10 anys d'"Aturem el Parlament", amb la causa judicial encara oberta

Fa 10 anys, el moviment del 15M va omplir places i carrers. A Barcelona, una de les últimes accions va ser la que es va conèixer com "Aturem el Parlament", el 15 de juny del 2011.

La manifestació protestava per l'aprovació d'uns pressupostos que retallaven la despesa pública. Deu anys després de l'acció, vuit activistes sentenciats a presó per aquells fets continuen a l'espera de la resolució dels recursos i de les peticions d'indult.

L'actual diputada de la CUP-R al Congrés dels Diputats, Mireia Vehí Cantenys, va participar en aquella manifestació. Ho recorda com "una protesta massiva de desobediència civil molt multitudinària" que volia "intentar aturar uns pressupostos que, amb perspectiva, evidentment, van ser els pressupostos de les retallades".

Aquell dia també hi havia Montserrat Tura, que era consellera del PSC. Així ho va viure: "Un grup minoritari va pensar que la manera d'impedir l'entrada dels diputats al Parlament era intentant atrapar-los, interactuar directament amb ells, pintar-los els cabells... Això sempre va ser una minoria."
 

El cas va ser jutjat a l'Audiència Nacional, que va absoldre els 19 encausats. Però el Parlament, la Generalitat i la Fiscalia van presentar un recurs, i el Tribunal Suprem -amb Manuel Marchena com a president de la sala- va anul·lar la sentència absolutòria condemnant-ne 8 a 3 anys de presó.

Una sentència que els condemnats van recórrer i que ara és a la teulada del Tribunal Constitucional. 10 anys després, continuen pendents que es resolguin les peticions d'indult.

A principis del mes de juny, el ple del Tribunal Constitucional va rebutjar la ponència de l'exfiscal general Cándido Conde-Pumpido que pretenia revocar les condemnes de tres anys de presó que el Tribunal Suprem va imposar als vuit condemnats.

"La condemna ja està patida"

Aquests 10 anys pendents que es tanqui el cas "condiciona d'una manera extrema" la vida dels encausats, considera Concha Alguacil, mare d'una de les acusades i membre de l'Assemblea de Familiars per la Llibertat de les Persones Encausades del Parlament. "És un desgast emocional, econòmic i de temps molt fort", lamenta.

Pepe Álvarez, pare d'un dels encausats i membre de l'Assemblea de Familiars, recorda quan el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència absolutòria:

"Va ser simplement canviar una sentència absolutòria per una de condemnatòria. Basant-se en un concepte nou, pel que diuen els juristes, que és el de la intimidació ambiental. És a dir, no pel que havien fet ells directament, sinó perquè es va crear una situació d'intimidació ambiental, que és la que han castigat amb aquesta pena."

Montserrat Tura remarca que no hi ha cap diputat que hagi presentat reclamacions de caràcter individual, tampoc ella per les pintades que li van fer a la gavardina. Segons Tura, el debat "és únicament sobre si l'alteració o l'impediment del normal funcionament de les institucions democràtiques és un atemptat contra les institucions". I critica que a "la minoria de manifestants" que van increpar els diputats "no els importava gaire quina era la teva ideologia", en referència a què ella anava a fer oposició als pressupostos.

"En aquell moment governava Convergència i Unió amb el suport del PP i els pressupostos eren certament diguem-ne reaccionaris, però era la voluntat popular. Eren els representants del poble. Nosaltres anàvem a fer-hi oposició, ens anàvem a oposar a aquells pressupostos."

Arran d'aquells fets, alguns diputats van haver d'accedir al Parlament en helicòpter i escortats pels Mossos d'Esquadra. Tura creu que es va "magnificar el problema": "Jo vaig entrar caminant i vaig sortir caminant. I crec que es podia entrar caminant i es podia sortir caminant, i que determinades decisions les ha de respondre qui les va prendre, però magnifiquen els problemes. I l'helicòpter va magnificar aquella concentració."

"La imatge que es va donar al món era que certament estava com assetjat el Parlament, quan el que estava en realitat era encerclada la tanca exterior el parc que rodeja el Parlament. Són conceptes molt diferents"

L'aleshores conseller d'Interior, Felip Puig, ha declinat ser entrevistat per aquest reportatge.

La diputada de la CUP-R, Mireia Vehí, valora que el missatge que hi ha darrera del fet de dilatar tant en el temps els processos judicials és transmetre als manifestants que "quan algú decideixi organitzar-se per aturar una iniciativa parlamentària, el que trobarà que serà processos judicials i condemnes eternes".

"És curiós que la Generalitat fa l'acusació particular i presenta el recurs al Suprem. És curiós com persones de l'espai polític de Convergència i Unió, que després passaran a ser de Junts pel Sí i després passaran a ser de Junts per Catalunya, que exerciran la desobediència civil pacífica amb l'1 d'octubre i amb el procés independentista, seran jutjades, processades i perseguides precisament per exercir aquest dret."

Des de la Xarxa de Familiars, Concha Alguacil lamenta que, "encara que la condemna sigui absolutòria, ja està patida" després de 10 anys dels fets.