Agents armats a la part superior de les Rambles de Barcelona, el 17 d'agost de 2017 (horitzontal)
Agents armats a la part superior de les Rambles de Barcelona, el 17 d'agost de 2017 (horitzontal)
ANÀLISI

17-A, Objectiu Barcelona

@annateixidorcol

Actualitzat

Sí, Barcelona era un objectiu terrorista. Tots ho sabíem. Però, tot i així, un atemptat terrorista és una tragèdia per molt que sigui previsible. Una font policial sempre em deia: avui queda un dia menys perquè hi hagi un atac terrorista a Barcelona. I el cert és que tots els cossos d'informació que operen al país ho tenien clar. Tot i així, es tracta d'una amenaça tan complexa que malgrat rendibilitzar al màxim els recursos que tenen disponibles aquestes unitats difícilment es pot neutralitzar.

Fa temps que els comunicats d'aquests grups d'extremisme violent han posat en el punt de mira a l'Estat espanyol per la reivindicació de la Al-Andalus. Encara no fa gaires dies, el cap de la franquícia d'Al-Qaeda per al Magreb Islàmic (AQMI) ens assenyalava directament i, fins i tot, feia una crida en un castellà perfecte adreçat als musulmans d'Espanya i, especialment, de Melilla per unir-se a la seva causa.

A l'espera de conèixer més detalls dels autors materials i dels seus còmplices, Catalunya ha estat històricament una plataforma logística. Després de l'atemptat del 11-M de Madrid, els esforços per neutralitzar aquesta amenaça es van centrar a Madrid, però també i, sobretot, a Catalunya. De fet, és aquí on s'han fet més detencions de persones vinculades a la causa jihadista.

Des del 2012, moment en què es van desplaçar els primers espanyols a Síria i a l'Iraq, i fins a l'actualitat hi ha hagut més de 60 detencions en més d'una trentena d'operacions. La xifra suposa una tercera part de les que s'han fet a l'Estat.

Ceuta i a Melilla són les ciutats espanyoles d'on han viatjat un nombre més alt de persones. Només al barri del Príncipe de Ceuta s'han comptabilitzat 17 joves, tots ells units per vincles familiars, d'amistat i veïnatge. En el cas de Catalunya, n'haurien viatjat més de 30 segons xifres oficials, sobretot, de Barcelona i la seva àrea metropolitana, però també de Tarragona i Girona. Hem de pensar, però, que molts dels que han decidit anar a Síria i a l'Iraq ho han fet amb la màxima discreció i, per tant, les xifres oficials poden estar lluny de la realitat. Per això, no és tan senzill quantificar aquest fenomen.

En el treball de camp per elaborar els reportatges publicats al programa 30 minuts ("A la recerca del paradís" i "Desarmar Estat Islàmic") entre els anys 2014-1016 vam poder constatar un fort corrent de simpatitzants que donaven suport a les accions protagonitzades per Estat Islàmic i Al-Qaeda. En cap moment, parlaven d'atemptar ni donaven suport implícit a atacs violents però sí que s'hi observava una certa adhesió espiritual. No estaven disposats a fer mal a ningú en aquell moment, però, per contra, potser sí a fer tasques logístiques. Tampoc estaven disposats a viatjar a Síria i l'Iraq en un moment que la frontera turca ja no era tan permeable i el Califat estava perdent territori.

Per això, en aquests moments és clau la col·laboració ciutadana per detenir els presumptes autors materials que han fugit i que encara poden tenir la intenció de continuar atemptant. I és, que segons mostra  la cronologia dels fets, es tracta d'un atropellament massiu que ha estat conscientment planificat.

Caldrà veure ara el tipus d'arrelament que aquests individus tenien al territori. En tot cas, es tracta d'uns autors materials que tindran coneguts, veïns i amics. És ara on ha de quedar clara la posició d'aquests davant un terrorisme que no té res a veure amb els musulmans ni amb l'Islam.

 

 

Anar al contingut