Seu del Consell d'Europa, a Estrasburg (ACN)
Seu del Consell d'Europa, a Estrasburg (ACN)
Barcelona

650 juristes denuncien a Europa la violació de drets humans a Catalunya arran de l'1-O

El Col·lectiu Praga envia un informe al comissari de Drets Humans en què es parla de "judicialització extrema" del procés i "repressió policial"

RedaccióActualitzat

Juristes de tot l'estat espanyol denuncien al Consell d'Europa la vulneració de drets humans a Catalunya després del referèndum de l'1 d'octubre. 650 juristes, agrupats en l'anomenat Col·lectiu Praga, han enviat un informe de 50 pàgines al comissari de Drets Humans, Nils Muiznieks, en què es denuncia que s'han vulnerat fins a 9 drets, com el de llibertat d'expressió i de reunió, el de sufragi i el de ser elegit, o el dret a un jutge imparcial. Parlen de la "judicialització extrema" del procés, la "repressió policial" i la suspensió de l'autonomia amb el 155.

El Col·lectiu Praga -una iniciativa impulsada per professors de dret de les universitats catalanes- considera que "hi ha prou indicis perquè el Comissari de Drets Humans pugui iniciar una investigació independent i completa de vulneració de drets".

Els juristes afirmen en aquest informe enviat al Consell d'Europa:

"En lloc del diàleg com a instrument de solució del conflicte, l'estat espanyol ha preferit la via de la judicialització i la repressió, amb serioses vulneracions de drets i llibertats; ha imputat inexistents delictes de rebel·lió i sedició als dirigents de les dues organitzacions impulsores d'aquest procés pacífic i democràtic, i al president, vicepresident i consellers del govern de la Generalitat"

Afegeix que aquesta situació "ha portat a la presó preventiva uns i ha obligat a estar a l'exili els altres, i ha dissolt 'de facto' l'autonomia de Catalunya mitjançant l'activació inconstitucional de l'article 155". També exigeix la prohibició "de tractes degradants" i reclama l'absolut compliment del principi de legalitat penal.

Segons l'entitat, la imputació pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació "no és sostenible en vista de l'estil literal de la llei penal i de la consolidada jurisprudència sobre aquests delictes", ja que no es compleix ni l'estàndard de previsibilitat ni d'interpretació estricta en matèria penal.

El mateix Consell d'Europa, un organisme de caràcter consultiu, ja va demanar el 9 d'octubre al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, que investigués l'actuació policial de l'1-O. Nils Muiznieks va sostenir que la força utilitzada pels agents va ser "desproporcionada" i "innecessària".

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OArticle 155InvestiduraUnió EuropeaDrets humansEleccions 21DGovern empresonat
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut