"Aturem la llei Aragonès" reuneix 2.500 persones per alertar del risc de privatitzacions
Manifestació aquest diumenge al migdia a Barcelona convocada per la Plataforma Aturem la Llei Aragonès. Uns 2.500 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, han anat des de la seu de la Conselleria d'Economia fins a la plaça Sant Jaume contra el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que, per ells, obre la porta a privatitzar serveis essencials.
Asseguren que el govern, amb aquesta legislació "pretén convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies per fer-hi negoci".
Després d'un recorregut de dues hores, la manifestació ha acabat amb la lectura d'un manifest en què han demanat a la Generalitat que aturi el projecte, que -de fet- és una implementació d'una normativa europea.
"Avui hem vingut a dir ben alt que no farem ni una passa enrere davant dels atacs contra l'educació, la sanitat i els serveis socials"
En Comú Podem i la CUP s'han sumat a la protesta convocada per una plataforma que integren representats d'un centenar de col·lectius socials i sindicats dels àmbits de la salut, l'ensenyament i els serveis socials. L'entitat, impulsada els darrers mesos, ha intensificat aquesta setmana l'activitat.
La "llei Aragonès"
Les entitats denuncien que la nova normativa, que han batejat com la llei Aragonès, obre la porta a privatitzar serveis d'escoles i hospitals que fins ara es feien de forma directe, com els menjadors o el banc de sang i teixits.
El govern ho nega. Assegura que no diu que s'hagin de privatitzar aquests serveis, sinó que regula el 'com' perquè, quan s'externalitzin, els criteris socials pesin més que l'oferta econòmica.
Les organitzacions, de perfils molts diversos, no s'ho acaben de creure. Ho ha explicat Eva Tenorio, de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès:
"La nova normativa obre la porta, per exemple, a privatitzar als serveis de diàlisis o el servei d'òrgans i teixits i de transfusions. La gent dona sang esperant que l'administració pública controli la seva donació voluntària de sang. Imagineu això amb una empresa privada? Què farà l'empresa privada? Perquè no conec cap empresa privada que no vulgui fer benefici. Quan es mercantilitza, quan es posa al mercat un servei i deixem de ser subjectes de dret per passar a ser clients, qualsevol cosa és possible. Segons la llei hi ha més de 250 serveis que es poden privatitzar."
Pel govern s'augmenten les clàusules socials, però les organitzacions que s'oposen a la legislació mantenen que les grans empreses són qui es poden adaptar millor a aquests plecs. Argumenten que tenen equips jurídics molt més amplis i que per això, de facto, es facilita l'externalització de serveis públics.
De fet, demanen al Parlament que legislin en sentit contrari, és a dir, protegint i blindant tots els serveis públics.
Una llei que busca afavorir l'accés a concessions
Què busca l'anomenada llei Aragonès? Per entendre la llei de serveis a les persones que ara impulsa el govern cal remuntar-se a abans de la crisi de 2008. Llavors, la construcció dels 3.400 quilòmetres de xarxa d'alta velocitat a Espanya els últims vint-i-cinc anys va ajudar decisivament al creixement de les empreses de la construcció, amb una despesa de 50 mil milions d'euros.
Eren els anys del creixement econòmic i, amb l'ajuda dels fons de cohesió de la Unió Europea, empreses com ACS, de Florentino Pérez, construïen autovies per tot Espanya. La imatge icònica d'aquest nou estatus va ser l'edificació de les torres de vidre de Madrid, on tenia la seu la constructora Sacyr.
Però, quan va arribar la crisi, aquestes grans empreses es van trobar que la inversió del govern central queia en picat i van buscar altres fonts de negoci, relacionades amb la concessió de serveis públics. Els serveis a les persones que presten les administracions en benefici de les persones dependents va ser l'objectiu d'ACS, que va impulsar l'empresa filial Clece.
L'experiència en el tracte amb l'administració ha fet que Clece i Valoriza, filial de la constructora Sacyr, hagin crescut molt els últims anys.
I ho han fet en perjudici d'empreses del sector social, que han perdut els concursos, que es resolen per l'oferta més econòmica. L'Ajuntament de Barcelona va introduir clàusules socials per a la contractació, però no va poder evitar que Clece i Valoriza guanyessin una part del contracte de serveis a les persones el 2016.
La majoria d'aquests contractes els atorguen els ajuntaments i els consells comarcals. La Generalitat ha firmat una dotzena de contractes en deu anys a l'empresa Clece per valor de 7,8 milions d'euros, segons informació obtinguda per TV3 al portal de la transparència.
La llei de serveis a les persones que ara impulsa el govern limita la influència del preu en la resolució dels concursos que fan totes les administracions per facilitar que les cooperatives i empreses socials puguin tenir més èxits.
La plataforma contra l'anomenada llei Aragonès comparteix aquest objectiu, però tem que la llista de serveis que inclou la llei obri la porta a externalitzar activitats que ara presten funcionaris públics.
