20 metres quadrats sense finestres a 600 euros al mes: la bombolla dels infrahabitatges

La falta d'habitatge assequible a les grans ciutats porta a situacions límit moltes famílies. Càritas revela que només a Barcelona, l'any passat van detectar més de 6.100 infrahabitatges, un 22% més dels registrats l'any anterior. I això només entre els atesos per Càritas. Aquetes infravivendesn o passen els requisits legals exigibles, però, tot i així, es lloguen. 

L'Omar i la seva família viuen en un semisoterrani des de fa quatre anys, poc després que ell perdés la feina de manteniment que tenia.

Sense sou no podien pagar el lloguer del pis on eren i van haver de venir aquí.

És un pis d'uns cinquanta metres quadrats pel qual paguen dos-cents euros. Té totes les instal·lacions antigues, i han de tenir sempre les dues finestres que donen a un petit pati de llums tancades perquè no els entri més humitat de la que ja tenen. 

Omar:

"El principal problema del pis son les humitats.  A l'estiu en tenim poques, però durant l'hivern entra aigua pel terra, per les parets, i és un problema, perquè la meva filla de sis anys té asma. El metge m'ha preguntat on viu, i diu que la culpa que la meva filla de sis anys tingui asma és de la humitat".

Ells accedeixen al seu pis pel portal d'un petit edifici, però un cop dins han de baixar unes escales que connecten amb quatre pisos que estan soterrats, per sota del nivell del carrer. Pels passadissos dels espais comuns hi ha gats, rates, paneroles i excrements. A més, totes les instal·lacions elèctriques estan connectades de forma precària per les parets de fora de l'edifici. 

Omar: 

"També tenim molts problemes amb la instal·lació elèctrica. A l'hivern quan tots els veïns encenem la calefacció se'n va la llum cada cinc minuts. Estic intentant buscar un altre pis de lloguer, però són molt cars i demanen molts papers". 

Des de Càritas estan ajudant l'Omar a formar-se per poder trobar una feina, i a la Míriam, la seva dona, li ensenyen l'idioma, i els estan buscant un pis millor.

També estan en llista d'espera per accedir a un habitatge de l'Ajuntament de Badalona. De fet, el seu pis es pot considerar un infrahabitatge, segons la Llei del dret a l'habitatge del 2007, que especifica que és l'immoble que, tot i que no té cèdula d'habitabilitat ni compleix les condicions per tenir-la, es destina a l'habitatge.

Això es complementa amb el Reial Decret Legislatiu 7/2015, que diu que són els immobles que no compleixen els requisits de superfície, que presentin deficiències a les seves instal·lacions bàsiques i que no compleixin els requisits mínims de seguretat accessibilitat universal i habitabilitat.

A més, l'administració ha de reallotjar els seus habitants i posar una sanció a les persones que exploten econòmicament aquests immobles. Una infracció que es considera molt greu i que oscil·la entre els 90.000 i els 900.000 euros.

La responsable dels programes d'habitatge i sense llar de Càritas Barcelona, Fina Contreras, creu que els serveis socials dels municipis coneixen la realitat de moltes famílies que viuen en infrahabitatges, però que no poden fer res per culpa de la falta de pisos de lloguer social. 

"Tots els tecnics de serveis socials i de salut que fan visites als domicilis, són conèixedors d'aquesta situació. Des de Càritas reclamem que posin un presupost i facin un pla de prevenció per augmentar el parc públic i regular el preu del lloguer. Ara per ara només s'estan prenent mesures com a reacció del problema, gastant-se molts diners en pensions, i no mirant fórmules per evitar que això passi". 

En el cas de la Karin, que viu a Barcelona, els serveis socials també saben que viu a sota del forat de l'escala d'aquesta finca amb els seus dos fills.

Fins i tot li van enviar un servei per fumigar l'espai, tapar les esquerdes i arreglar les humitats, que han causat malalties a la pell dels nens. Són 25 metres quadrats sense cap finestra, on va entrar fa un any i mig, i pels quals paga 350 euros.

Només hi ha una habitació amb un llit, on dorm ella amb la seva filla de cinc anys, mentre que el seu fill posa cada nit un matalàs a la cuina. Però als serveis tècnics de l'ajuntament no els consta que aquest sigui un cas d'infrahabitatge. 

Karin: 

"Jo ho he posat en coneixement dels serveis socials i em diuen que no marxi d'aquí, perquè a on aniré amb els nens?  Jo no vull quedar-me aquí, perquè no és un habitatge, aquí no puc tancar la porta a la nit perquè és un forn, no té cap finestra, i està ple de paneroles"

Ella porta molt de temps buscant pisos de lloguer social a través de la borsa de l'habitatge de Barcelona, però els preus són inabastables pels seus ingressos, i, a més, hi ha pocs pisos. I tampoc pot pagar els pisos de renda lliure, ja que els més econòmics ja valen més de 600 euros al mes.

Infravivendes a 600 euros mensuals

La pujada dels preus ha arrossegat també el preu de les infravivendes, que han passat de valer uns 300 euros a uns 600, i fins i tot s'anuncien a portals immobiliaris, com aquest local amb lavabo i cuina pel qual demanen 650 euros. Moltes entitats i plataformes ciutadanes estan veient com cada cop hi ha més famílies vivint en aquestes condicions. 

Irene abaté, portaveu del Sindicat de Llogaters

 "Les persones amb forta vulnerabilitat es veuen obligades a acceptar unes condicions que tenen molts paral·lelismes amb etapes històriques que creiem superades, com el barraquisme que hi havia  la segona meitat del segle XX a Barcelona." 

Fina Contreras, Responsable Sense Llar i habitatge Càritas

"Qualsevol família, abans de veure's al carrer, buscarà una sortida.. gent que ha hagut de dormir en cotxes, o en locals, i ha d'estar constantment pensant on dormiré aquesta nit, on dinaré. on em dutxaré, perquè no tens ni un habitatge digne, ni uns subministraments bàsics."

I per aquest motiu, des de Càritas demanen als particulars que tinguin pisos buits que els hi cedeixin, per poder-los posar a lloguer social i afavorir moltes famílies que ara es troben en un carreró sense sortida. Amb uns lloguers de mercat a uns preus i unes condicions inaccessibles, i a uns pisos de lloguer social inexistents, i que està abocant a moltes famílies que voldrien llogar a l'okupació. 

Karin:

"Hi ha molta gent que està ocupant, i jo crec que és il·legal, però no em queda una altra opció. Així podria estar en un pis amb finestres, i no com ara, amb la sarna i les paneroles".

A Catalunya, cada cop més famílies es veuen abocades a viure en infrahabitatges: espais amb humitats, sovint sense finestres i sense condicions mínimes de seguretat https://t.co/0Cbb9ummEz #Play324 pic.twitter.com/MOlPMP9aNS

— 324.cat (@324cat) 19 July 2018