25 anys del misteriós robatori del Banc Hispano Americà
Una banda organitzada va protagonitzar fa un quart de segle un dels robatoris més famosos de la història de Barcelona. Els delinqüents van endur-se 6.000 milions de pessetes de la cambra cuirassada del Banc Hispano Americà del carrer Fontanella en una operació que van tardar mesos a organitzar i que va ser qualificada pels mitjans de comunicació d'"artística". 25 anys més tard, els veïns de la zona i altres testimonis encara no s'expliquen com van poder preparar una operació tan sofisticada en la clandestinitat absoluta. Els lladres van ser detinguts i van complir una pena de presó molt curta. El gruix del botí no va aparèixer mai.
Els lladres van aprofitar el dia festiu, el 15 d'agost del 1985, per entrar a la cambra cuirassada del Banc Hispano Americà del carrer Fontanella de Barcelona. Van fer servir el mètode del "butron", és a dir, a través d'un túnel construït des d'un edifici pròxim, del carrer de les Moles, durant els quatre mesos anteriors al robatori.
Els delinqüents van buidar les 400 caixes de seguretat, amb joies i diners, per la qual cosa no se sap la quantitat exacta que van robar. Es calcula, però, que el botí va ser d'uns 6.000 milions de pessetes.
L'operació de la banda italiana va ser possible gràcies a la col·laboració de delinqüents espanyols, que hi van donar suport logístic. Els autors del robatori, que tenien antecedents per intentar un delicte similar, finalment van ser detinguts però van estar només un parell d'anys a la presó, després de ser jutjats al seu país d'origen, a Itàlia.
Els ciutadans espanyols que van col·laborar van ser jutjats a Barcelona i van complir penes més llargues, de fins a sis anys.
La gran part del botí, en joies i or, mai no va aparèixer. Se sospita que va ser intercanviada al mercat negre de Gènova.
El robatori del Banc Hispano Americà, de fa un quart de segle, no només ha passat a la història per la seva sofisticació, sinó perquè la justícia va obligar a indemnitzar els afectats per les deficiències en seguretat que patia l'entitat.
Els delinqüents van buidar les 400 caixes de seguretat, amb joies i diners, per la qual cosa no se sap la quantitat exacta que van robar. Es calcula, però, que el botí va ser d'uns 6.000 milions de pessetes.
L'operació de la banda italiana va ser possible gràcies a la col·laboració de delinqüents espanyols, que hi van donar suport logístic. Els autors del robatori, que tenien antecedents per intentar un delicte similar, finalment van ser detinguts però van estar només un parell d'anys a la presó, després de ser jutjats al seu país d'origen, a Itàlia.
Els ciutadans espanyols que van col·laborar van ser jutjats a Barcelona i van complir penes més llargues, de fins a sis anys.
La gran part del botí, en joies i or, mai no va aparèixer. Se sospita que va ser intercanviada al mercat negre de Gènova.
El robatori del Banc Hispano Americà, de fa un quart de segle, no només ha passat a la història per la seva sofisticació, sinó perquè la justícia va obligar a indemnitzar els afectats per les deficiències en seguretat que patia l'entitat.
