Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

100 anys de l'intel·lectual de Sueca: Joan Fuster, pensador irreverent i incorruptible

Fa seixanta anys de la publicació d'una de les seves obres de referència: "Nosaltres, els valencians" i aquest any se celebra l'Any Fuster

Pepa Ferrer Actualitzat
TEMA:
País Valencià

Enguany es compleixen cent anys del naixement de l'escriptor Joan Fuster i Ortells, i Catalunya i el País Valencià han decretat el 2022 "Any Joan Fuster". L'autor de "Nosaltres, els valencians", una obra fonamental en què reflexiona sobre la identitat dels valencians, va ser un intel·lectual influent i incorruptible.

Les veus que el reivindiquen, defensen recordar-lo i homenatjar-lo recuperant la seva figura d'una manera completa, sense reduccionismes i sense deixar de banda els posicionaments més incòmodes. Perquè Fuster també va ser irreverent i incòmode.

"Poden aparèixer personalitats especials, excepcionals, sense tradició literària. Però això és una xamba, una xamba històrica". Joan Fuster

Potser va ser xamba històrica, o genètica –per fer justícia a Vicent Ventura- que un 23 de novembre de 1922 nasquera a Sueca Joan Fuster. Va aparèixer en un moment i en un país on no l'esperaven. I va marcar un abans i un després, per al País Valencià, per als Països Catalans. Va obrir un debat nacional i va posar els fonaments a una consciència de país que fins a aquell moment estava reduïda a l'autoodi i l'acomplexament. Fuster va ser un intel·lectual, un il·lustrat de Sueca.

"Jo he dit altres vegades que Fuster era un il·lustrat que per atzar va nàixer a Sueca –explica Toni Mollà-. Fuster era una humanista, un il·lustrat, un modern. Allò que no era Fuster és un postmodern. Per a Fuster eren importants les jerarquies polítiques, les jerarquies culturals, les jerarquies socials".

Toni Mollà és un dels sociolingüistes de referència del País Valencià. Sociòleg i periodista, encara té pendents dues converses amb Joan Fuster. El 14 maig del 1992, va ser l'última vegada que va anar a Sueca a conversar amb ell. Enregistrava les reflexions de Fuster sobre les conviccions, la transició o sobre Josep Pla per fer-ne un llibre. Tots dos es van citar de nou el 25 de juny, els quedaven un parell de temes a tractar, però ja no va poder ser. Fuster va morir el 21 de juny de 1992, quatre dies abans de la cita.

Toni Molla, sociolingüistes de referència del País Valencià
Toni Molla, sociolingüista de referència del País Valencià

Mollà, bon coneixedor de l'obra de Joan Fuster, el considera un intel·lectual europeu de Sueca, un home que es va fer a ell mateix, un autodidacte amb capacitat d'esponja per assumir i impregnar-se de totes les lectures. Capaç, també, d'intervenir i contradir els pensadors europeus.

"Fuster vol intervenir en tots el debats, no solament en els debats públics o en els debats nacionals com sovint s'ha volgut reduir, sinó en els debats de l'època –continua Toni Mollà-. Intenta pegar-li una volteta al pensament de Gramsci, discutir amb els freudomarxistes de l'escola de Frankfurt".

"Fuster no és només l'intel·lectual de 'Nosaltres, els valencians'. Dit això, Fuster també és l'intel·lectual de "Nosaltres, els valencians", una cosa no ens ha de fer tapar l'altra."

 

"L'intel·lectual més important de la cultura catalana"

Joan Fuster volia viure d'escriure, volia professionalitzar-se. Ser fill únic, tenir els pares malalts, pertànyer a una societat tradicional dins de la qual va assumir el rol de cuidador, no li deixava gaire espai per als desplaçaments. Però, quan podia, Fuster viatja a Nova York, al Quebec, a Berlín amb Josep Renau, com recorda Mollà. També va viatjar per Itàlia gràcies a la cultura italiana que li aportà Raimon, que va ser, a més, qui li faria llegir a Gramsci.

Fuster intentava estar al dia de tots els debats intel·lectuals, culturals i no culturals de la seua època, i de la millor literatura que es produïa al seu voltant. Participava en congressos d'intel·lectuals, de pensadors. Fuster, és, segons Toni Mollà, "l'intel·lectual més important de la cultura catalana, i segurament un dels més importants de l'estat del segle XX".

"Dels catalans està en contacte permanent amb Castellet, i dels espanyols amb Camilo José Cela o Miguel Delibes –explica Mollà. De fet, en un moment en el qual Fuster no té gaires encàrrecs al País Valencià, Miguel Delibes el fitxa per escriure al Norte de Castilla, la revista que ell dirigia. I quan mor Fuster, Delibes diu que ha mort un dels millors escriptors en llengua castellana, perquè considera que té un castellà riquíssim".

L'escriptor Manuel Baixauli
L'escriptor Manuel Baixauli

En l'última conversa, Toni Mollà tenia previst demanar-li a Fuster per què no s'animava a escriure una història social de la llengua. "Jo volia parlar d'això", reconeix, "però també sabia que ell em diria: 'Eixe llibre ja està escrit, però està escrit en els articles solts que he anat publicant'".


Fuster, irradiador i irreductible

Segons autors com Toni Mollà o Manuel Baixauli, Fuster no s'acaba mai. S'ha de llegir o rellegir permanentment. Cal revisitar-lo però no d'una manera solemne o apoltronada, sinó des de l'heterodòxia i l'esperit crític que ell demanava.

"Al País Valencià hi ha un abans i un després de Joan Fuster –reflexiona Manuel Baixauli. El que hi ha abans és un país somnàmbul. I el que fa Fuster és posar-li un espill al davant i analitzar qui és, d'on ve i imaginar un possible futur digne i sobirà".

El carrer Sant Josep número 10 de Sueca es va convertir en una mena d'universitat popular. Era la casa de Joan Fuster, avui Espai Joan Fuster. Hi anaven mestres, professors, artistes, polítics, editors... i fins i tot ministres! Del rol de cuidador Fuster en va fer virtut. Ell no es desplaçava, es reunien tots a casa seva. Allà, al costat d'una llar de foc, amb la bata de dormir, cigarret i whisky en mà, Fuster mantenia tertúlies inacabables. Es podien fer les 3 o les 4 de la matinada i, quan els visitants, cansats, o potser pensant que ja feia estona que havien traspassat el llindar de l'hospitalitat, feien la intenció de marxar, Fuster reblava: "ara que m'estic posant bé, se'n aneu!"

Fuster no només escrivia, també influïa. Per això, Baixauli considera que el llegat de Fuster també "són diverses generacions de professors universitaris, de mestres d'escola, de polítics i de ciutadans en general que ja no teníem al cap aquell país pusil·lànime sinó un país sobirà i modern". Unes generacions que van trobar en aquella casa una incubadora de pensament, i en Fuster un assagista incorruptible.

"Fuster era un intel·lectual indòmit no se'l podia comprar, sempre deia el que pensava. Llevat d'aquell temps que va estar en silenci, que també va ser una manera de dir el que pensava. Però era un home que no es venia a ningú".

Manuel Baixauli, també de Sueca, és un dels escriptors més reeixits del País Valencià. Sobre l'obra literària de Fuster diu que és brillant, tant d'idees com d'estil. Parla de la prosa fusteriana com "una prosa dialogada amb el lector", que el fa partícip de la lectura i l'interpel·la.

"Crec que és un estil molt atractiu -defensa Baixauli- perquè una persona que no està acostumada a llegir assaig puga començar a llegir-ne, treure-li partit i gaudir llegint-lo".

Per conèixer el pes i l'actualitat del pensament fusterià  proposen recuperar obres com "Babels i babilonis" o "Diccionari per a ociosos", aquesta darrera considerada una de les seves obres més importants.


Un homenatge complet i crític per a Joan Fuster

En l'any del centenari del seu naixement, Mollà i Baixauli, defensen que cal aproximar-se a l'obra i el pensament de Fuster d'una manera polièdrica, des de diferents punts de vista.

"Fuster deia que s'havia passat la vida buscant qui el criticara i només havia trobat qui l'insultara"

Mollà reivindica ser fusterians "en el sentit que ell ho demanava, d'heterodoxos i de crítics amb la seua obra, seria aixina com realment estaríem fent un homenatge".

 

Aproximar-se a Fuster, també, d'una manera crítica i completa perquè "el pitjor favor que li podrien fer a Fuster és reduir-lo a la seva versió autòctona, a autor local, a autor de Sueca o a autor estrictament valencià", continua Toni Mollà. Per això, fora bo no quedar-se amb una part de Fuster, i tampoc quedar-se amb la part més còmoda o amable donat que "Fuster és moltes coses a l'hora i si li lleves una part l'estàs falsificant".

I demanen que el seu assaig tingui accés a circuits més internacionals, que es tradueixi Fuster a l'espanyol, al francès o l'anglès. Perquè d'intel·lectuals com Fuster en tenim ben pocs.

"És que ara no se m'ocorre un altre intel·lectual actual, viu, que tinga eixa repercussió en el seu entorn -pensa Baixauli. Perquè a Fuster l'anomenaven el Papa, i és que realment era un irradiador de pensament i d'inquietuds. Va fer que molta gent es dedicara a fer coses, a escriure en la seua llengua i a lluitar per coses que fins aleshores havien estat com ocultes. Tots els escriptors actuals som sinó fills, nets de Joan Fuster".

ARXIVAT A:
Català País Valencià
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut