40 investigadors de centres i universitats catalans, entre els més influents del món

Un total de 40 investigadors de centres de recerca i universitats catalans figuren en la llista dels més citats del món. Entre aquests 38 només hi ha 7 dones -el 17,5%. La llista Highly Cited Researchers la publica cada any el Web of Science Group.

En total, inclou 6.216 investigadors de tot el món. Són els que han publicat articles molt citats pels seus col·legues i, per tant, els més influents. Tots es troben entre l'1% més citat a les seves respectives especialitats.

La llista no indica nacionalitat, sinó el centre on fan la seva recerca. Els investigadors altament citats treballen a 60 països diferents, però el 85% es concentra en institucions de 10 països i el 72% en els cinc primers. Això revela una alta concentració de talent en pocs països.

El país més representat són els Estats Units, amb 2.737 investigadors -el 44% del total. El segueixen a distància la Xina, amb 636, i el Regne Unit, amb 516. La resta dels deu primers llocs corresponen, per aquest ordre, a Alemanya, Austràlia, Canadà, Holanda, França, Suïssa i Espanya.

Catalunya té el 0,62% dels investigadors de la llista

Espanya està representada a la llista amb 118 investigadors, dels quals 19 són dones -el 16,10%. Aquests investigadors representen l'1,9% del total mundial. Els investigadors de centres catalans són una mica més de la tercera part del total que hi ha a centres de l'estat espanyol. Per tant, podem dir que a Catalunya treballen el 0,64% dels investigadors de la llista.

Per centres, la Universitat de Harvard ocupa el primer lloc, amb 203 investigadors, seguida de la Universitat de Stanford amb 103 i l'Acadèmia Xinesa de Ciències amb 101. De les 20 primeres institucions, 16 es troben als Estats Units, 2 al Regne Unit, 1 a la Xina i 1 a Alemanya.

Per camps de recerca destaca la Medicina Clínica, amb 436 investigadors, seguida de Biologia i Genètica Molecular amb 238 i Química amb 237. A l'altre extrem de la llista hi figuren Economia i Negocis, amb 113 investigadors, Ciències de l'Espai, amb 109 i Ciències de la Computació, amb 107.
 

Investigadors de centres catalans i investigadors catalans que treballen fora

Els investigadors de centres catalans, per l'ordre que figuren a la llista, són aquests:

Erik Gomez-Baggethun i Esteve Corbera (Universitat Autònoma de Barcelona)
Rafael Rosell (Institut Català d'Oncologia)
Roderic Guigó (Centre de Regulació Genòmica)
Jordi Martinez-Vilalta, Jordi Sardans, Josep Penuelas i Maurizio Mencuccini (CREAF, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)
Sven Wunder (Institut Forestal Europeu)
Pablo Alonso Coello (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Enriqueta Felip (Hospital Universitari Vall d'Hebron)
Mira Petrovic i Damià Barceló (Institut Català de Recerca de l'Aigua)
Elias Campo, Joaquim Radua i Josep Dalmau (IDIBAPS)
Pascual Berrone (IESE)
Joaquim Bellmunt, Jordi Alonso i Montserrat Fitó (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques)
F. Javier Garcia de Abajo, Frank H. L. Koppens i Maciej Lewenstein (ICFO, Institut de Ciències Fotòniques)
Xavier Querol (IDAEA-CSIC)
Manel Esteller (Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras)
Mark J. Nieuwenhuijsen i Jordi Sunyer (ISGlobal)
Luisa F. Cabeza    i Olga Martin-Belloso (Universitat de Lleida)
Jorge Salas-Salvadó (Universitat Rovira i Virgili)
Armando Lopez-Guillermo, Eduard Vieta, Emilio Ros, Francesc Graus, Jordi Bruix, Josep M. Llovet, Maria-Isabel Covas, Ramon Estruch, Rosa M. Lamuela-Raventós i Xavier Forns (Universitat de Barcelona)
Josep Tabernero (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia)

També hi apareixen investigadors catalans que treballen fora:

Jordi Bascompte (Universitat de Zuric)
Josep Canadell (CSIRO d'Austràlia)
José Ignacio Cirac (Max Planck)
Valentí Fuster (Mont Sinaí)
Joan Massagué (Memorial Sloan Kettering Cancer Center)
Antoni Ribas (Universitat de Califòrnia)
Miquel Ribas-Carbó (Universitat de les Illes Balears)
Josep Rodés-Cabau (Universitat Laval del Canadà)
Lluís Serra-Majem (Universitat de Las Palmas)
Montserrat Vila (Estació Biològica de Doñana)

L'any passat hi havia 42 investigadors de centres catalans a la llista. D'any en any hi ha variacions i el 2019 la Xina hi ha situat 636 científics, un nombre molt més elevat que els 482 que hi tenia el 2018. Austràlia també ha pujat i en sis anys n'ha més que triplicat el nombre: de 80 el 2014 a 271 el 2019. Segons l'entitat que elabora la llista, Austràlia ha incrementat tant el nombre d'investigadors propis com el d'estrangers que ara treballen en el país.

En canvi, el Regne Unit ha baixat a 516 investigadors des dels 546 del 2018. Els científics que treballen a Alemanya i a Holanda també són menys dels que hi havia l'any passat.