Espanya cau tres posicions en l'Índex de Pau Global per la crisi política a Catalunya
Imatges de les càrregues de l'1-O a Girona

23 policies nacionals, investigats per les càrregues de l'1-O a Girona

El jutjat que instrueix la causa els cita a declarar pels delictes de lesions, danys i tortures a més de dues-centes persones

Quim BalaguerActualitzat

El jutjat que instrueix les càrregues de l'1 d'Octubre a Girona citarà a declarar com a investigats 23 policies nacionals pels delictes de lesions, danys i tortures. Els investigats van actuar en cinc col·legis de la ciutat, la majoria al Col·legi Verd.

Aquesta causa neix d'una querella conjunta presentada pels ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis i per més de 200 ferits. De moment, però, no s'ha pogut identificar cap dels guàrdies civils que van participar en les càrregues de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva perquè no portaven el número d'identificació (TIP) en un lloc visible de l'uniforme.

 

 

A principis d'abril, el jutjat ja va anunciar que citaria a declarar com a investigats tots els membres del Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil que havien pogut identificar per número de TIP.

Ara, el jutjat ha fet un pas més i ha emès una interlocutòria on comunica als 23 policies nacionals que ja estan formalment investigats i anuncia que properament els citarà a declarar.


Llistat detallat d'agressions

La interlocutòria del jutjat identifica fins 13 policies nacionals que van carregar al Col·legi Verd. Entre les actuacions que descriu, hi ha la d'un agent que va colpejar un votant i li va dir "aparta d'aquí catalufo de merda". O la de tres més que van agredir un manifestant que estava inconscient.

Al Bruguera, la interlocutòria identifica cinc policies. Aquí, la majoria de les víctimes que els van denunciar són dones. De fet, el jutjat recull que un dels agents va dir explícitament "a por las mujeres" i descriu que a una de les votants li van "prémer amb força el pit".

Quatre més dels agents investigats van participar en les càrregues a l'institut Dalmau Carles. Una de les víctimes era menor d'edat i la seqüència de fets denunciats es repeteix amb cops de puny i puntades de peu.

A l'Ernest Lluch hi ha un sol policia identificat que va donar un cop de porra a l'ull d'un dels votants. I al Servei Municipal d'Ocupació hi ha dos agents més que cridaven consignes "catalanòfobes" i que a un dels votants li van colpejar el cap contra el terra.

 


 

Interactiu relacionat: Mapa de la memòria audiovisual de l'1-O

 

La fiscalia entorpeix

El col·lectiu d'advocats voluntaris que ha dut la querella creu que la fiscalia recorrerà la decisió del jutjat d'investigar els policies. La portaveu dels advocats voluntaris, Judit Guirado, ha denunciat el paper obstruccionista de la fiscalia en tot el procediment.

"La fiscalia ho ha anat impugnant tot. Ha tingut un actitud proactiva per impedir per tots els mitjans que arribés aquest moment. Ens hem trobat amb un seguit d'impugnacions i recursos per intentar que s'arxivés la causa".

 

 

La interlocutòria no és ferma i es pot recórrer.
 

Agents no identificats

La querella col·lectiva, que recull les denúncies d'uns 200 votants, també descrivia agressions per part de la Policia Nacional al centre cívic de Pedret i al col·legi de Taialà. Aquí, però, les parts no han identificat concretament cap dels suposats autors dels fets denunciats.

El mateix passa també amb els agents, en aquest cas guàrdies civils, que van carregar a primera hora a Sant Julià de Ramis, on havia de votar l'aleshores president Carles Puigdemont, i els que a la tarda van llançar gas pebre a Aiguaviva.

 


Els advocats voluntaris no descarten que es puguin acabar identificant amb diligències pendents, com el visionat de les gravacions fetes per votants o amb les imatges de les càmeres que duien els mateixos agents.

 

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OProcés catalàPolicia NacionalJudicial
Anar al contingut