25% de castellà: què pot passar ara i quina resposta hi dona la Generalitat
Una associació de guàrdies civils ha estat la primera a instar la justícia a fer complir la sentència que fa retrocedir la immersió lingüística
Dies convulsos al voltant del català i l'escola. Una associació de guàrdies civils ha estat la primera a instar la justícia a fer complir la sentència del 25% de castellà a l'escola, que ha revolucionat l'aplicació de la immersió lingüística.
La qüestió està judicialitzada i els esforços de la Generalitat per consensuar un acord de resposta a la sentència s'han esquerdat des de dins mateix del govern.
Els intents de fer canviar el pacte per la llengua a l'escola venen de llarg, però és ara, amb una sentència que afecta tot el sistema, quan més està en qüestió.
La sentència
El 16 de desembre del 2020, el TSJC dicta la sentència del 25% de castellà a tot el sistema educatiu. El tribunal considera que l'ús del castellà és "residual" als centres educatius catalans i diu que cal impartir-hi una altra matèria troncal, a més de la de llengua i literatura castellanes.
Aquesta sentència deriva d'una denúncia del Ministeri d'Educació el 2015, amb José Ignacio Wert al capdavant, contra les resolucions de preinscripció i matrícula.
El novembre del 2021, el Tribunal Suprem no accepta el recurs de cassació interposat per la Generalitat. A partir de llavors, és una sentència ferma i d'obligat compliment.
El gener del 2022 el TSJC dona al Departament d'Educació un termini de dos mesos per aplicar la sentència de manera voluntària. Aquest termini va acabar el 25 de març.
I ara què?
La llei estableix la possibilitat que qualsevol part que es consideri afectada pugui demanar l'execució forçosa de la sentència.
Jurídicament, però, caldrà veure si el tribunal considera com a part legitimada per fer la petició entitats, sindicats o particulars, com ara l'Assemblea per a l'Escola Bilingüe o Jucil, l'associació majoritària dins el cos de la Guàrdia Civil.
També hi ha un altre element que podria modificar l'aplicació de la sentència. El procediment es va iniciar quan era vigent la llei Wert (LOMCE) i ara n'hi ha una altra, la llei Celáa (LOMLOE). La diferència és que el castellà ja no es considera llengua vehicular de l'ensenyament. Sí que exigeix que els alumnes, en acabar l'etapa obligatòria (és a dir, a 4t d'ESO) dominin plenament les dues llengües.
En els últims resultats de les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO a Catalunya, la puntuació mitjana en llengua catalana va ser un 76,5 i en llengua castellana un 78. Uns resultats que s'han mantingut en l'última dècada.
Com s'ha arribat fins aquí?
El 2005, algunes famílies reclamen més escolarització en castellà a Catalunya. Des de llavors, hi ha hagut un centenar de demandes en què la justícia els ha donat la raó.
El 2014, una sentència del TSJC suposa un punt d'inflexió per tres motius: perquè, per primera vegada, un jutge determina una proporció "raonable" en el 25% de castellà en alguna matèria troncal, perquè diu que s'ha d'aplicar a tot el grup classe (i no només al fill o filla de la família demandant), i perquè la justícia fa responsable de l'aplicació la direcció del centre, i no el Departament.
Actualment, hi ha 35 escoles on, almenys en un grup, fan el 25% de les hores lectives en castellà.
D'on surt el 25% de castellà?
Per establir aquesta xifra, en la sentència del 2014, el TSJC va citar precedents que no especificava, tret d'un: una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del 1968 i que feia referència a un cas belga.
Quina és la resposta de la Generalitat?
La resposta de la Generalitat s'ha aplicat a partir de dues estratègies:
1. Una nova normativa per regular l'ús de les llengües a les escoles i instituts
Serà un decret previst a la LEC, del 2009, i que desgranarà --sense percentatges-- com s'ha d'aplicar la immersió lingüística, tenint en compte que l'escola ha evolucionat i que va més enllà de les classes magistrals. L'objectiu, segons Educació, és enfortir el model de l'escola catalana i dotar de seguretat jurídica a les direccions dels centres. Es preveu que pugui estar enllestit en un any.
Aquest decret tindrà en compte:
D'una banda, l'informe del consell lingüístic assessor, un òrgan consultiu creat pel govern i compost per 16 experts en la situació de la llengua catalana.
De l'altra, la realitat sociolingüística dels centres educatius, com pot ser la seva ubicació o el perfil de l'alumnat. Hi està treballant el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB. Recentment, també s'han presentat un informe del síndic de greuges i un altre del Consell Superior d'Avaluació de Catalunya, que alerten que l'ús del català recula en escoles i instituts.
2. Nova llei de política lingüística
S'ha tramitat al Parlament una proposta per modificar la Llei de Política Lingüística, que és del 1998. A diferència d'un decret o d'una resolució, el TSJC no la podria tombar. Només ho podria fer el Constitucional.
El cas de Canet no és únic
El cas de l'escola El Turó del Drac de Canet de Mar és un més en què una família reclama més castellà a l'escola. En concret, han demanat un 50% de classes en castellà, i el tribunal ha dictat unes mesures cautelars del 25%, a l'espera de la sentència.
Aquest cas ha estat especialment mediàtic perquè és el primer que sorgeix després que s'hagi declarat ferma la sentència que afecta tot el sistema educatiu.
