40 anys de la llei del divorci: Catalunya, on més matrimonis s'han trencat

Tot i ser un dret reconegut en la Segona República, el franquisme el va suprimir i fins al 1981 no es va recuperar

Actualitzat

La paraula "divorci" ha estat protagonista aquests últims dies, i és que sovint s'utilitza per descriure el final d'una relació laboral de llarga durada. Això demostra que és un concepte que tenim ben integrat en la nostra societat; aquest dilluns es compleixen 40 anys de la seva entrada en vigor.

Fins a l'estiu del 1981, les parelles casades no tenien permís legal per separar-se. I això que aquest dret ja estava recollit durant la Segona República, però el franquisme el va suprimir juntament amb tants altres.

Una de les primeres advocades que va tramitar un divorci a Catalunya va ser Magda Oranich, que recorda que al principi no hi havia una convenció gaire clara de com avançar en el procés: "No hi havia models a què agafar-te, no sabíem com s'havia de redactar... Jo les vaig redactar com una demanda qualsevol, amb els articles de la Llei de Divorci."

"Et deien: 'Escolta, és que el que jo voldria és que vostè parlés amb ell..., si canviés i això i allò altre.' I després hi ha molta gent que tenia por a fer-ho, por de què diran, por econòmica..."

L'aprovació de la Llei de Divorci va comptar amb el suport de 162 membres del Congrés dels Diputats, per 128 detractors. Aquella llei, però, tenia diferències força significants amb l'actual.

Fins a l'any 2005, el divorci havia de ser justificat davant del jutge: calia que hi hagués un innocent i un culpable. Un cònjuge només podia sol·licitar-lo si culpabilitzava l'altre d'haver comès una de les causes previstes a l'article 82 del Codi Civil.

Aquestes causes incloïen la infidelitat, la conducta injuriosa o vexatòria, l'alcoholisme, la toxicomania o l'abandó de la llar, entre altres. 

La llei de l'estiu de 2005 va eliminar qualsevol necessitat de justificació: qui volgués divorciar-se ho podia fer sense haver de donar explicacions a cap jutge. Era, aleshores, un cas únic a Europa.


Catalunya, líder en divorcis

Des de l'any 1981, a Espanya hi ha hagut 3.663.284 divorcis. La comunitat autònoma que més n'ha concentrat és Catalunya, seguida d'Andalusia, Madrid i el País Valencià.

Si fem el càlcul percentual centrant-nos en les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el País Valencià és qui té el percentatge més alt de divorcis (2,16), seguit de ben a prop per Catalunya (2,12). La comunitat amb menys divorcis a nivell percentual és Aragó, amb una taxa de 1,54.

ARXIVAT A:
Igualtat de gènereFeminisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut