10 anys de l'editorial conjunt dels diaris catalans a favor de l'Estatut

"No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable."

Amb aquestes paraules acabava l'editorial conjunt que, ara fa 10 anys, van publicar els principals diaris catalans. Aleshores, l'actualitat política no girava al voltant de la independència, sinó que s'estava pendent de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que ja havien refrendat els catalans a les urnes.  

L'editorial, amb el títol "La dignitat de Catalunya", va ser una iniciativa liderada per La Vanguardia i El Periódico, en aquell moment dirigits per José Antich i Rafel Nadal.

Les altres capçaleres que van subscriure el text van ser Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Els diaris més influents del país en aquell moment van llançar un avís per a navegants a Madrid i van advertir que jugar amb la dignitat dels catalans, retallant un Estatut ja sotmès a referèndum a Catalunya, tindria greus conseqüències polítiques.

L'escrit recordava la situació en què es trobava l'alt tribunal encarregat de dictaminar sobre l'Estatut reformat:

"Només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència."

També apel·lava al fet que la Constitució reconeix "al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats" i, premonitòriament, advertia del bloqueig que podria comportar una sentència restrictiva:

"No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig."

"Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s'han de complir."

La valoració d'Antich i Nadal

El periodista José Antich, ara director d'El Nacional, explica que van considerar necessari advertir les altes institucions de l'Estat del camí que s'obria:

"Madrid no va entendre l'objectiu d'aquest editorial, que no era pressionar. No, no. L'objectiu era que percebessin que potser se'ls havia escapat alguna cosa, de l'embolic on es posaven, i que això no tenia tornada enrere."

Rafel Nadal, guanyador del Premi Ramon Llull 2019, coincideix a dir que no es va valorar que calia resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya:

"Crec que l'Estat va perdre una oportunitat, perquè, en el fons, l'editorial, si ara féssim una escala de l'1 al 10, en la radicalitat de les ambicions del catalanisme, l'editorial estava, segurament, en un 4."

L'editorial escrit pels equips d'Antich i Nadal era un text tancat que no admetia correccions però, tot i els matisos que altres capçaleres hi haguessin volgut fer, al final va pesar més la força d'un text conjunt.

Una dècada després, als protagonistes d'aquell editorial els sembla difícilment repetible una iniciativa com aquella.