Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Sant Petersburg

La lluita obrera a Rússia és gairebé nul·la cent anys després de l'inici de la Revolució

La primera part de la revolució del 1917, que va començar avui fa cent anys, va derrocar el tsar Nicolau II i va ser el preàmbul dels fets d'octubre

Manel Alías Actualitzat

Aques dimecres fa cent anys de l'inici de les protestes de la revolució russa a l'antiga capital, Sant Petersburg. Una rebel·lió que va posar fi al règim imperial del tsar Nicolau segon i que, ara, els historiadors posen en valor. En el Dia Internacional de la Dona van començar unes protestes que van fer canviar el destí del país i van tenir un impacte a tot el món.

 

 

Tot va esclatar a finals de febrer del 1917 a la capital de l'imperi més extens del planeta. La tensió social i política feia anys que s'anava carregant. L'embarcada en la Primera Guerra Mundial va tensar una corda molt desgastada. Un hivern molt cru, la falta de mercaderies, d'aliments i de feina la van trencar.

 

 

El dia de la dona no només es van manifestar dones. També treballadors. Els dies posteriors, milers de persones es van llançar als carrers de Petrograd -avui, Sant Petersburg-. La Duma exigia canvis i fins i tot l'exèrcit es va insubordinar, en el que es considera un dels motins més importants de la història militar.

 

 

El tsar Nicolau II, un incompetent als ulls de gairebé tothom, va haver d'abdicar.

Diversos historiadors consideren que el terme "revolució" s'ajusta més bé a aquests fets del febrer que no pas amb el que va tenir lloc a l'octubre, que qualifiquen de cop d'estat. Entre ells, el responsable del Museu d'Història Política de Sant Petersburg, Serguei Spiridonov.

"Els historiadors soviètics la deixaven a l'ombra. Ara els historiadors russos comencen a concloure que la revolució va començar al febrer, amb un procés espontani. L'octubre va ser una etapa clau, però un cop d'estat clàssic."

Amb el tsar arrestat, el repte de pilotar el caos va quedar en mans d'un govern provisional que funcionava amb aliances precàries entre liberals i socialistes moderats. Les seves reformes van semblar massa tímides. Va tenir només vuit mesos de vida.

 

 

Observant el moment amb la perspectiva del present, en una Rússia que ha viscut gairebé sempre sota el dictat de líders autoritaris, és temptador preguntar-se què hauria passat si la revolució s'hagués aturat en aquest estadi.

"Probablement Rússia tindria un model semblant al dels països de l'oest d'Europa, perquè era un govern liberal democràtic."

En la revolució de febrer els bolxevics van tenir un paper discret i a més el seu líder, Lenin, era a l'exili. Ben aviat, però, es va instal·lar a Sant Petersburg, en l'edifici on ara hi ha el museu d'història. La Revolució havia de continuar. I vuit mesos després va triomfar.

 

♦ Discursos per a la història: Lenin

 

La revolució, cent anys després

 

Ha passat un segle d'aquells fets; el fervor de la protesta entre els treballadors és gairebé nul a la Rússia actual de Vladímir Putin.

 

 

La revolució es va circumscriure al principi només a la capital, Petrograd –Sant Petersburg, avui-. I més en concret, la guspira va esclatar al districte industrial de Kírov. A la planta principal, hi treballaven trenta mil obrers. Van ser l'inici de la revolta i la primera gran massa que es va llançar als carrers. Ígor Savrasov és el director del museu de la fàbrica.

"Després de tres anys de Guerra Mundial, la situació a la ciutat era molt difícil. Faltevan aliments i, per això, la gent anava a les manifestacions a exigir pa i la fi de la guerra. Els nostres obrers van participar en les protestes perquè la seva situació era realment depriment, amb uns sous molt baixos i amb torns de fina a 14 hores de feina."

Avui, al barri de Kírov encara es respira un aire industrial. A la planta, hi treballen al voltant de sis mil persones. D'altres, però, ja no tenen activitat. I aquí, al bressol de la revolució de fa cent anys, els veïns ens diuen que la classe treballadora s'ha diluït.

"La classe treballadora no existeix, no té cap influència."

"Les lleis actuals, que no permeten ni fer un piquet individual perquè t'arrisques a anar a la presó, no hi ha solidaritat. Cadascú va a la seva."

La lluita existeix, ens diuen, però és individual, per anar tirant.

 

♦ Premis als nens nascuts el dia de Rússia a la ciutat de Lenin


 

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut