30 anys d'un brutal crim masclista, un xou mediàtic i un assassí fugit: Alcàsser, cas obert

Es compleixen 30 anys del crim d'Alcàsser: Míriam, Toñi i Desiré, van desaparèixer el 13 de novembre de 1992, van ser segrestades, violades, torturades i assassinades

Actualitzat

Més d'una generació recorden el nom de Míriam, Toñi i Desirée, les tres xiquetes d'Alcàsser que van ser segrestades, violades i assassinades.

D'aquell brutal crim han passat 30 anys, però encara avui hi ha una causa oberta als jutjats d'Alzira que investiga la desaparició d'un dels presumptes assassins, Antonio Anglés.

Aquells tres assassinats masclistes van marcar un abans i un després, pel dolor i la crueltat, i també pel xou mediàtic que es va desfermar al seu voltant.


Un crim brutal amb assassí fugit

La nit del 13 de novembre de fa 30 anys, Míriam, Toñi i Desirée es dirigien a la discoteca Coolor, que es trobava a un parell de quilòmetres del seu poble, a la localitat veïna de Picassent. Possiblement van fer autoestop per arribar-hi, com solien fer altres adolescents. El fet és que, segons la investigació, no van arribar-hi mai. Tenien entre 14 i 15 anys.

La recerca de les 3 xiquetes va començar l'endemà, i va durar 75 dies. Un ampli dispositiu policial va començar una cerca exhaustiva. Es van imprimir i enganxar cartells amb les fotografies de les tres menors.

Van aparèixer desenes de testimonis que asseguraven haver-les vist. I la col·laboració ciutadana, que n'hi va haver moltíssima, va intentar ajudar, a dins i a fora del País Valencià, a seguir possibles pistes.

La investigació es va internacionalitzar i va arribar a la Interpol. El seu municipi, Alcàsser, va esdevenir un plató televisiu. Totes les converses, en tots els pobles, totes les televisions, a totes hores, en parlaven.

Els cossos sense vida, semienterrats, els van trobar dos apicultors en un pantà molt a prop de Tous, el 27 de gener del 1993. Malgrat l'estat de descomposició, la manera com van ser trobades mostrava l'atrocitat de les agressions sexuals que havien patit. I allò, amb tot luxe de detalls, també va ser narrat mediàticament.

Però, a banda dels cossos de les noies, s'hi va trobar un paper amb el nom d'un familiar d'Antonio Anglés. Aquella seria una pista clau per identificar els sospitosos.

Les investigacions va apuntar a dos possibles autors, Antonio Anglés i Miguel Ricart, que en aquell moment tenien 23 i 26 anys. Anglés, considerat l'autor material, va fugir mentre la policia intentava localitzar-lo. Hauria pogut abandonar l'estat com a polissó en un vaixell. Encara avui se'l busca.


4.000 folis de sumari en un judici també mediàtic

Miguel Ricart va ser l'únic jutjat i condemnat. Tot en el cas Alcàsser va passar per l'ampliació i el xou mediàtic. També aquell judici.

Més de 4.000 folis de sumari. 49 sessions de judici. Un únic processat per delictes de segrest, violació, assassinat i inhumació il·legal. Una sentència condemnatòria de 170 anys de presó a Miguel Ricart, dels quals en va complir 21, i una indemnització de 300 milions de pessetes per a les famílies de les víctimes.  

Les famílies estaven destrossades, i un dels pares, Fernando Garcia --pare de Míriam--, negava la versió oficial i n'apuntava una d'alternativa. En aquest crim, deia, hi havia altres implicats, empresaris i polítics poderosos a qui es volia tapar amb dos caps de turc, Anglés i Ricart. Aquesta teoria, i el pare de Míriam, van rodar per platós de televisions i van calar en la societat.

Les investigacions, però, van treure a la llum un crim horrorós. La societat va saber amb tot luxe de detall com havien estat assassinades, les crueltats a les quals havien estat sotmeses. Es va seguir pas a pas la investigació i es van fer judicis mediàtics paral·lels. Això va generar una forta commoció que es va agreujar pel fet que un dels presumptes assassins, considerat l'autor, va fugir i no ha estat localitzat.

Per tot plegat, el crim d'Alcàsser és un cas obert que va marcar un abans i un després.


Antonio Anglés, cerca i captura 30 anys després

Hi ha teories que apunten que el presumpte autor material dels crims, Antonio Anglés, hauria pujat com a polissó a un vaixell, a Portugal, s'hauria llençat al mar i hauria mort. Però mai s'ha trobat el seu cadàver.

Les investigacions han portat la policia a llocs com Irlanda o Uruguai, però no s'ha aconseguit trobar-lo. Antonio Anglés està inclòs en la llista dels fugitius més buscats del món per l'Europol. I la investigació, tres dècades després, no s'ha donat per tancada.

"Però, per què no intentar-ho?", es pregunta el criminòleg Vicent Garrido.

"Jo crec que la gent, la societat i la memòria de les víctimes d'este tipus de crims pot exigir que la investigació continue."

Fa un parell d'anys, una parella que passejava pel lloc on van ser trobats els cossos de les xiquetes, va topar amb 4 óssos. Els va embolicar amb paper d'alumini i els va dur a la policia. L'anàlisi d'ADN van determinar que eren quatre falanges humanes que pertanyien a Míriam.

Els avenços tecnològics, els nous protocols d'investigació i, sobretot, les tècniques d'amplificació de les anàlisis d'ADN estan fent que, actualment, crims que es van produir unes dècades enrere es puguen resoldre. Va passar en el cas de Jane Britton, una estudiant de Harvard assassinada al 1959, en què, 50 anys després, i gràcies a les proves de l'ADN, es va poder arribar l'assassí.

Pel catedràtic de Criminologia de la Universitat de València Vicent Garrido això fa que es tornen a obrir noves línies d'investigació en molts casos dels quals s'havia perdut l'esperança.

Explica Garrido que en el últims 30 anys s'ha fet un salt qualitatiu molt important. No té res a veure la metodologia, els procediments o els protocols. Tot plegat s'ha accelerat, s'ha automatitzat i s'ha uniformitzat a tot Europa. Avui en dia, assenyala, la forma d'actuar la policia és més professional i segura.

Retrat robot de com seria Antonio Anglés ara, 30 anys després del crim
Retrat robot de com seria Antonio Anglés ara, 30 anys després del crim

"Fa 30 anys s'utilitzaven les ràdios del cotxe, els policies es trucaven per cabines de telèfon. Tot això forma part d'un món on la criminalitat era més artesanal i menys globalitzada", recorda Garrido.

"Pensem que en aquella època no hi havia internet, ni telèfons intel·ligents" --apunta--, "i això ha estat un salt molt important per a la policia, i també per als criminals, que compten amb aquests avantatges".

"Tots els avenços fan que molts assassins s'ho repensen a l'hora de repetir els crims, donat que el número d'assassins en sèrie ha disminuït."

El casos no resolts generen frustració i dolor. Frustració per no haver pogut trobar l'autor, l'assassí. Dolor en les famílies que no poden tancar el dol i trobar justícia per a les víctimes. El cas d'Alcàsser, a més, és un cas paradigmàtic. Mai abans, ni després, s'havia produït un crim masclista tan cruent.

"El fet que amb les noves tecnologies s'haja pogut arribar a antics assassins ha sacsejat la imaginació de molts policies a nivell internacional que tenen casos d'assassins icònics sense resoldre", diu Garrido. "I no hi ha cap cas més simbòlic que el d'Alcàsser en aquest sentit. A l'estar aquest assassí lliure i haver comès un dels assassinats més atroços de la història, això genera tensió", afegeix.

