10 anys dels "indignats": el 15M deixa capital polític als barris i als moviments socials
El 15 de maig de 2011, indignats, assemblees i tendes de campanya ocupaven les places reclamant una democràcia més real i participativa
10 anys dels "indignats": el 15M deixa capital polític als barris i als moviments socials
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

10 anys dels "indignats": el 15M deixa capital polític als barris i als moviments socials

El 15 de maig de 2011, indignats, assemblees i tendes de campanya ocupaven les places reclamant una democràcia més real i participativa

Sònia Calvó CarrióActualitzat

El maig del 2011, la plaça de Catalunya de Barcelona s'omplia de tendes de campanya i assemblees amb un sentiment comú: indignació. Dues protestes eren clares: la lluita contra la corrupció i el bipartidisme.

A poc a poc, la defensa d'un habitatge digne i d'una sanitat i una educació públiques de qualitat saltaven a un primer pla i marcaven agenda política i social.

10 anys després del moviment dels indignats, l'activisme de pobles i ciutats i els moviments socials encara beuen d'aquell moment.

Ho explica l'activista Sílvia Abadia:

"El 15M va aportar un capital polític molt fort en els barris i en el teixit social. Projectes econòmics, cooperatives, projectes socials, ateneus de barri, moviment per l'habitatge que avui encara beu d'aquell 15M... Realment molta gent ha seguit fent política als carrers."


El 15M reclamava trencar amb el bipartidisme. Tres anys després va sorgir Podem. Ada Colau i Jaume Asens van crear Guanyem Barcelona, que va convertir-se després en Barcelona en Comú i que va acabar guanyant les eleccions a Barcelona.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ho valora així:

"El 15M no comença de zero. I per tant recull molta gent que feia molt de temps que treballava en molts àmbits diferents: en la defensa dels serveis públics, en l'habitatge, en l'ecologia, en el feminisme... i el que fa és canviar l'agenda i les prioritats, i això també es trasllada després a l'agenda política institucional. I és lògic que apareguin noves formacions polítiques que efectivament acaben amb el bipartidisme, recollint el que és un sentiment molt ampli de la societat."


La CUP ja existia, però l'octubre del 2012 es van presentar a les eleccions al Parlament amb David Fernàndez encapçalant la candidatura; van obtenir tres diputats. Gabriela Serra, mestra, activista i diputada per la CUP al Parlament 2015-2017, ho recorda.

"El 15M buscava una altra manera de fer política, de triar els que ens han de representar. Una de les coses del 15M era el canviar la llei electoral. Volíem una altra manera de representar. Pretén donar més veus, més posicions, més opinions diferents representats al Parlament".

 

Mans alçades. Una manera d'expressar les opinions en les assemblees a plaça Catalunya (CCMA)

Crisi i austeritat, caldo de cultiu del 15M

El 15 de maig del 2011 és la data que ha passat a la història, però el caldo de cultiu venia de molt abans. Espanya es trobava immersa en un context de crisi social i econòmica i el deute, l'austeritat i una economia inflada pel boom immobiliari sumien el país en una profunda crisi.

L'atur es va duplicar, i va passar de 2.200.000 persones registrades fins a 4.200.000, passant factura especialment als joves. L'atur entre els menors de 25 anys va passar del 20% al 49% en quatre anys.

Segons dades d'Eurostat, el 27% de la població espanyola, 12,4 milions de persones van caure en risc de pobresa o exclusió social.

 

Protesta contra les retallades de la Generalitat, el 2011 (CCMA)

Davant d'aquest panorama, el diumenge 15 de maig es van convocar manifestacions amb el lema "Democracia real ja" a una cinquantena de ciutats arreu de l'estat i amb la participació de milers de persones. Les més nombroses, a Madrid i a Barcelona. La de la capital espanyola va acabar amb fortes càrregues i 19 detinguts. L'espurna es va encendre i una quarantena de persones van passar la nit acampades a la Puerta del Sol en protesta per les càrregues. Posteriorment se'ls anomenaria "indignats", en referència al llibre de Stéphane Hessel "Indigneu-vos".

A Barcelona, una gran diversitat de col·lectius i de persones indignades amb el sistema actual, marxava des de la plaça de Catalunya fins al Parc de la Ciutadella. Aquella nit ningú va acampar a la plaça de Catalunya, però sí la del dia següent, dilluns 16 de maig. Una vintena de persones hi va passar la nit. I a partir d'aquell dia, més i més persones s'hi van sumar. Una de les moltes persones que hi van participar va ser l'auxiliar d'infermeria Xavi Tarragó, que fins aleshores no estava polititzat:

"Va ser per mi una eclosió, un acte espontani d'una ciutadania que estava farta, que estava cansada d'una classe política i amb una necessitat d'expressar-se més enllà d'anar a votar cada 4 anys"

 

Els indignats van acampar a la plaça de Catalunya, al cor de Barcelona (CCMA)

Cada dia se sumaven més persones per acampar i passar la nit a la plaça, així com per assistir a les assemblees que s'hi celebraven. Va ser allà on va aparèier uns dels gestos més recordats: la gent votant amb les mans alçades i amb diferents moviments per expressar conformitat o disconformitat. Ràpidament les assemblees i les acampades creixien arreu de Catalunya, i en pocs dies ja n'hi havia a Tarragona, Girona, Lleida i Reus.

 

"Ningú ens representa"

L'activista Sílvia Abadia era una de les persones que formava part de la Comissió de Dinamització a la plaça de Catalunya i que s'encarregava de preparar les assemblees. Ja venia d'un historial activista, especialment en el moviment estudiantil i en el moviment per la defensa de l'habitatge.

Recorda el moviment del 15M com "un moviment molt heterogeni" que barrejava "persones que mai havien estat polititzades amb altres que ja portaven temps". Entre elles hi havia l'economista i activista per la pau Arcadi Oliveres, que va donar nombroses xerrades a la plaça.

 

Arcadi Oliveres, durant una de les seves intervencions a les assemblees del 15M (CCMA)

 

"No hi ha una persona que representi el 15M. Després vam veure com una part de les persones que venien dels moviments polítics i que van estar presents també en el 15M, doncs sí que van anar cap a la institució", recorda Abadia.

La PAH Barcelona era un dels molts col·lectius que van participar al 15M. Ja existia des del 2009, però aquells dies va sortir als carrers per demanar la dació en pagament de forma retroactiva, una moratòria de tots els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, i la creació d'un parc públic de lloguer amb els habitatge que els bancs s'havien quedat de les execucions hipotecaries.

Ada Colau, avui alcaldessa de Barcelona, participava aquells dies al 15M com a activista de la PAH: "El 15M va tenir sentit en el seu moment i no va ser una novetat en el sentit que respon a l'instint de la societat, afortunadament, per organitzar-se col·lectivament i transformar la realitat, i això al llarg de la història de la humanitat ha passat moltes vegades, una d'elles va ser el 15M però n'hi ha moltes més i n'hi haurà moltes més."

En aquelles assemblees també hi va participar Gabriela Serra, que anys més tard acabaria sent diputada per la CUP: ​"Quan tu demanaves la derogació de la reforma de la llei laboral, quan tu demanaves una reforma de la llei que permetés als grups més petits i que els vots fossin més representatius, estàvem parlant de democratitzar la democràcia."

El diumenge 22 de maig hi havia convocades eleccions municipals. La Junta Electoral va prohibir les concentracions tant el dia dels comicis com durant la jornada de reflexió. Aquell divendres es va celebrar l'assemblea més multitudinària fins aleshores i la policia, finalment, no va desallotjar la plaça.


L'intent de desallotjament

Una setmana més tard, però, el 27 de maig, va arribar l'intent de desallotjament. El 28 de maig es jugava la final de la Champions entre el Barça i el Manchester United. Al·legant motius de seguretat davant de possibles incidents per la celebració del partit i que calia fer neteja a la plaça, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana van dirigir-se a la plaça de Catalunya des de primera hora del matí per permetre que hi accedissin els camions de la neteja.

"Recordo una sensació de ràbia, d'impotència, de por constant. Hi havia un run-run que desallotjarien, era com una tensió dins de l'alegria", recorda Tarragó.

Aquell dia van tenir lloc fortes càrregues per part de la policia contra els manifestants que seien a terra per oposar resistència, i hi va haver un balanç de més d'un centenar de ferits.

 

Desallotjament dels 'indignats' del 2011 (CCMA)

El conseller d'Interior d'aleshores, Felip Puig, feia aquestes declaracions després de l'intent de desallotjament: "Si només veiés 20 segons l'actuació de la policia pensaria 'aquí algú s'ha tornat boig', ho entenc, però no són 20 segons, portem 12 dies, portem analitzant la situació des de fa molt de temps, sabem què és el que es cou allà dintre, però els puc assegurar que hi ha hagut agressions amb pedres, pals, cops, empentes, violència, amb esprais."

El juny de 2020, l'Audiència de Barcelona sentenciava l'inspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasacom a autor de dos delictes de lesions i el condemnava també a una pena d'inhabilitació. Arasa ja va ser condemnat el 2014 per pegar a l'exdiputat de la CUP David Fernàndez en aquell mateix desallotjament.

Aquell mateix dia, el 27 de maig del 2011, poques hores més tard, els acampats tornaven a ocupar la plaça.

 

Assemblees dia i nit, a Barcelona, el maig de 2011 (CCMA)

8 manifestants d'Encerclem el Parlament, pendents d'indult 10 anys després

Els pressupostos de la Generalitat el 2011 eren duríssims en l'aplicació de l'austeritat, amb retallades que afectaven totes les conselleries: -10% en sanitat; -7,4% en educació; -10% en benestar social. Els interessos del deute, en canvi, augmentaven un 32%.

En aquest context, i un mes més tard del 15M, la protesta es va traslladar al Parlament de Catalunya.

Era el 15 de juny del 2011 i hi havia debat de pressupostos. Aquell dia es va convocar una manifestació a les portes del Parlament de Catalunya. El president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i una part del govern i de l'oposició van haver d'arribar a la cambra catalana en helicòpters. Vuit persones van ser sentenciades a tres anys de presó pel Tribunal Suprem.

"És una vergonya que s'hauria de resoldre, ja que la gent que va participar a la manifestació d'encerclar el Parlament encara està encausada. Crec que és una gran contradicció que alguns dels representants públics de la Generalitat que avui pateixen la judicialització encara defensin que la Generalitat es personés demanant penes de presó per una manifestació pacífica", diu Ada Colau.

Finalment, el 30 de juny de 2011, quasi 50 dies després de l'inici de l'acampada, la Guàrdia Urbana va desallotjar la plaça.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut