38 anys de regnat de Joan Carles I: de l'"atado y bien atado" a l'abdicació

38 anys de regnat de Joan Carles I: de l'"atado y bien atado" a l'abdicació

38 anys de regnat de Joan Carles I: de l'"atado y bien atado" a l'abdicació

Toni Cruanyes Actualitzat
TEMA:
Monarquia
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El rei Joan Carles fa efectiva la seva retirada de la vida pública i ja no encapçalarà cap acte o esdeveniment de caràcter oficial. Han estat 38 anys de mandat i cinc d'abdicació des del 1975. L'editor del "Telenotícies Vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia.

 

Roger Escapa: a partir d'avui, Toni, deixarem de veure Joan Carles de Borbó en actes públics

Toni Cruanyes: Coincidint amb el dia exacte en què, fa cinc anys, va anunciar la seva abdicació, avui es retira de la vida pública. A aquestes alçades, amb 81 anys, retirat del tot -encara que manté el títol vitalici de "rei emèrit"- crec que ja podem dir que Joan Carles I és "història viva" d'Espanya!

Comencem a Roma, que és on va néixer el 5 de gener del 1938. En aquell moment, els espanyols tenien un record agredolç dels últims Borbons

D'una banda, les simpaties pel drama d'Alfons XII, enamoradíssim de la seva María de las Mercedes, que va morir jove, de tuberculosi. Tot un món imaginari de telenovel·la. Però, sobretot, la marxa d'Alfons XIII per la Segona República, que és el record negatiu per part dels republicans, la gent d'esquerres, però també per part de la dreta que van veure la seva actitud com a covarda o de poca estatura política.

Per això, des del 1931, els Borbons vivien a l'exili i Joan Carles va néixer a Roma

Li deien Juanito, per diferenciar-lo del seu pare Joan. Va viure a Roma; després, a Lausana, Suïssa, i després a Estoril, Portugal. Però des de la seva època d'estudiant, el dictador Francisco Franco, es va acostar a Joan Carles, facilitant-li que estudiés batxillerat a Espanya.

De fet, Franco va fer que Joan Carles es distanciés del seu pare

Les baralles entre Franco i el pare de Joan Carles, que era l'hereu legítim al tron, van fer que, al final, pare i fill es distanciessin. Hi havia moltes qüestions de fons, també personals. Hem de recordar que vivien a l'exili, separats en algunes etapes, i que Joan Carles va matar el seu germà menor Alfons accidentalment, amb una escopeta tot jugant, quan tenia 18 anys.

O sigui que no hi havia gaire bona relació personal, en aquella casa

La majoria de biògrafs apunten que va ser molt important la influència de qui seria la seva dona, Sofia, que marcaria les decisions més polítiques del futur rei.

Sofia era filla de reis i prínceps, de fet encara avui té els títols de reina d'Espanya i princesa de Grècia i Dinamarca

Sofia va viure en primera persona l'expulsió de Grècia durant la Segona Guerra Mundial, i va ser testimoni també de com Grècia va passar de ser una monarquia a una república. El casament arreglat amb Joan Carles va formar part d'una estratègia per augmentar el seu estatus, i va comptar amb el vistiplau de Franco. De fet, a mesura que es va fer gran, es va anar erigint com la solució al problema del franquisme per substituir el "caudillo" quan morís. A canvi, Joan Carles va jurar els principis del Movimiento, el partit de Franco, per convertir-se en hereu a la corona, l'any 1969.

Això va ser 6 anys abans d'allò de "Franco ha muerto"

Després de la mort de Franco, tot va quedar "atado y bien atado", així va quedar lligada la fórmula en què es va passar de la llei a la llei. De la dictadura a la democràcia, amb amnisties, oblits expressos a crims de guerra i de lesa humanitat comesos durant el franquisme… i amb un sistema de partits dissenyat perquè mantinguessin el poder els hereus polítics de Franco.

Ara bé, Joan Carles es va guanyar la simpatia de la gent. Deien que era molt "campechano"

És molt curiós, quan veus ara imatges d'arxiu de Joan Carles i d'Adolfo Suárez, de l'època, t'adones de com van saber combinar la confiança del búnquer de Franco, dels més nostàlgics, amb un aire de modernitat. Joan Carles va ser un excel·lent relacions públiques, i va tenir també molt instint polític. Que el va posar a disposició del seu propi interès, i de la raó d'Estat.

Després de tot això, va arribar el moment de la consolidació de la corona

És el discurs que va fer durant el cop d'Estat del 23F. A dia d'avui, encara no sabem quin paper va tenir Joan Carles en tot plegat

El que sí que se sap és que aquest missatge públic va ser determinant per parar-lo. I també per deixar clar que la democràcia parlamentària era el sistema que el mateix rei havia triat per governar Espanya. I així socialistes, comunistes i catalanistes, que eren els que més objectaven a la monarquia, aquell dia es van sentir emparats pel rei.

En un regnat de 38 anys, hi ha moments de llum, però també de foscor

El rei va comptar amb grans quotes de popularitat, i també tota la família reial. Recordem els casaments de les filles o del príncep Felip. Anys en què Espanya va viure un creixement econòmic i de benestar sense precedents… fins que tot es va començar a tòrcer. La corrupció i el cas Urdangarin van esclatar. La família reial va quedar esquitxada per l'escàndol, fins al punt que el mateix Joan Carles va haver de referir-s'hi en el seu missatge de Nadal del 2011.

El cas Urdangarin va fer molt de mal a la corona espanyola. Després vindrien altres escàndols relacionats amb la vida privada de Joan Carles

Les amants, la cacera a Botswana en plena crisi de les finances públiques del govern espanyol… d'alguna manera, va semblar que l'instint polític de Joan Carles ja no funcionava. M'estalvio les denúncies mai acabades de provar sobre comissions cobrades per la corona en transaccions d'empreses espanyoles, públiques i privades, com en el cas del tren AVE a l'Aràbia Saudita…

A tot plegat, Joan Carles hi va posar punt final amb l'anunci de l'abdicació avui fa exactament 5 anys.

No sé si el rei que ha vingut després és millor, sincerament. Ho haurà de dir un historiador, d'aquí uns quants anys. Però sí que m'atreveixo a dir que, vist amb perspectiva actual, potser per als catalans, per a les institucions, per a la llengua catalana… Joan Carles deu haver sigut el millor rei Borbó que hem tingut en 300 anys.

ARXIVAT A:
Monarquia Borbons

ÀUDIOS RELACIONATS