50 morts a Birmània a les manifestacions del cap de setmana amb toc de queda digital
La policia i l'exèrcit han tornat a disparar contra els manifestants, mentre la Xina dona suport als colpistes i l'enviada de l'ONU reclama diàleg
A Birmània, l'escalada repressiva del règim militar ha convertit aquest cap de setmana en el més sagnant des del cop d'estat de l'1 de febrer.
Segons dades de l'Associació per a l'Assistència dels Presos Polítics del país, aquest dissabte van morir 9 persones, i diumenge 38 més, víctimes dels trets de la policia i l'exèrcit.
Són xifres provisionals que podrien ser força més altes: mitjans locals han calculat que a només un districte aquest diumenge haurien mort gairebé 60 persones.
Els enfrontaments més violents han estat a l'antiga capital, Yangon, la ciutat més gran i industrialitzada del país, on la junta ha ampliat la llei marcial a 5 districtes més.
El suport de la Xina
Aquest diumenge han cremat fàbriques tèxtils al districte de Hlaing Than Yar, al nord de Yangon, algunes de propietaris xinesos.
La Xina, principal soci de la junta militar, i que està impedint que l'ONU condemni el cop militar, ha reclamat "detenir" els incendiaris i "garantir la seguretat de les empreses i el personal xinès".
Per la seva banda, el Moviment de Desobediència Civil, que organitza les manifestacions, ha dit que els autors dels incendis són els mateixos militars.
Toc de queda a internet
Per intentar controlar la situació, la junta militar manté internet inactiu a partir de les 6 de la tarda fins l'endemà al matí, un toc de queda digital que ja fa un mes que dura.
Segons informa el portal, aquest dilluns aquest toc de queda s'està allargant per als telèfons mòbils més enllà de l'habitual:
"Malgrat la restauració de la connectivitat a Internet a #Myanmar, l'anàlisi de les xarxes cel·lulars revela que les xarxes mòbils continuen desactivades a tot el país."
⚠️ Important: Despite the restoration of observable internet connectivity in #Myanmar, analysis of cellular networks reveals that mobile networks remain disabled nationwide.
NetBlocks (@netblocks) March 15, 2021
ℹ️ Most users rely on cell phones for their day to day work, and at protests.
📰 https://t.co/Jgc20OBk27 pic.twitter.com/bA11fccKA4
Suu Kyi, un altre cop al jutjat
Mentrestant, aquest dilluns està previst que Aung San Suu Kyi, guanyadora de les eleccions i detinguda pels militars, comparegui davant d'un tribunal per acusar-la de més càrrecs.
Els manifestants reclamen des de fa un mes i mig que els militars alliberin els detinguts després del cop militar, renunciïn al poder polític i respectin els resultats de les eleccions del novembre.
Els militars acusen la Lliga Nacional per a la Democràcia, el partit de Suu Kyi, que va guanyar les eleccions amb el 83% dels vots, d'haver manipulat els resultats.
Crítiques de l'enviada de l'ONU
El balanç oficiós de víctimes mortals de la policia i l'exèrcit en les manifestacions puja ja a un mínim de 125 persones.
Malgrat el veto de la Xina al Consell de Seguretat de l'ONU, l'enviada d'aquesta organització a Birmània, la suïssa Christine Schraner, ha reclamat a la junta militar que respecti els drets humans.
Schraner ha dit que en les últimes hores ha escoltat testimonis que "trenquen el cor" sobre assassinats i tortures als detinguts:
"La continuada brutalitat, també contra el personal mèdic, i la destrucció d'infraestructures públiques minen les possibilitats de pau i estabilitat."
INTERNACIONAL.
Óscar Peraza (@_OscarPeraza) March 14, 2021
La emisaria de la ONU para Birmania, Christine Schraner Burgener, condenó el "continuo baño de sangre" en ese país luego de que al menos 18 manifestantes murieran hoy en una de las más violentas jornadas desde el golpe de Estado del 1 de febrero. pic.twitter.com/thqs4wRHtQ
El govern deposat crida a "la revolució"
Mentrestant, càrrecs electes apartats pel cop militar i que, amagats, intenten organitzar un govern civil han fet una crida a "la revolució" per restaurar la democràcia.
Mahm Win Khaing Than, que lidera aquest govern civil des de la detenció dE Suu Kyi, ho ha dit aquest diumenge en un curt discurs emès per Facebook:
"Per formar una democràcia federal, amb tots els germans de les ètnies que han patit tota mena d'opressions de la dictadura durant dècades, aquesta revolució és una oportunitat per ajuntar esforços."
