Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

25 anys de la fi de la Ruta del Bakalao, un moviment d'avantguarda tapat per les drogues

El fenomen que va situar València al mapa internacional de l'oci, tabú durant molts anys, està sent reivindicat i diversos artistes se'n senten hereus

Pepa Ferrer Bolta Actualitzat
TEMA:
País Valencià

La Ruta del Bakalao va marcar els anys 80 i 90 del País Valencià, i més enllà. I és que va ser un fenomen que va traspassar fronteres i va situar València al mapa internacional de l'oci.

Als inicis va ser un moviment contracultural i underground, pioner en molts aspectes. Però, per diferents motius, l'esperit es va deteriorar. Lligat a una imatge d'excessos, atrapat per la comercialització i els controls policials, a la Ruta se li va fer llarga la nit i fa 25 anys va desaparèixer. Però què en queda, de la Ruta Destroy?


Underground i contracultural: el naixement d'un moviment pioner

"El nostre desfasament era il·lustrat, i era militant, i era absolut. Eixíem de festa per escapar de la normalitat, per apostatar les nostres obligacions civils", escriu el periodista Joan Oleaque al seu llibre "En èxtasi".

Oleaque explora els motius pels quals els joves, a principis dels 80, van envair les pistes de ball de Chocolate, Barraca o Spook participant d'un fenomen diferent, avantguardista i trencador.

Disset anys enrere, quan va publicar la primera edició del llibre, pocs reivindicaven la Ruta com un moviment contracultural i pioner. És més, pocs volien recordar-la. Aquell fenomen, que va ser objecte de documentals i notícies d'abast internacional, es va soterrar conscientment.

A l'inici, la Ruta del Bakalao va ser un moviment contracultural, però mica en mica es va anar deteriorant
A l'inici, la Ruta del Bakalao va ser un moviment contracultural, però de mica en mica es va anar deteriorant


D'un temps ençà, però, se l'està revisitant i traient-li l'estigma. Per això cobra actualitat, i necessitat, aquell relat sociològic de tot allò que va significar la Ruta, tal com explica Oleaque:

"Hi ha molta gent que té la sensació que se l'ha privat d'una versió real i volen saber més. Des del prisma actual és impactant. Ara no hi ha enlloc res equivalent, la gent al·lucina amb el que va passar".

A "En èxtasi", Oleaque ja va plantejar el 2004 un reflexió que en aquell moment pocs van comprar. Exposava la Ruta des d'un punt de vista cultural, explicava com va derivar en un problema social i intentava donar respostes. I és que la Ruta del Bakalao va ser un moviment musical, cultural i social únic.

"Si fem enrere en el temps, el primer exemple conegut de cultura contemporània de DJ, entenent com a DJ aquell que punxa música per canviar la societat, per transportar la gent a un espai internacional, va passar ací abans que en altres llocs", continua Oleaque:

"Punxaven música desconeguda, volien fer arribar a la gent la cultura. I allò no passava a llocs menuts, passava a grans espais, a grans discoteques".

José Conca, més conegut com DJ Conca, és del parer d'Oleaque. Ell va formar part d'eixa avantguarda, va punxar durant els anys 80 en una de les discoteques insígnia de la Ruta, Chocolate.

"Al principi va ser un moviment eminentment cultural. La música era increïble. Guitarres, techno, tot molt avantguardista"

Conca insisteix que "hi havia diferents estils, des d'Afterpunk, que venia d'Anglaterra, fins a coses més Rocabilly, Psicobilly, que venien dels EUA, grups australians... I molt de techno, el techno que en aquell moment era un moviment que just començava".

La discoteca Chocolate, a Sueca, va ser un dels punts neuràlgics de la Ruta del Bakalao
La discoteca Chocolate, a Sueca, va ser un dels punts neuràlgics de la Ruta del Bakalao


I ells, els discjoòqueis, estaven al centre d'aquella revolució. "La gent hi anava per la música i el DJ era qui la posava i la seleccionava. Un poquet sí que érem les estrelles", afirma DJ Conca, que continua: "Ací, a València, va ser quan es va començar a barrejar els discos amb plats Technics. Fins llavors no era una cosa habitual escoltar dos temes a l'hora sonant".

Com a moviment social, segons Oleaque, la Ruta del Bakalao va representar un experiment seriós de deconstrucció social. No era un moviment classista, allí cabien totes les tribus. L'única cosa que ho movia tot i a tots era l'objectiu de passar-ho bé. I precisament el fet de no ser classista la va fer massiva.

A través de la Ruta, a més, València es va lligar a la contemporaneïtat, no tant des del vessant artístic, sinó des de l'hedonisme i la transgressió. Es va situar al costat de ciutats de primer nivell internacional. I la música de la Ruta, el bakalao, es va anticipar a l'electrònica. Allò que passava a les comarques valencianes va marcar tendència, l'oci frenètic com descriu Oleaque: "Música de ball massiu amb hipnosi col·lectiva".

Ja ho cantava Paco Pil: la Ruta representava un viatge al·lucinant sense haver d'agafar l'avió.

"Adelante!
Entra en trance paranoias adelante
Surcaremos el sonido hasta que tu cuerpo aguante
A volar 3, 2, 1 adelante

Bienvenidos pasajeros a este viaje alucinante
Sensible technofiesta, increíble, bienvenidos al planeta rico en technocombustible"

("Viva la fiesta", Paco Pil)

Spook Factory va ser una de les icones de la Ruta del Bakalao
Spook Factory va ser una de les icones de la Ruta del Bakalao


Comercialització, drogues i focus mediàtic: el final

S'explica que els caps de setmana de festa a la Ruta del Bakalao eren inacabables. Començaven divendres i s'allargaven fins diumenge, enllaçant discoteques i farra. Hi ha qui diu que això és més mite que realitat, que la gent anava a dormir, descansava i tornava l'endemà. Mite o realitat, és la imatge que més es va estendre.

És allò que el focus mediàtic va amplificar: un circuit de festa, d'excessos, de consum d'estupefaents, de descontrol.

"El fet que es produïren molts documentals va generar un efecte crida. La gent venia a veure allò però amb una altra idea, aquella que s'estava plasmant als mitjans de comunicació: les drogues", relata Jose Conca:

"En aquell moment ja va deixar de ser un moviment cultural per ser una altra cosa".

"La Ruta el que va fer va ser evidenciar una situació que ja existia, que hi havia molta gent que consumia drogues de manera recreativa", diu Oleaque:

"El 1993, la gent allò no ho sabia. No estaven al dia, la majoria de la gent ni sabia que hi havia un consum lligat a l'oci. Els pares dels xavals que anaven a la Ruta es van assabentar pels telenotícies. I els mitjans enviaven periodistes de successos a explicar la Ruta, i és que la Ruta la van acabar tractant com un succés. Però realment, amb l'erradicació de la Ruta, el problema de les drogues no s'ha acabat. La gent es droga, però ara ja ho hem assumit."

L'èxit de públic de la Ruta va ser el principi del final. 30.000 persones de festa cada cap de setmana. Arribaven de tot arreu. I un fenomen així calia rendibilitzar-lo.

Oleaque relata que "hi ha un moment que la Ruta deixa d'estar a l'avantguarda, l'electrònica va per uns altres camins més pocs comercials, i ells aposten per camins comercials. Es perd l'equivalent a estar a Londres o Nova York sense eixir de València. I la gent comença a anar a Eivissa o al Sónar, a Barcelona. Es queden fora de l'avantguarda, ells que va ser l'avantguarda més radical i primerenca".

Eixa comercialització, un públic massiu, va derivar en un problema social i de salut pública. Hi havia més accidents de cotxe. I algú, diu Conca, va decidir que allò havia d'acabar i la carretera del Saler es va convertir en zona de control:

"De sobte, hi va haver una ordre que va ser acabar amb allò. I ho van fer amb controls, però amb controls brutals com si fórem terroristes perquè hi havia la Guàrdia Civil amb passamuntanyes, gossos... O siga, tu anaves per la carretera, et paraven i hi havia com quinze Patrols. Era totalment dissuasori."

