10 anys de la presa de possessió d'Obama, el primer president negre dels EUA

Un repàs a la segregació racial als EUA i a com Abraham Lincoln va acabar amb l'esclavitud
10 anys de la presa de possessió d'Obama, el primer president negre dels EUA

10 anys de la presa de possessió d'Obama, el primer president negre dels EUA

Un repàs a la segregació racial als EUA i a com Abraham Lincoln va acabar amb l'esclavitud
Actualitzat
TEMA:
Estats Units
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'editor del "Telenotícies Vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat. El presentador del TN aborda aquesta setmana la segregació racial als Estats Units i com es va acabar amb l'esclavitud al país, just el dia que fa deu anys que Barack Obama, el primer president negre del país, va prendre possessió per primer cop.

 

Roger Escapa: Aquesta setmana s'ha fet viral un repte que es diu "10 YEARS CHALLENGE". Consisteix a penjar una foto nostra actual amb una foto de fa deu anys. Doncs bé, nosaltres també ens hi sumem. Avui fa exactament deu anys, el 20 de gener del 2009, l'home del dia era Barack Obama, que es va convertir en el primer president negre dels Estats Units. Toni, vas cobrir la campanya electoral d'Obama...

Toni Cruanyes: Sí, vaig viure la nit electoral a la seu del Partit Demòcrata a Harlem, al barri negre de Nova York. La gent plorava d'emoció..., va ser una campanya molt intensa, i amb la sensació --com poques vegades-- que la victòria d'Obama era una reparació almenys simbòlica de la part més fosca i injusta de la història dels Estats Units.

Roger Escapa: Han passat deu anys i ara hi ha un president a la Casa Blanca que sembla just el contrari d'Obama...

Sí, però el mandat del primer president negre dels Estats Units, en qualsevol cas, va ser ordenat, exitós en alguns àmbits i, per exemple, no hi va haver cap atac terrorista en territori nord-americà ni cap intent d'assassinat del president..., i sobre això es va especular molt ara fa deu anys.

 

 

Hi ha dos assassinats famosos de presidents dels Estats Units: el de Kennedy, el 1963, i el d'Abraham Lincoln, el 1865...

Ens quedem amb aquest últim perquè ens serveix per parlar de la situació dels negres avui i la segregació racial als Estats Units. Hem de pensar que, a mitjans del segle XIX, el valor dels esclaus --i la feina que feien-- era de 75.000 milions de dòlars en l'equivalent actual. Valien més --com a mà d'obra-- que totes les granges i plantacions dels Estats Units sumades.

Als terratinents els sortia molt a compte tenir esclaus...

Molt, però en plena expansió de la revolució industrial als estats del nord del país, el sistema d'explotació agrícola basada en l'esclavatge va entrar en crisi. I per això va emergir el debat polític sobre si s'havia de mantenir o no aquest sistema inhumà d'explotació de persones.

 

 

O sigui que la Revolució Industrial va acabar amb l'esclavitud...

Sí, però també la democràcia, que s'estava expandint. A més, a mitjans del segle XIX hi havia molts més habitants al nord dels Estats Units que no pas al sud, que és on es mantenia l'esclavitud. Per això, les eleccions del 1860 les va guanyar el candidat del nord, Abraham Lincoln.

Lincoln volia abolir l'esclavitud?

No la volia abolir, però tampoc volia que s'instaurés en els nous estats que s'anaven conquerint cap a l'oest. Ara bé, les elits econòmiques i polítiques del sud, veient que els seus valors estaven en perill, van abandonar els Estats Units. Van crear el que en van dir la Confederació, que posava fre al que consideraven una amenaça per part del nord, que era més liberal. A més, consideraven que l'esclavisme era el motor del comerç i, per tant, de la civilització.

 

 

Creien que tenir esclaus era civilitzat...

Sembla estrany vist amb ulls d'avui. Potser la pel·lícula que millor explica aquesta contradicció és "Allò que el vent s'endugué" ("Gone with the wind"), que mostrava una relació gairebé paternal entre els amos i els esclaus.

Déu n'hi do...

No farem aquí un al·legat de l'esclavisme, esclar. Però cal entendre que la guerra de Secessió, si encara té un pes en els Estats Units d'avui és perquè els del sud es van comportar com veritables herois. Els generals de la Confederació van lluitar amb passió i valentia. Defensaven uns valors equivocats, com és la submissió dels esclaus negres. I van perdre davant l'exèrcit del nord, amb el poder de l'armament industrial i amb més soldats.

Tot i això, aquesta guerra no es va guanyar amb les armes, sinó amb un decret...

Abraham Lincoln, veient que els del sud no es rendien, l'1 de gener de 1863 va signar un decret que alliberava tots els esclaus del sud que desertessin i se sumessin a les tropes del nord. Això va provocar una gran fuga d'esclaus que va acabar amb el sistema social i econòmic del sud...

La Confederació es va acabar rendint el 1865...

Van perdre la guerra, però es van venjar. El 14 d'abril d'aquell mateix any, al Teatre Ford de Washington, s'hi estava representant una obra. A la llotja hi havia el president Abraham Lincoln, i al seu costat, la seva dona, Mary, que l'havia convençut per sortir de casa aquella nit. Poc s'esperaven que un dels actors, John Wilkes Booth, un excombatent confederat, s'esmunyiria pel passadís principal del teatre fins a acostar-se a Abraham Lincoln i, des de darrere, mentre seguia la funció, li dispararia un tret mortal al cap.

Abraham Lincoln ha quedat com un símbol de la igualtat dels nord-americans...

El consideren un gran heroi i símbol de la unitat del poble nord-americà. Lincoln va alliberar els esclaus i va guanyar la guerra de Secessió. I va ser el primer president nord-americà assassinat. Des d'aleshores encara hi hauria la lluita per la segregació racial, el Ku Klux Klan..., i, gairebé 150 anys després, un afroamericà, Barack Obama, seria elegit com a primer president negre dels Estats Units.

Obama és negre, però no és descendent dels esclaus de la guerra de Secessió. La seva mare era blanca i el seu pare era de Kènia.

En canvi, qui sí que és descendent d'esclaus és la seva dona, Michelle Obama. La seva quadràvia, o sigui la mare de la rebesàvia de Michelle Obama, treballava en un camp a Geòrgia.

Toni, trobes a faltar Barack Obama?

Una mica. A banda de les diferències polítiques concretes amb Donald Trump, Barack Obama va ser un president molt més inclusiu i tolerant, i la seva elecció, avui fa deu anys, va ser un bàlsam per a una ferida històrica, racial --encara no tancada, ni de bon tros--.

ARXIVAT A:
Estats Units Trump

ÀUDIOS RELACIONATS