brutalitat de la violència de gènere i els privilegis de classe a la nostra societat."

També narrada des de la pròpia experiència, Anagrama publica "La niña de la banquisa", on Adelaide Bonn explica com va ser agredida sexualment als nou anys. Un trauma que va acabar amb sentiment de culpa i vergonya i que va haver de reviure vint anys després, quan van detenir l'agressor.

Un llibre que arriba mesos després d'"El consentiment", de Vanessa Springora, publicat per Empúries, on relata els abusos a què la va sotmetre l'escriptor Gabriel Matzneff, i que va sacsejar la societat francesa.

La narrativa ens porta fins a Algèria, el país d'origen de Kaouther Adimi, una autora que fa anys que viu a París.  A "Pedres a la butxaca" (Edicions del Periscopi) parla de la pressió familiar i social perquè les dones es casin.

"Cada vegada que les dones guanyen drets, els homes i el patriarcat reaccionen amb l'objectiu de conservar els privilegis. Perquè aquesta és la qüestió, conservar els privilegis."

Tornant a casa nostra, Najat El Hachmi narra l'amistat entre dues noies d'origen marroquí i la lluita feminista en una societat masclista a "Dilluns ens estimaran", premi Nadal de novel·la.

"El seu feminisme sorgeix de la necessitat de sobreviure a aquestes circumstàncies i defensar la seva pròpia vida".

Més novel·les. "Jo, que no he conegut els homes", de Jacqueline Harpman, és una distopia amb una història de sororitat en un món postapocalíptic. A "Tàndem" (Destino), guanyadora del premi Josep Pla 2021, Maria Barbal torna amb la història d'una dona gran que lluita per viure lliure i plenament.

I per acabar l'edició d'un clàssic de la literatura: "Seny i sentiment", de Jane Austen, que inaugura la col·lecció de narrativa anglesa Club Victòria, de Viena Editorial.

Una obra on l'escriptora aboca la crítica a les lleis injustes que perjudicaven les dones del seu temps. Isabel Monsó, la seva editora, en dona les claus:

"Contra el que molta gent creu, les novel·les de Jane Austen no són romàntiques o sentimentals. Aborden des de diferents punts de vista la condició de la dona del seu temps i denuncien pràctiques jurídiques o costums socials que deixaven les dones en situació d'indefensió, pobresa o fins i tot absoluta misèria."