El jutjat número 6 d'Alzira encara té obert una part del cas Alcàsser, el de la localització d'Antonio Anglés. El cas prescriurà al 2029, però en estos últims anys s'han tornat a analitzar cabells descartats en el seu moment, la moqueta amb la qual es van embolicar i enterrar els cadàvers, i també s'han tornar a revisar els cotxes de Ricart i Anglés a la recerca de nous indicis genètics.

A més, s'ha tornat a prendre declaració als membres de la tripulació del vaixell a bord del qual hauria pogut perpetrar Anglés la seva fugida.

Per Vicent Garrido, el que s'intenta buscar ara és una línia d'investigació que permeta connectar a través d'Interpol o altres policies internacionals l'ADN trobat amb el de persones que puguen estar detingues, i que puga haver-hi una "match".

El problema d'aquesta investigació, indica aquest criminòleg és, en primer lloc, si encara és viu Anglés, cosa que no se sap; en segon lloc, si ha estat detingut, i finalment, si la policia amb la qual es pot contactar ha guardat l'ADN d'eixa persona.


Les xiquetes d'Alcàsser: el xou mediàtic

"Jo crec que sempre hi ha hagut una barreja entre informació i espectacle, però que mai, fins aquella vegada, es va arribar a un nivell de transformar una tragèdia terrible en un espectacle mediàtic que semblava un concurs", recorda indignat en periodista Francesc Bayarri.

"Eixe nivell d'infàmia, jo crec que no s'havia assolit mai."

Francesc Bayarri treballava en aquell moment a El País. Era membre de l'executiva de l'Associació de Periodistes del País Valencià. L'associació va fer comunicats denunciant el tractament mediàtic del cas. Però, es lamenta Bayarri, res podien fer contra una exposició mediàtica a la qual mitjans públics i privats s'havien abonat i que donava audiències inaudites.

Tots els moment del cas Alcàsser van ser explotats pels mitjans
Tots els moments del cas Alcàsser van ser explotats pels mitjans (À punt)

"Allò va desfermar tots els dimonis periodístics, i molts professionals s'hi van apuntar perquè tenia un èxit brutal --explica Bayarri--. Hi va haver una cursa per veure quin mitjà oferia la millor teleporqueria, i molts anys després algun professional va reflexionar sobre si s'havien traspassat alguns límits".

El cas Alcàsser va ser mediatitzat i es va convertir en espectacle. La recerca dels cossos. L'enterrament multitudinari. El dolor i el patiment de les famílies. Els testimonis, desenes, que afirmaven saber-ne alguna cosa.

Però el més greu per a aquest periodista, si és que hi ha una cosa més greu que una altra, van ser els judicis paral·lels. Segons relata, les televisions competien i pagaven, oferint grans quantitats de diners, per tenir els millors testimonis durant el judici.

El judici, al matí, l'emetien en directe. I després, a la vesprada, les cadenes de televisió pagaven els testimonis del dia per acudir al plató i explicar coses que no havien dit durant la sessió d'aquell dia.

Allí, davant les càmeres, amb policies, advocats, forenses i testimonis, es tornava a repetir el judici, aquest cop, mediàtic. Tan sonat va arribar a ser que hi havia casos en els quals l'endemà se'ls tornava a citar a declarar perquè explicaren en seu judicial allò que havia explicat abans en un plató. Allò rellevant, a nivell judicial, passava als platós.

"Crec que hi ha un tipus de programació que és hereva de tot allò."

Per Bayarri, potser ara "estem una mica vacunats, de moment, del fet que a partir d'una informació tan tràgica es puga realitzar un xou d'aquell nivell". El periodista, però, avisa: "No hauríem de considerar això com res definitiu".

Els crims d'Alcàsser també van passar a la gran pantalla amb una TV movie, "El crimen de Peñasca"; una pel·lícula, "Las niñas", i una sèrie documental, "El cas Alcàsser".

Per la magnitud dels fets i per l'ampliació mediàtica són moltes les generacions que, encara avui en dia, quan algú diu "crim d'Alcàsser", automàticament hi posen nom: Míriam, Toñi i Desirée.

ARXIVAT A:
Violència masclistaPaís Valencià
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut