Partícules que no arriben a la Terra creen els anomenats estels fugaços (Pixnio)

5.200 tones de pols de meteorits i asteroides arriben a la Terra cada any

Mesuren entre dècimes i centèsimes de mil·límetre i permeten estudiar l'arribada d'aigua i matèria orgànica en les primeres etapes de la vida del nostre planeta

Xavier DuranActualitzat

Cada any arriben a la superfície de la Terra 5.200 tones de partícules de pols que s'han desprès de cometes i asteroides. Aquest és el càlcul que ha fet un equip internacional després de mesurar la quantitat que en cau en un lloc remot de l'Antàrtida i extrapolar les dades.

La recerca és fruit d'un programa internacional desenvolupat durant vint anys i liderat per científics francesos. L'estudi s'ha publicat a la revista Earth & Planetary Science Letters.

Les dades s'han recollit en sis expedicions dirigides per Jean Duprat, del Museu Nacional d'Història Natural, a l'estació francoitaliana de Concordia (Dome C). Està localitzada a uns 1.100 quilòmetres de la costa, en un punt de l'Antàrtida on cau molt poca neu i no hi ha fonts properes de pols.

Això la fa el lloc ideal per mesurar el flux anual de micrometeorits per metre quadrat. Els autors han extrapolat els resultats al planeta sencer i així han obtingut aquesta quantitat de 5.200 tones anuals. Per fer-nos-en una idea, és un pes semblant a l'aigua necessària per omplir dues piscines olímpiques i superior al que es calcula que té el Panteó de Roma, un temple romà de 43 metres d'altura que es conserva a la capital italiana.
 

5.200 tones de pols de meteorits i asteroides arriben a la Terra cada any
Partícules provinents de micrometeorits analitzades en un laboratori (Patrick M. Len/Flickr)


Cometes i asteroides que perden matèria

Els micrometeorits són material que cometes i asteroids han anat perdent. Els cometes són cossos formats per pols i gel. En el seu pas a prop del Sol perden matèria perquè l'escalfor sublima el gel i allibera partícules de pols.

Els asteroides són petits planetes que fan entre uns centenars de metres i uns centenars de quilòmetres –el més gran amb diferència, Ceres, fa 940 quilòmetres de diàmetre. Es troben entre les òrbites de Mart i Júpiter, però molts surten d'aquests límits.

Les partícules de pols passen a través de l'atmosfera i produeixen els anomenats estels fugaços. Però uns quants arriben fins a terra i s'anomenen micrometeorits.

Els investigadors han calculat que probablement el 80% dels micrometeorits provenen de cometes, i la resta, d'asteroides.

En comparació, de cossos més grans, anomenats meteorits, n'arriben a la superfície menys de deu tones a l'any.

Una de les aportacions de l'anàlisi d'aquests cossos és comprendre millor el paper que van jugar portant aigua i molècules orgàniques en les primeres etapes de la vida de la Terra, com explica al 324.cat Josep M. Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que no ha participat en aquesta recerca.

 

"L'estudi dels meteorits proporciona informació molt valuosa sobre la quantitat de materials de baixa consistència que ens arriben dels cossos més fràgils i primitius del nostre sistema planetari. Aquest estudi determina que els cometes excèntrics de l'anomenada família de Júpiter i alguns asteroides carbonacis hi contribueixen amb 15.000 tones a l'any de les 100.000 tones anuals que s'estima que arriben a la part alta de l'atmosfera en tots els rangs de masses."

Segons explica Trigo, la majoria s'evaporen en la fase d'ablació a causa de la hipervelocitat que porten, "però aquest estudi demostra que unes 5.200 tones anuals sobreviuen en forma dels micrometeorits recuperats a l'Antàrtida".

El grup de l'ICE liderat pel doctor Trigo està especialitzat en aquest tipus de meteorits, que, a més, són font constant d'aigua i matèria orgànica a la Terra.

ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut