Barcelona

80 anys de la proclamació de la República catalana

Avui fa 80 anys que es va proclamar la República catalana. Ho va fer Francesc Macià, des del balcó de la Generalitat, alhora que proposava una confederació amb els pobles d'Espanya. Començava un nou període històric, amb l'exili del rei Alfons XIII i el naixement d'un nou règim a Espanya, la Segona República, que duraria 5 anys. Va ser un període que va començar enmig de grans expectatives i va acabar en una cruenta guerra civil que es va cobrar mig milió de vides, va arrasar el país i va ser un llast per al progrés durant dècades. Els 8 anys que van de la proclamació de la República fins a la fi de la Guerra Civil, el 1939, marquen una fita de la Història d'Espanya del segle XX.

Actualitzat
Tal dia com avui de fa ja 80 anys, el 14 d'abril del 1931, Lluís Companys, elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona dos dies abans va proclamar la República des del balcó del consistori. El gest de Companys va ser espontani, però va desencadenar un efecte "bola de neu", tal com ho relata Joan B. Culla, que explica que "va generar un moviment espontani d'entusiasme que va fer que el canvi de règim esdevingués irreversible a Catalunya precipitant també el canvi de règim a Madrid".

La proclamació de Companys es va produir al migdia i hores després Francesc Macià va fer un pas més i va proclamar la República catalana dins la Federació Ibèrica.

El discurs de Macià va arrencar així: "Catalans, interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a Estat integrant de la Federació ibèrica".

Les paraules de Macià van donar una dimensió independentista al canvi de règim. No obstant, al cap de pocs dies, per la via de la negociació, Macià acabaria renunciant a la República catalana a canvi del reconeixement per part de Madrid de la Generalitat com a institució d'autogovern de Catalunya després de més de dos segles.

Els fets d'aquells dies van desembocar en el primer canvi de règim des del 1875, en l'àmbit espanyol amb la Segona República a Espanya, que va generar unes enormes expectatives. Però ben aviat es va veure que les expectatives polítiques i socials eren divergents i impossibles de reconciliar.

A Catalunya, bona part de la classe treballadora, molta més que a Espanya, va entendre la República com un pas intermedi cap a la revolució social absoluta. Un altre factor de desestabilització va ser l'accent catalanista o independentista que va tenir el canvi de règim a Catalunya, amb el sorgiment d'un nou partit com Esquerra Republicana de Catalunya. Això, a Espanya, una bona part de l'opinió pública ho troba absolutament inacceptable.

L'endemà mateix del canvi de règim ja es va veure que el panorama es trobava ple de contradiccions perquè els esperançats amb la República n'esperaven coses absolutament contradictòries.

La barroeria dels revolucionaris i la intransigència de la dreta van acabar duent el caos i convertint la República en impopular en molts sectors. Uns i altres propiciaran el caldo de cultiu perquè la guerra esclati. El cop d'estat d'una part de l'exèrcit amb el suport de les forces més reaccionàries del 18 de juliol del 1936 va derivar en la Guerra Civil i en el final de la mateixa República i del sistema democràtic. Hi van seguir 40 anys de dictadura.


VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut