300 cims del Pirineu il·luminats, del Mediterrani a l'Atlàntic, per l'autodeterminació

Els cims de tot el Pirineu il·luminats per reivindicar la sobirania de Catalunya i el País Basc. És l'anomenada Via Pirinenca. S'han il·luminat simultàniament 300 cims de tot el Pirineu, des del Mediterrani fins a l'Atlàntic, gràcies a unes llanternes especials que duien els excursionistes que han pujat a cadascun dels pics.

La iniciativa, impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i Gure Esku Dago, vol reivindicar el dret a l'autodeterminació.

Amb fanals especials i llanternes frontals, les entitats han creat una línia de llum al llarg dels Pirineus. 130 d'aquests pics eren a Catalunya.

⬛️⬜️ VIA PIRINENCA 2022 🌄

🙌🏻 El compte enrere cap a la Via Pirinenca ja està en marxa. Encara queden cims lliures per apadrinar.

✨ Amb tu podem fer que cadascun dels cims, des del País Basc fins a l'Empordà, quedi il·luminat la nit del 2 de juliol.https://t.co/9cbTGvfmC7 pic.twitter.com/eQyTDFVZ6A

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) June 23, 2022

És un projecte artístic amb rerefons polític. Aquesta nit, just abans de fer-se fosc, unes 300 persones s'han reunit a l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera  per donar el tret de sortida a l'acte. 

A l'estació d'esquí nòrdic hi ha hagut parlaments de la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu; la seva homòloga de Gure Esku Dago, Amalur Álvarez; i el president de la FEEC, Jordi Merino.

Feliu ha definit la Via Pirinenca com "l'acció artística més gran de caràcter polític que s'ha projectat mai a Europa".

Segons la presidenta de l'ANC, amb aquesta mobilització, l'independentisme basc i el català volen fer "un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l'autodeterminació dels pobles".

La iniciativa s'inspira en mobilitzacions anteriors, com la que es va fer el 2019 il·luminant 131 agulles de la muntanya de Montserrat per homenatjar els 131 presidents de la Generalitat, o bé la que es va fer aquest mateix any en muntanyes basques com Aiako Harria, Txindoki o Anboto.