70 anys de Drets Humans: avanç o retrocés?

Aquest dilluns es compleixen 70 anys que l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar un text sense precedents: la Declaració Universal dels Drets Humans. Encara eren molt recents les catastròfiques conseqüències de la Segona Guerra Mundial i, per primer cop, la comunitat internacional reconeixia que totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, i que s'han de comportar fraternalment (article 1).

La votació va rebre 48 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions. El document no era vinculant, però es va convertir en un referent ètic internacional i ha estat font d'inspiració de moltes normatives posteriors d'obligat compliment. Però, malgrat la seva transcendència, encara som molt lluny d'aconseguir que els seus 30 articles es respectin arreu del planeta.

Segons el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, que hi hagi vulneracions en el seu compliment no ens ha d'impedir posar en valor la importància de la Declaració i les millores que ha suposat.

"Podem tenir la temptació de dir que és paper mullat, que és la crònica d'un fracàs. Jo seria més positiu en aquest sentit. Hem de veure d'on veníem; veníem de la Segona Guerra Mundial, i durant 70 anys s'han fet coses positives en matèria de drets humans. No hem de negligir les violacions que hi ha hagut i els retrocessos, però hem de veure els aspectes positius."

En els 70 anys que han passat des de l'aprovació de la Declaració dels Drets Humans, el món ha canviat molt. I, per tant, ara cal pensar en nous drets que s'adaptin a les noves necessitats. Són els anomenats "drets humans emergents":

"El dret a l'aigua potable, el dret a la mort digna, el dret a la renda bàsica, el dret a les ciutats, són drets que des de la societat civil s'han d'impulsar, es poden impulsar veient la trajectòria que s'ha fet fins ara."

I és que l'única manera de lluitar contra el retrocés dels drets humans és amb més drets humans.