40 anys de la diada de Santa Úrsula que va marcar un abans i un després dels castells

L'últim 4 de 9 amb folre del segle XIX es va fer l'any 1889. Després, gairebé un segle sense castells de 9. Fins que la Colla Vella dels Xiquets de Valls el va recuperar per Santa Úrsula el 1981. Un any abans, davant la incredulitat de castellers i castelleres, el cap de colla, Guillem Bartolí, ho havia anunciat. No hi havia documentació ni referents de persones que poguessin aportar la seva experiència. Va ser un any d'imaginació i molt assaig.
 

Imatges per a la història

El fet és que d'aquella diada, clau en el futur dels castells, n'han quedat poques imatges. Les pel·lícules més conegudes son les que van fer Josep Maria Albareda i Francesc Fàbregas.

Però hi ha un matrimoni que ha deixat unes imatges molt valuoses. Francesc Mateu era una gran aficionat als castells i al cinema. Seguidor de la Vella, aquell 25 d'octubre de fa 40 anys va ajuntar les dues aficions.

Era conscient que es tractava d'una diada especial i va decidir que hi havia d'anar amb dues càmeres. "Però només en tenia una –recorda–;  per això l'hi vaig demanar al meu veí". Ja tenia dues càmeres, però li faltava un segon operador. I va ser segona operadora: Àngels Ollé, la seva parella. "Jo mai agafava la càmera –diu l'Àngels–, però em va donar quatre consells i ho vaig fer."

Ell, a peu de plaça fent el pla general. Ella, en un balcó fent els primers plans. "Vam patir, perquè hi havia moltíssima gent i perquè només podíem enregistrar tres minuts seguits. Desprès havíem de canviar la bobina i teníem por de perdre alguna cosa important." 

Fins quinze dies després no van comprovar els resultats, perquè la pel·lícula s'havia de revelar. Desprès, "hi va haver processó de la Vella a casa del Francesc i l'Àngels per veure les imatges."
 

Pioners de les transmissions

Si hi va haver poques càmeres a la plaça del Blat, encara hi havia menys emissores de ràdio retransmetent la diada en directe. De fet, només n'hi havia una: Ràdio Tarragona. Els encarregats, Lluís Figuerola i Enric Pujol.

En aquella època, els mitjans de comunicació seguien molt poc els castells. Era un fenomen de comarques, i centrat al Camp de Tarragona i el Penedès.

Eren pioners, van partir de zero. "No teníem referents; a les primeres transmissions hi havia moltes castellanades", assegura l'Enric.

Cap dels dos creia que podrien carregar el quatre de nou, per això "ara em sap molt greu no haver-ho preparat més; ho haguéssim pogut fer millor", diu en Lluís. "No n'erem conscients, que estàvem fent història -recorda l'Enric–. Ho vam ser més endavant, perquè aquesta diada va marcar el futur dels castells."

La transmissió va ser molt sentida, molt emocionant. Tant que Lluís Figuerola no va poder seguir parlant després que fessin l'aleta. "Se'm va fer un nus a la gola i no podia continuar, per això li vaig donar el micròfon l'Enric i li vaig dir: 'Té, continua tu.'"

I la Joves, primer 5 de 8

Hi ha un abans i un desprès de Santa Úrsula del 81, però no només pel 4 de 9 de la Vella; la Colla Joves Xiquets de Valls va descarregar el primer 5 de 8 del segle. Tot plegat va permetre veure una imatge insòlita: les dues colles aplaundint-se mútuament a la plaça del Blat.