Lady Di, 20 anys de la mort del mite

20 anys del tràgic accident a París

El 31 d'agost del 1997, Diana, la seva parella, Dodi Al Fayed, fill d'un home de negocis egipci multimilionari, i el seu xòfer, Henry Paul, van morir arran d'un tràgic accident de trànsit a París, quan fugien dels paparazzis. El palau de Kensington, on va viure Lady Di, s'ha convertit aquests dies en un lloc de pelegrinatge per molts seguidors de tot el món. La seva mort va colpir la societat britànica i el silenci posterior de la casa reial va indignar el país, fins al punt que l'opinió pública es va posicionar a favor de l'abdicació de la reina Elisabet II.

El naixement d'un símbol

Els britànics la van descobrir gràcies als paparazzis, que es van anticipar a la notícia del seu prometatge amb l'hereu de la corona. I es van entendrir amb aquella jove ingènua, que s'intuïa molt més humana que qualsevol altre membre de la família reial. Van fer un casament de conte de fades, televisat per a 750 milions de persones de tot el món. Ben aviat, Diana va complir amb la principal missió que se li suposava: tenir una criatura, mascle de preferència. I després un altre.

Un conte de fades estroncat

El que havia començat com un conte de fades, no com la Ventafocs però gairebé, va anar tornant-se agre. De portes enfora, l'evidència que allò no anava bé va arribar quan es va flitrar una conversa telefònica entre Carles i la seva antiga amant, Camilla Parker-Bowles. S'hi podia sentir el príncep dient-li coses tan íntimes com ara que li agradaria ser el seu tàmpax particular. Diana ja no només estava trista, ara també estava humiliada. I va contraatacar. Per fer-ho, va aprofitar la projecció mediàtica que li proporcionava el càrrec, i a través de la seva cuidadíssima imatge, va llançar missatges. De desafiament, com amb un glamurós vestit de nit el dia que Carles va confessar per televisió la seva relació amb Camilla. O de solitud, a la proa d'un iot o davant el Taj Mahal.

Una figura incòmoda per a la casa reial

Víctima per a uns, manipuladora per a d'altres, una successió d'afers maldestres amb homes que tampoc no la feien feliç omplien la premsa rosa. En qualsevol cas, el seu tarannà càlid i la implicació en missions humanitàries la feien brillar per sobre de la poca traça i l'encotillament de Carles. Tot això va propiciar l'adoració popular, que va continuar malgrat l'anunci de divorci, i va arribar al paroxisme amb la seva mort. Víctima dels mateixos paparazzis que la van ajudar a ser omnipresent al cor de la gent, o d'una conxorxa per evitar que la mare d'un hereu de la corona es casés amb un musulmà? Semblava que la seva ombra enfosquiria la imatge de la família reial de manera irreparable, sobretot per la fredor amb què van reaccionar els primers dies, abans del funeral. Però la casa reial, i sobretot la reina, van saber rectificar a temps. Vint anys després, la histèria col·lectiva que va desfermar la seva mort s'ha apaivagat. Carles es va casar amb Camilla, i si no fos per la moderada persistència dels seus fills, Guillem i Enric, per recordar-la, Diana només seria per molts el record d'una figura tràgica que va morir jove i bonica, la fórmula màgica per esdevenir un mite.

Fa 20 anys de la mort de Lady Di, una tragèdia que va colpir el món i va fer canviar la monarquia britànica #LadyDi #LadyDi20 #Diana20 pic.twitter.com/hS2Qn5yKSc

— 324.cat (@324cat) August 31, 2017