Oleaque aporta que el moment clau va ser quan el centre del moviment va passar de la música a les drogues:

"El problema va ser quan la gasolina van ser les drogues, quan arribava molta gent que anava a col·locar-se. Però, durant molt de temps, la gasolina d'aquell moviment va ser la música. Quan la gasolina era la música, allò que passava allà dins era molt bèstia, ni a les pel·lícules".

Si és difícil situar l'origen de la Ruta del Bakalao en un dia o un mes concret, ho és igualment posar data concreta al seu final. La Ruta, segons Oleaque, va començar entre el 1980 i 1981, i va acabar a mitjans dels 90. L'any 1995, poc quedava d'aquell moviment avantguardista, i el 1996, quan va tancar Spook Factory, una de les grans discoteques d'aquell circuit d'oci, molts consideren que la Ruta va morir.

Spook, una de les discoteques més conegudes de la Ruta del Bakalao
Spook, una de les discoteques més conegudes de la Ruta del Bakalao


L'herència de la Ruta

La cançó de Paco Pil continuava:

"Maldición ya es Domingo y esto cierra

todo el mundo a la nave nos volvemos a la tierra".

La Ruta, que havia tocat el cel, va aterrar. De la seva estructura, de les discoteques que marcaven el circuit d'oci, poques queden en actiu. Algunes s'han convertit en llocs on practicar el Pin Ball, d'altres continuen funcionant adaptades als nous temps, i d'alguna en queda només una intuïció d'allò que va ser: la runa.

Encara avui molta gent es pregunta com és que un fenomen així va passar al País Valencià, i com és que van ser els pobles, les comarques, els protagonistes. Genuïna. La Ruta va ser un fenomen rural. Les principals discoteques estaven situades a Sueca, Pinedo o l'Eliana.

"No és un moviment que naixca de les grans ciutats com ha pogut ser el hip hop, sinó que és una cosa que es forja ací en la marjal, al mig dels horts. Nosaltres anàvem amb Vespino a les discoteques", explica Tesa, una de les referents del rap actual al País Valencià:

"Era un moviment dels joves que volien divertir-se a la seua manera i volien tenir un oci amb les seues regles. I la veritat és que va ser tota una revolució perquè vam tenir referents com Ximo Bayo, com Rafa Villalba amb el 'Chiquetere', tot un hit internacional; o Paco Pill i 'Viva la fiesta', un 'temazo'".

L'explicació estructural és senzilla. En aquella zona hi havia un conjunt de grans discoteques situades a zones d'estiueig que, durant l'hivern, quedaven fora del circuit d'oci. Espais buits on es podia experimentar. També hi havia DJ moderns i pioners amb ganes. Tot es va unir, amb la sort que fins i tot el públic va trobar exòtic el fet d'haver d'eixir de les grans ciutats per anar de festa. Tenia autenticitat i va plantar llavors.

Tesa, una de les referents del rap actual al País Valencià
Tesa, una de les referents del rap actual al País Valencià


Avui en dia, hi ha músics i propostes de música electrònica al País Valencià que se'n consideren hereus, sense tabús. I hi ha gent interessada a saber-ne més, a saber-ho tot d'aquell fenomen que va fer enlairar-se València. D'aquell fenomen del qual al País Valencià van ser els primers.

"Nosaltres tenim molta consideració a nivell europeu, aquells que volen buscar els orígens del techno ens tenen en compte", apunta DJ Conca.

Per Joan Maria Oleaque, "ara s'està donant una visió diferent, un visió no criminal de la Ruta, una visió que durant molt de temps es feia d'una manera subterrània, i que feia notar que hi havia un altre tipus d'apropament. La gent que ho havia viscut i altres generacions posteriors necessitaven que els explicaren què va passar en realitat. Abans era tabú dir que la Ruta del Bakalao era avançat, avantguardista. Això estava soterrat sota la visió més oficial feta des d'un punt de vista de successos".

Des de la música actual, Tesa explica que, 25 anys després, la Ruta segueix viva, en certa manera, a través d'artistes com ella i altres. "Hi ha molts grups, entre el quals jo mateixa o Zoo que utilitzem la música electrònica a les nostres cançons i això jo crec que és el pòsit d'allò que es va cultivar al seu moment", conclou.

 

ARXIVAT A:
País Valencià Drogues
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut