150 experts reclamen quadruplicar la inversió en recerca educativa a Catalunya
En el context de la crisi de la Covid, defensen que s'ha d'invertir "decididament" en polítiques educatives orientades a l'equitat del sistema
150 experts reclamen quadruplicar la inversió en recerca educativa a Catalunya
Demanen que augmenti a l'1% el pressupost d'Ensenyament en recerca

150 experts reclamen quadruplicar la inversió en recerca educativa a Catalunya

En el context de la crisi de la Covid, defensen que s'ha d'invertir "decididament" en polítiques educatives orientades a l'equitat del sistema

Redacció Actualitzat
TEMA:
Educació

Més de 150 professionals i experts del món educatiu han signat un manifest que reclama a la Generalitat més inversió en recerca educativa.

Actualment, s'hi destina el 0,27% del pressupost d'Educació (14 milions d'euros): una xifra "ridícula", segons el coordinador del manifest i secretari de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), Josep Maria Vilalta. L'objectiu és quadruplicar la xifra (1,1%) abans del 2024.

El manifest, impulsat per la Fundació Bofill, va acompanyat de 16 mesures per un pla de polítiques educatives. Lamenten que les poques experiències en recerca educativa a Catalunya no tenen continuïtat ni repercuteixen en la millora de polítiques de l'administració.

 

Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, diu que aquestes polítiques s'han de basar en l'evidència i han de comptar amb un pla d'avaluació rigorós per millorar-ne el disseny i mesurar-ne l'impacte.

"Calen unes polítiques educatives que es basin en dades. Moltes vegades no ens centrem en l'evidència, no ens centrem en el que està passant, sinó en intuïcions dels mestres."


En concret, reclamen crear l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, un instrument que està recollit a la llei d'educació de Catalunya del 2009, però que mai s'ha arribat a desplegar.

"A hores d'ara ja hi ha moltes evidències acumulades gràcies a la recerca local i internacional que són rellevants per a les polítiques educatives. Però aquest coneixement sovint no és conegut ni apropiat pels agents clau, i per tant, no s'utilitza per informar de les polítiques ni per millorar les pràctiques."

El manifest subratlla que Catalunya s'enfronta a "reptes socials de gran envergadura" a causa d'un sistema educatiu "estancat" i cada cop "més desigual". Per això, demanen que s'inverteixi "decididament" en polítiques educatives orientades a la qualitat i l'equitat del sistema.

"Més enllà de la dimensió estrictament educativa, en un context en què totes les necessitats socials s'estan aguditzant, caldrà decidir com s'inverteixen uns recursos forçosament limitats. En aquest context, cal assenyalar la necessitat que el país inverteixi decididament en educació i en unes polítiques educatives efectives, que s'orientin a la qualitat i a l'equitat del sistema."

 

Conclouen que la crisi de la Covid-19 ha fet evident la necessària connexió entre el coneixement científic i la presa de decisions polítiques. Una connexió que també ha de ser en l'àmbit de l'educació, com demanen els signants, entre els quals hi ha Marina Subirats, catedràtica de Sociologia de la UAB; Cèsar Coll, catedràtic emèrit de Psicologia de l'Educació de la UAB: Marina Garcés, professora de Filosofia de la UOC; Eduard Vallory, president de Catesco; Ismael Peña-López, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i especialista en Innovació Social Digital.

ARXIVAT A:
Educació

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut