Els participants en les jornades sobre els 10 anys de la Conferència d'Aiete (EFE/Javier Etxezarreta)
Els participants en les jornades sobre els 10 anys de la Conferència d'Aiete (EFE/Javier Etxezarreta)

10 anys de la fi d'ETA: la mirada dels mediadors

Deu anys després de l'adeu a les armes, els participants en la Conferència d'Aiete coincideixen que les víctimes han de tenir un paper central en la reconciliació

Montse Castany Fulla
TEMA:
ETA

El 20 d'octubre del 2011, ETA anunciava en un comunicat que deixava les armes: declarava el "cessament definitiu de l'activitat armada". Començava al País Basc un nou període, començava el procés de pau després de cinc dècades d'activitat terrorista.

No va ser cap sorpresa, feia dies que s'esperava i s'especulava amb la notícia i feia temps, anys, que s'hi treballava. Un dels detonants de l'anunci d'ETA va ser la Conferència Internacional de Pau que es va fer tres dies abans al Palau d'Aiete, a Sant Sebastià. Hi van participar destacades figures internacionals amb experiència en conflictes armats com Kofi Annan, exsecretari general de l'ONU i Premi Nobel de la Pau; Gerry Adams, líder del Sinn Féin i l'exprimer ministre d'Irlanda, Bertie Ahern, entre altres.

La Conferència de Pau es va acabar amb una declaració amb cinc punts. El primer demanava a ETA una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada; el segon reclamava diàleg als governs espanyol i francès; el tercer instava a fer passes per avançar en la reconciliació i reconèixer a totes les víctimes; en el quart suggerien diàleg, consultar a la ciutadania i oferien mediació internacional i en l'últim proposaven un comitè de seguiment.

Deu anys després d'aquesta conferència, el Palau d'Aiete --que havia estat residència oficial d'estiu del dictador Franco i avui és un centre per la pau-- ha acollit unes jornades sobre les lliçons i els reptes d'aquella declaració. Una altra vegada, destacades personalitats internacionals amb experiència en la mediació i involucrats amb el procés de pau a Euskadi.

Noms com Martin Griffith, subsecretari general d'Afers Humanitaris de l'ONU i que va participar en el procés de diàleg entre ETA i el govern espanyol els anys 2006 i 2007; Jonathan Powell, excap de gabinet amb Tony Blair i un dels negociadors del govern britànic a Irlanda del Nord; Brian Currin, que va treballar amb Nelson Mandela i ha estat mediador en els processos de Sud-àfrica, Irlanda del Nord i un dels promotors de la Conferència d'Aiete; i Sergio Jaramillo, negociador amb la guerrilla de les FARC a Colòmbia.


I com ho veuen avui? Què en pensen, del procés de pau al País Basc?

Martin Griffith el qualificava d'extraordinari perquè ha perdurat i, assegurava, això passa en pocs conflictes. Destacava el coratge i la valentia del poble basc:

"Van trobar la manera de silenciar les armes, de convertir -ho en un debat polític, la societat i els partits polítics bascos van ajudar ETA a prendre la decisió."

Griffith explicava el paper dels mediadors: confidencialitat dels contactes i neutralitat perquè, assegurava, s'ha de servir a les dues parts. I recordava moments durs i frustrants: "Vaig rebre amb fúria l'atemptat de Barajas, en vaig parlar amb els autors i em deien que ens centréssim en el procés. A vegades la neutralitat i la imparcialitat costen molt", apunta.

Brian Currin també destacava els mèrits del poble basc per seguir endavant amb el procés de pau i assegurava que un dels factors que distingeix el cas basc és la negació del govern espanyol a participar. Per Currin va ser "un procés de pau unilateral". L'advocat sud-africà va dir que el govern espanyol va fer tot el possible per evitar la seva implicació en el procés.

Brian Currin, en l'acte per celebrar els 10 anys de la declaració d'Aiete (EFE/Javier Etxezarreta)


Els mediadors van rebre més crítiques. Jonathan Powell recordava les que es van fer contra Kofi Annan per implicar-se i replicava:

"Tots els que deien que era teatre s'equivocaven, les negociacions entre el govern espanyol i ETA van ser llargues i Aiete va ser la culminació d'anys de treball."

Powell va destacar el paper en les negociacions del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba i va afegir que l'arribada al govern del PP --que no estava disposat a negociar, va puntualitzar- va fer molt dur i va allargar la implantació dels acords d'Aiete. Una dada ho posa en evidència: el desarmament de la banda terrorista no va arribar fins l'any 2017 --sis anys més tard de l'anunci de cessament d'activitat armada-- i el comunicat de dissolució no va ser fins al maig del 2018.

Teresa Whitfield, directora de la Divisió Política i Mediació de l'ONU, recordava el col·lapse dels intents d'acord de Ginebra i destacava els anys de treball al si de l'esquera abertzale amb negociacions en secret. Whitfield reivindicava reconèixer el lideratge de Jesús Eguiguren, president dels socialistes bascos entre el 2002 i el 2014, i d'Arnaldo Otegi, que van fer reunions secretes al llarg de cinc anys al caserio de Txillarre.

Sergio Jaramillo subratllava que "no hi ha cap transició a la pau per Esperit Sant, s'han de treballar les condicions", i explicava que a Colòmbia primer van ser negociacions secretes i uns anys després va arribar l'acord de pau definitiu.

Jesús Eguiguren, al passeig marítim de Sant Sebastià
Jesús Eguiguren, al passeig marítim de Sant Sebastià (EFE/Juan Herrero)


Reptes del procés de pau: les víctimes

Les jornades sobre "10 anys després d'Aiete" també van voler mirar endavant i analitzar els reptes. En això hi va haver coincidència en què les víctimes són el tema central per a la reconciliació.

Agus Hernan, portaveu del Foro Social Permanent  --que aplega 17 organitzacions de la societat civil i un dels organitzadors de les jornades-- deia que cal reconèixer i tractar totes les víctimes per igual:

"Quan al nostre imaginari sentim parlar de víctimes, sempre pensem en les víctimes d'ETA i poques vegades ens recordem de les víctimes del GAL, de les tortures o d'una sèrie d'expressions de la guerra bruta parapolicial. En això cal fer passes endavant i és fonamental que els partits polítics passin del reconeixement oficial, que ja l'han fet i hi ha unes lleis, al reconeixement social."

A la taula rodona sobre els reptes hi eren precisament dues víctimes, Robert Manrique, víctima d'ETA en l'atemptat d'Hipercor a Barcelona, i Karmen Galdeano, de l'associació de familiars de preses i presos bascos i filla de Xabier Galdeano, assassinat pels GAL. Manrique va dir que, lamentablement, no parlava en nom de totes les víctimes i defensava que havien de treballar plegats per evitar el patiment d'altres.

També denunciava la falta assistència integral des de l'estat a les víctimes sigui qui sigui que hagi produït el dolor i recordava la situació de les de l'atemptat de la Rambla a Barcelona. Karmen Galdeano constatava que "fa 10 anys no existíem i ara existim com a víctimes de l'estat."

Tots els partits, menys PP i Vox, van participar en les jornades per recordar els 10 anys de la fi d'ETA. Joseba Egibar, del PNB, valorava positivament la fi de la violència, però reclamava a l'esquerra abertzale una lectura crítica de l'existència d'ETA i les seves conseqüències.


Reconeixement de l'esquerra abertzale a les víctimes d'ETA

I entremig de les jornades i l'aniversari de la fi d'ETA, l'esquerra abertzale ha fet pública la "Declaració del Divuit d'Octubre" en què assegura que el camí cap a la pau justa i duradora necessita del reconeixement i reparació de totes les víctimes:

"Avui volem fer una menció específica a les víctimes causades per la violència d'ETA. Volem traslladar-los el nostre pesar i dolor pel patiment sofert. Sentim el seu dolor i, des d'aquest sentiment sincer, afirmem que mai s'hauria hagut de produir. Hauríem d'haver arribat abans a Aiete."

Arnaldo Otegi, de Bildu, i Arkaitz Rodríguez, de Sortu, han llegit la Declaració en que també reclamen una solució pels presos i acabar amb la política penitenciaria d'excepció, defensen el paper dels presos en la fi de la lluita armada.

Per primera vegada de manera explícita, l'esquerra abertzale expressa el "dolor pel patiment sofert" per les víctimes d'ETA, que "no s'hauria d'haver produït mai".

Els líders de Sortu i Bildu, Arkaitz Rodríguez i Arnaldo Otegi, en la presentació de la declaració de l'esquerra abertzale sobre els 10 anys d'Aiete
Els líders de Sortu i Bildu, Arkaitz Rodríguez i Arnaldo Otegi, en la presentació de la declaració de l'esquerra abertzale sobre els 10 anys d'Aiete (EFE/Javier Etxezarreta)


Finalment, la declaració de l'esquerra abertzale es referma en el compromís i amb la defensa del diàleg, la negociació i l'acord com a mètodes més eficaços i democràtics per solucionar les diferències polítiques. Recorden que l'assignatura pendent és la resolució de les causes del conflicte i reivindiquen "som un poble, una nació, i com ha tal ha de ser respectada i reconeguda."

L'endemà del missatge de l'esquerra abertzale, el govern espanyol ho ha considerat "un pas insuficient" perquè creu que l'independentisme d'esquerres basc també hauria de "demanar perdó" a les víctimes.

Pel que fa al govern basc, el lehendakari, Iñigo Urkullu, valora la Declaració del Divuit d'Octubre com un pas "positiu", però "no extraordinari". Urkullu creu que l'esquerra abertzale "encara té pendent dir que ETA no hauria hagut d'existir mai o que la seva violència va ser absolutament injusta".

 

ARXIVAT A:
ETA País Basc
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut