52 dies al Suprem: 15 experts opinen sobre el judici del procés

Una quinzena d'experts de diferents branques del dret analitzen al "30 minuts" les implicacions del procés judicial contra els líders independentistes
52 dies al Suprem: 15 experts opinen sobre el judici del procés

52 dies al Suprem: 15 experts opinen sobre el judici del procés

Una quinzena d'experts de diferents branques del dret analitzen al "30 minuts" les implicacions del procés judicial contra els líders independentistes
Redacció Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

52 sessions, 12 processats i més de 400 testimonis. El judici del procés ha acabat, però queda la part més important, la sentència. El temps de deliberació del tribunal, amb Manuel Marchena al capdavant, ha començat. Què decidirà el Tribunal Suprem?  A "Entre togues. 52 dies al Suprem", "30 minuts" ha parlat amb una quinzena d'experts de diferents branques del dret per analitzar les implicacions del procés judicial contra els líders independentistes.

El programa també repassa la judicialització del procés. Començant en els primers moments d'investigació per part de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, l'any 2015. Llavors, qui era el cap dels fiscals en aquest tribunal, Javier Zaragoza, volia saber si es podien estar cometent delictes contra la forma de govern com el de rebel·lió. Un delicte molt concret que obria la porta a acumular la instrucció a Madrid i a suspendre diputats. 

Manuel Cancio és catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid. Considera que el paper del fiscal va ser "una anomalia":

"Que la Fiscalia faci aquest tipus de funcions, que són de caràcter policial, que són preventives, és una anomalia molt notable."

En aquell moment, el 9 de novembre del 2015, l'independentisme català acabava d'aprovar al Parlament l'anomenat "inici de desconnexió amb l'Estat espanyol". Que és, segons l'acusació de la Fiscalia, el punt de partida del pla que ha portat part del govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament i Cuixart i Sànchez a ser jutjats per l'1 d'octubre.


Després de 52 dies de judici, els processats esperen el veredicte del tribunal, a l'expectativa de si creu provada o no la violència necessària per al delicte de rebel·lió de què se'ls acusa.

Al marge del que pot significar per als acusats i l'impacte polític, hi ha qui -com l'exmagistrat del Tribunal d'Estrasburg Luis López Guerra- ho veu amb preocupació. 

"Fins a quin punt seure a terra és una manifestació de violència o no. Qualificar-ho de violència o no és una decisió que ha de prendre el tribunal. Això és important de cara al futur per a la ciutadania, per saber fins on poden exercir els seus drets."

D'altres, però, no dubten que cal condemnar els fets del 20 de setembre, l'1 d'octubre i la declaració d'independència amb una condemna explícita. És el cas d'Enrique Gimbernat, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Complutense:

"Si no es castiga ho tindríem un any sí i l'altre també. Es podria fer gratis."


 

L'opinió de 15 juristes

S'ha retorçat el dret en aquest judici? Què s'hi ha jutjat, al Tribunal Suprem? Quin ha estat el paper de la Fiscalia en tot el procés? I quines conseqüències tindria en cada cas una sentència condemnatòria o absolutòria?

 

 

El programa ha entrevistat Luis López Guerra, exvicepresident del Constitucional i exmagistrat al Tribunal d'Estrasburg; els catedràtics de Dret Penal Manuel Cancio i Enrique Gimbernat; l'advocada penalista Eva Labarta; els magistrats emèrits del Suprem Joaquín Giménez i José Antonio Martín Pallín; Iñaki Lasagabaster, catedràtic basc i observador al judici; la professora de Dret Constitucional Mar Aguilera, i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB.

També parla José Maria Mena, exfiscal en cap de Catalunya, que considera que és "un moment històric":


Joaquín Giménez, exmagistrat del Tribunal Suprem, recorda que "no tota violència serveix per vestir el tipus penal de rebel·lió":


El reportatge també mira cap als tribunals internacionals, als quals alguns dels processats ja han recorregut. I les defenses no han amagat mai que hi aniran en cas de condemna. Jessica Simor, per exemple, és advocada britànica i representant de Forcadell davant d'Estrasburg. Simor diu que al Conveni de Drets Humans "no hi ha cap dret que inclogui l'autodeterminació explícitament, però el que sí que és clar és que no es pot prohibir debatre-ho i parlar-ne".

El professor nord-americà Joseph Weiler, l'acadèmic italià Luigi Ferrajoli i la Premi Nobel Jody Williams són altres veus internacionals al "30 minuts".

 

ARXIVAT A:
Judici procés Procés català Tribunal Suprem

VÍDEOS RELACIONATS