Només el 8% de la superfície del Mediterrani està protegida
Només el 8% de la superfície del Mediterrani està protegida

700 tones de residus plàstics contaminen cada dia el Mediterrani, un mar amenaçat

Els plàstics i la sobreexplotació fan del Mediterrani un dels mars més contaminats per deixalles marines i microplàstics del món

Enllaç a altres textos de l'autor Georgina Pujol

Georgina Pujol

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica.

@GeorginaPujol
Actualitzat

El mar Mediterrani representa només el 0,7% de la superfície oceànica del món, però és un dels reservoris de biodiversitat marina i costanera més importants. És un mar semitancat i tot el que s'hi fa té un gran impacte.

Malauradament, és un dels més contaminats per deixalles marines i microplàstics del món. El 89% de la contaminació ve de la superfície terrestre. I no només és un problema per al mar sinó que també ho és per a la salut humana. 

"Està molt contaminat a causa de l'abocament d'aigües residuals, de l'elevat trànsit marítim, de la massificació turística i de l'arribada de plàstics al mar", explica Puri Canals, presidenta de la Xarxa d'Àrees Protegides del Mediterrani (Medpan).

"És un mar molt amenaçat i si no actuem està encaminat a una pèrdua progressiva."

El Mediterrani està contaminat per més de 700 tones de residus plàstics cada dia.

"Se'n parla molt, de les illes flotants de plàstic del Pacífic, però el Mediterrani té una concentració de microplàstics en la columna d'aigua semblant a la concentració de l'illa de plàstic del Pacífic", segon Vanesa Sarah Salvo, responsable de Relacions Internacionals i Institucionals de Transferència del Coneixement de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC.

L'emergència climàtica és també una emergència pels plàstics. I ha estat un dels temes clau de la Conferència de Nacions Unides dels Oceans: parar l'arribada de plàstics al mar i reparar el dany que causen.

El problema és que encara no hi ha el coneixement científic per solucionar-ho del tot. I que per resoldre-ho, l'enfocament ha d'implicar tot els sectors: polítics, empresa privada, societat civil i comunitat científica.

Els consumidors també hi tenen molt a dir. Les decisions de compra, en el dia a dia, són importants i poden ser una palanca de canvi. Per exemple, amb el tipus de roba que comprem perquè la majoria de la roba porta plàstic.

"Els teixits sintètics, de polièster, niló o acrílics, estan fets amb plàstic. I cada vegada que posem una rentadora, aquests teixits es van desgastant, i van deixant  anar microfibres que passen pel circuit d'evacuació i van a parar al mar", diu Vanesa Sarah Salvo.

A banda, el Mediterrani és una de les regions que més està notant els impactes de la crisi climàtica. I la temperatura de l'aire ja ha superat els 1,5 graus per sobre de l'era preindustrial. Ha augmentat més a casa nostra que a nivell mundial.


Només un 8% de superfície protegida

El Mediterrani només té un 8% de la seva superfície marina protegida. "Però el pitjor és que d'aquest 8%, més de la meitat dels espais declarats no arriben a tenir un pla de gestió, ni equip de gestió, ni pressupost de gestió", denuncia Puri Canals.

"Aquest 8% es transforma en molt menys a efectes pràctics."

La biodiversitat del Mediterrani també està molt amenaçada per la sobrepesca. És una de les regions del món on l'índex de sobreexplotació és més alt.

L'espècie més sobreexplotada del Mediterrani és el lluç
L'espècie més sobreexplotada del Mediterrani és el lluç (Unsplash)

Segons la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura, el 70% de les pesqueries al Mediterrani no són sostenibles. Això vol dir que la quantitat de peix que es retira del mar és més gran que la capacitat de regenerar-se de les poblacions d'espècies que es pesquen.  

Segons Miguel Bernal, responsable de la Comissió General de Pesca del Mediterrani-CGPM-FAO, aquest mar té una productivitat baixa, i la demanda de peix és molt alta: "És un mar amb molta pressió humana. No només de la pesca sinó també per la contaminació, i la degradació de l'hàbitat. Tot plegat juga en contra dels ecosistemes del Mediterrani i de la productivitat de la pesca. I això ens ha fet arribar a aquesta situació que no és bona i que s'ha de canviar".

L'espècie més sobreexplotada del Mediterrani és el lluç. Però la gamba i l'escamarlà també ho estan. El lluç es captura a tot el Mediterrani i amb arts de pesca diferents.

Els consumidors, què hi podem fer? "És important que el peix que consumim vingui d'una pesqueria sostenible. Hi ha espècies petites de pelàgics, com ara la sardina o l'anxova, que estan en millors condicions que el lluç, per exemple", diu Miguel Bernal.

Aquesta sobreexplotació ha anat creixent des dels anys 1980. Per primera vegada, el 2012, es va detectar una disminució de les captures. No és fàcil canviar la tendència de la sobreexplotació a una pesqueria sostenible i segons en Miguel Bernal, això s'ha aconseguit en els darrers 4 anys.

"L'ambició dels pròxims 10 anys hauria de ser la d'aproximar-se a la sostenibilitat. I partint d'un 70% de les espècies explotades, és una ambició molt gran."

Tots els països del Mediterrani que formen part de la Comissió General de Pesca del Mediterrani de la FAO han acordat una estratègia per fer un canvi radical en com es gestionen les pesqueries i quina quantitat del peix que arriba als mercat ve de pesqueries sostenibles. 

Una pila de plàstics en una platja de pedres, amb el mar al fons
Molts plàstics fora d'ús van a parar a les platges i al mar (Flickr)

"Moltes vegades oblidem que la nostra qualitat de vida i la nostra subsistència depèn dels sistemes vius, no dels diners que tens a la butxaca. No es pot generar una economia sana a costa d'una hiperexplotació de recursos naturals", argumenta Puri Canals, presidenta de Medpan.

"Si això no s'atura, col·lapsarà el sistema. I deixarà de ser apte per a la vida. Si no s'entén això, no es pot entendre la importància de protegir les àrees marines."

 

 

ARXIVAT A:
ContaminacióCrisi climàtica
Anar al contingut