8 de cada 10 tortugues del Mediterrani mengen plàstics grans que les poden matar
Un estudi europeu, en què participa la Fundació CRAM, demostra el greu impacte dels plàstics en la fauna marina
8 de cada 10 tortugues del Mediterrani mengen plàstics grans que les poden matar
El plàstic les debilita, els obstrueix el sistema digestiu i no poden menjar ni evacuar (ACN/Àlex Recolons)

8 de cada 10 tortugues del Mediterrani mengen plàstics grans que les poden matar

Un estudi europeu, en què participa la Fundació CRAM, demostra el greu impacte dels plàstics en la fauna marina

Cori Calero López/ Marc Faro/ Virgínia Arqué NuenoActualitzat
TEMA:
Contaminació

Un tiquet de compra on encara es veu el codi de barres, un tap d'ampolla de plàstic, part d'un got de plàstic d'un sol ús i petits trossos de bossa, també de plàstic. 

Això és el que van trobar, fa unes setmanes, als excrements d'una tortuga que va arribar ferida al CRAM, el Centre de Recuperació d'Animals Marins del Prat de Llobregat i que podeu veure en aquestes imatges, penjades a twitter.


El mateix que hi troben en 8 de cada 10 tortugues, com explica l'Alícia Garrido Sánchez, veterinària del centre:

 

Cada any, 12 milions de tones d'escombraries, la majoria plàstics, arriben a les aigües de mars i oceans. 

Una brutícia que afecta directament la fauna marina, com està demostrant el projecte INDICIT, un estudi europeu en què participen centres de recuperació d'animals de 8 països  (França, Grècia, Itàlia, Portugal, Tunísia, Turquia, el Regne Unit i Espanya), entre els quals el CRAM.

Restes de plàstics trobats als excrements d'una tortuga que es recupera al CRAM (Cedida a l'ACN per la fundació CRAM)

 

L'estudi investiga els impactes de les escombraries a la fauna marina com a bioindicadors de l'estat de contaminació general del Mediterrani.

Una tortuga es recupera al CRAM abans de ser alliberada al seu medi natural (ACN/Àlex Recolons)


El plàstic mata

Fins a 51 tortugues van arribar l'any passat al CRAM, ferides per accidents diversos. El 80% tenien plàstics grossos a l'aparell digestiu, unes restes que les acaben matant, ja sigui de forma directa o indirecta.

"L'Enric és una tortuga que porta un mes amb nosaltres. No menjava perquè tenia alguna cosa que li obstruïa l'aparell digestiu. Això li generava un gas i el gas fa molt mal. I el que tenia eren trossets de plàstic."

Aquest residu no només els provoca la mort per inanició. També perquè amb l'obstrucció "no poden eliminar ni defecar ni absorbir nutrients", i perquè ingerir plàstic les fa més dèbils "i aquesta debilitat les fa susceptibles de quedar atrapades en les xarxes d'arrossegament".

El plàstic, a més, atrau el mercuri, que s'hi queda enganxat, i "en ingerir plàstic també mengen més mercuri".

Finalment, aquest material també els provoca greus ferides (com talls a les aletes), en quedar-se atrapades en anelles o xarxes o empassar-se hams de pesca com va fer la Macarena, una altra habitant del CRAM que hi va ingressar al gener després de ser rescatada per uns pescadors de Sant Carles de la Ràpita.


La Fundació CRAM celebra els 25 anys

El Centre de Recuperació d'Animals Marins acaba de celebrar, aquest cap de setmana, els 25 anys d'història, un quart de segle en què ha alliberat més de 700 tortugues i 70 aus marines i ha atès 350 dofins i balenes embarrancats a la platja.

També han participat en 50 projectes científics i de conservació, gràcies a l'ajuda de més de 1.500 voluntaris i han fet activitats educatives i de formació en què han participat 280.000 persones.

Una noia davant una tortuga en una peixera
La Fundació CRAM ha rescatat i alliberat 700 tortugues en 25 anys d'història (ACN/Carola López)

La fundació ha celebrat l'aniversari amb l'alliberament al mar de cinc tortugues marines que havien ingressat al centre per interacció pesquera.

Tortuga babaua alliberada a l'Ametlla de Mar fa tres anys (ACN/Anna Ferràs)

La Fundació CRAM es va crear el 22 d'abril de 1996, tot i que l'inici de les seves activitats es remunten a l'any 1991, amb una epidèmia vírica que va afectar centenars de dofins.

ARXIVAT A:
ContaminacióCrisi climàtica
Anar al contingut