Persones que esperen ser ateses després de saltar la tanca de Melilla, al 2021 (EFE / Paqui Sánchez)

7.000 morts en dos anys a la frontera d'Espanya, "un camp de concentració en ple segle XXI"

Entitats com Irídia reclamen que s'investigui la violació de drets humans a la frontera sud d'Europa

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Gairebé 7.000 persones han mort ofegades, aixafades o per caigudes saltant les tanques per intentar arribar a Espanya per la frontera sud d'Europa en els últims dos anys --el 2021 i el 2022--, segons han denunciat aquest dijous les entitats Irídia i Novact. Aquestes organitzacions han fet públic un informe amb la llista de les vulneracions de drets humans que es practiquen, diàriament, en zones com les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla o les illes Canàries, entre d'altres.

L'exhaustiu control migratori dels últims anys fa que les persones que emprenen el viatge per mar cap a territori espanyol surtin cada cop de llocs més allunyats de la Península i, per tant, més arriscats.

Els últims dos anys, almenys 5.723 persones han mort ofegades intentant arribar a territori espanyol per la ruta canària, la més mortífera.

La ruta de Llevant, amb embarcacions que parteixen de les costes d'Algèria i arriben a Andalusia, a Múrcia, a València o a les illes Balears, acumula 464 morts.

Les d'Alborán i l'Estret, que van de les costes del Marroc i Algèria cap a Andalusia, compten almenys 75 i 25 morts, respectivament.

Irídia i Novact, que han enviat l'informe a organismes internacionals, també han denunciat que, a diferència d'altres països, a Espanya no hi ha cap mecanisme de control independent de l'actuació dels cossos policials en aquestes zones ni tampoc de les devolucions en calent, i han assegurat que, a sobre, "els mecanismes actuals no funcionen i estan desfasats".

Una embarcació precària arribada a Arguineguín, a les Canàries, aquest abril (Reuters / Borja Suárez)

 

La tragèdia del 24J, que va provocar desenes de morts

I per començar, insisteix Irídia, el primer que cal és que s'assumeixin responsabilitats pels greus successos que van passar el 24 de juny del 2022 a Melilla, on van morir desenes de persones en un intent massiu de salt de la tanca, i on, segons l'entitat, "hi ha clars indicis delictius" per part de la policia, que fins i tot tiraven pedres contra els que intentaven entrar a Espanya.

Andrés Berrio, advocat especialitzat en drets humans i coordinador del Centre Irídia, ha afirmat que en aquest cas "es va actuar tard i malament" i que no s'ha fet "cap investigació eficaç ni eficient, a l'altura de la gravetat dels fets".

Alguns dels migrants que van poder travessar la tanca el 24 de juny passat van arribar ferits (Europa Press / Antonio Ruiz)

Irídia denuncia que tota l'acció policial d'aquella tràgica jornada anava destinada a evitar el pas de les persones migrants cap a Espanya per la porta blava del barri xinès, fent servir fins i tot esprais i gasos lacrimògens, que no es poden utilitzar en espais reduïts on hi ha massificació de gent. I a sobre, afegeix, els agents espanyols es van retirar just abans de les càrregues de la policia marroquina que van provocar la matança, com ha explicat Andrés Berrio:

"No hi va haver ni una sola acció per intentar evitar les morts, i per això entenem que hi ha clars indicis de delictes que tenen a veure amb l'omissió del deure de socors."

Després dels successos del 24J, les entitats de drets humans han detectat "un augment de la repressió contra les persones migrants i negres per part de les autoritats marroquines al nord del país de forma generalitzada", amb batudes violentes, detencions i desplaçaments forçosos, també de dones amb menors d'edat a càrrec, que queden sols i desprotegits.

Entre les denúncies destacades per Irídia aquest dijous també hi ha les almenys 55 devolucions en calent de menors d'edat que es van produir a Ceuta, i per les quals estan imputades tant l'exdelegada del govern a Ceuta com la vicepresidenta de la ciutat autònoma.

Una vulneració de drets a les fronteres que deriva directament de l'acció i inacció dels estats, com reconeixen les Nacions Unides.

 

Principals vulneracions i mesures per evitar-les

Entre les principals vulneracions de drets humans que pateixen les persones migrants en el moment d'entrar per la frontera sud d'Espanya, l'informe destaca:

- L'absència de vies regulars per entrar al país, que implica un alt risc de mort en buscar alternatives perilloses.

Violència policial atacs a la seguretat i a la identitat de les persones.

Tracte inhumà, cruel i degradant per part de les forces de seguretat --que comporta un important patiment psicològic en les víctimes, amb reaccions com l'apatia, la desmotivació, la ràbia, la por i la desesperació--.

Privació de llibertat.

Expulsions de les persones migrants, siguin en calent o amb ordres de deportació caducades.

- I la falta de procediments que els permetin demanar ajuda o asil polític quan arriben a Espanya, sobretot de països en guerra com el Sudan. També s'ha detectat l'expulsió de persones després que un jutge d'instrucció suspengués l'ordre de devolució.

Un expedient de devolució caduca si no s'executa dins de les primeres 72 hores des que s'ha dictat o després que s'hagi passat més de 60 dies d'internament en un CIE.

Entre els casos destacats denunciats en l'informe hi ha el d'una dona embarassada, que va ser atesa a l'hospital de Ceuta en patir una hemorràgia, però retornada després al Marroc, tot i que no era el seu país d'origen. Retornar la gent al Marroc, on demanar asil és gairebé impossible, és una altra de les irregularitats que destaca l'estudi.

Les entitats també han detectat expulsions irregulars a les illes Canàries, com la deportació de dues persones amb l'ordre caducada, i han alertat que una de cada quatre persones migrants han pensat, en algun moment, a suïcidar-se.

Persones migrants esperant davant la tanca de Melilla, aquest mes d'abril (Reuters / Juan Medina)

Vulneracions, també, als centres d'acollida

També hi ha vulneracions en els centres d'acollida (als CIE, als CETI, als CATE o en altres centres), que passen per unes condicions d'allotjament deficitàries. Entre aquestes, amuntegament de gent, poca aigua i alimentació, assistència mèdica deficient, poca higiene i nul·la privacitat, dificultats de comunicació amb l'exterior, separació familiar, no intervenir en conflictes interns però sí imposar-los sancions i càstigs, i indefensió jurídica, en no facilitar-los representació lletrada o informar-los dels tràmits per demanar ajuda o asil polític.

Entre les propostes per millorar la situació que es viu actualment a la frontera sud d'Europa, les entitats proposen derogar la llei d'estrangeria, abolir les devolucions en calent o tancar els CIE. Irídia també demana al govern espanyol que es facin visats humanitaris en els països d'origen i de trànsit i es faciliti la reagrupació familiar.

Per Sani Ladan, president de l'associació Elin i col·laborador d'Irídia, la frontera sud d'Europa s'ha convertit "en un camp de concentració en ple segle XXI", on es pot matar "els de sempre, amb total impunitat".

 

ARXIVAT A:
MigracionsDrets humans
Anar al contingut