Nit temàtica sobre el terrorisme jihadista
Després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, TV3 recupera els millors reportatges de producció pròpia sobre aquesta temàtica, fets per professionals de TV3, i que ajuden a entendre la situació actual.
Què és Estat islàmic? Com són els seus membres? Quines són les estratègies més eficaces per combatre'ls? Aquest dissabte, després del TN vespre, totes les respostes amb els millors 30 minuts i Sense Ficció que s'han emès sobre el terrorisme jihadista.
D'una banda, els espectadors de TV3 podran veure, per aquest ordre, "A la recerca del paradís" i "Desarmar Estat islàmic", dos reportatges dirigits per Anna Teixidor, i "Els espies no són el que eren", un documental dirigit per Montserrat Besses. De l'altra, també s'emetran les produccions "Descodificant Estat islàmic", de GA&A Productions, i "L'infiltrat", de Takia Prod / Canal+.
"30 minuts" aborda, a través d'una intensa investigació, el viatge de desenes de combatents que han deixat l'estat espanyol per afegir-se a fer la jihad.
Què fa que un musulmà que viu al nostre país ho deixi tot i se'n vagi a fer la jihad a Síria i a l'Iraq? Quines motivacions tenen? Com ho viuen, els familiars? Com s'ho fan, les xarxes reclutadores, per aconseguir tants seguidors d'Occident? Realment, tot els que tornen del conflicte poden ser una amenaça?
Quatre mil europeus, entre els quals hi ha un centenar d'espanyols oficialment, formen part dels grups jihadistes que lluiten a la zona de Síria i l'Iraq. Els atemptats de París i Brussel·les han evidenciat que el retorn d'aquests combatents poden ser una amenaça per a la seguretat. El programa "30 minuts" de TV3 abordarà aquest diumenge, a través del testimoni de jihadistes, simpatitzants i els seus familiars, els interrogants que suscita aquest fenomen mundial.
El reportatge forma part d'una investigació que s'ha fet durant quatre mesos, en què un equip de reporters s'ha submergit en les xarxes socials per entrar en contacte amb jihadistes i amb simpatitzants de la seva causa a tot l'estat espanyol. L'àmbit geogràfic s'ha centrat en els punts d'on han sortit més combatents, dones i menors: Ceuta, Melilla i Catalunya. "A la recerca del paradís?" mostra quines són les principals eines de captació, internet, però també espais tradicionals de radicalització, com ara les presons. I també exemplifica com canvien els mètodes segons si es tracta d'homes o dones. A la recta final del reportatge s'inclou testimonis que han tornat del conflicte on expliquen la seva experiència i les conseqüències que a hores d'ara encara estan pagant.
Un reportatge d'Anna Teixidor, Marc Faro i Lluís Montserrat
Producció: Jèssica Montaner, Sílvia Pairó
Muntatge: Carles Señalada
Documentació: Raquel Vizcaya
"Desarmar Estat Islàmic", un nou reportatge d'Anna Teixidor que dóna continuïtat a "A la recerca del paradís", emès l'any anterior. En aquest cas se centra més en les experiències de prevenció de la radicalització i de la desradicalització jihadista en països com Dinamarca i Anglaterra.
Encara hi ha qui s'està mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera per aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin? Com ho estem afrontant des del nostre país? En aquesta edició, seguim alguns dels programes de prevenció de la radicalització i de la desradicalització que duen a terme altres països de la Unió Europea, com ara, Anglaterra i Dinamarca.
Darrere la mobilització de més de 5.000 europeus que s'han desplaçat a Síria i a l'Iraq, hi ha la història de molts musulmans i conversos que s'han deixat seduir a través de les eines de captació, semblants a les d'una secta, que han utilitzat els reclutadors d'Estat Islàmic. En el "30 minuts" d'aquest diumenge, el programa ha aconseguit localitzar una de les primeres famílies que hauria sortit de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic. Així mateix, a partir d'alguns casos individuals, es mostra el perible d'aquells que s'hi han sentit atrets, però també donem veu als que s'hi han oposat i han lluitat en contra del discurs jihadista.
El reportatge "Desarmar Estat Islàmic" aporta el testimoni del danès Morten Storm, que de musulmà convertit va passar a ser radical i, finalment, va treballar d'espia pels serveis secrets del seu país, dels anglesos i de la CIA. El seu testimoni, que ha donat la volta al món, aporta un altre punt de vista sobre quina resposta ha de donar Europa als retornats de Síria i l'Iraq. En aquest sentit, el reportatge dóna a conèixer els programes de desradicalització que s'estan duent a terme a Anglaterra i a Dinamarca. Uns programes que, de moment, ni tan sols s'han plantejat a l'estat espanyol encara que des de fa un any s'està treballant en el disseny d'estratègies per prevenir la radicalització.
Les experiències d'Anglaterra i Dinamarca constaten que aquest fenomen és molt més complex del que pot semblar aparentment i que cada país ha d'actuar segons el seu context econòmic, social i cultural i els models d'integració pels quals han apostat. Malgrat la diversitat de perspectives en què ho està abordant cadascun dels països europeus, el reportatge esbossa un debat clau de la mobilització jihadista: és possible que aquells que han anat a Síria i a l'Iraq, atrets per Estat Islàmic, puguin tornar algun dia als seus països d'origen? N'hi ha prou amb penes de presó? Com s'han de reincorporar a la societat? Han de rebre algun tipus d'ajuda? Malauradament, moltes d'aquestes preguntes encara ara són difícils de respondre amb rotunditat.
Un reportatge d'Anna Teixidor, Marc Faro, Joan Albert Lluch
Producció: Carles Fernández
Imatge: Marc Faro
Muntatge: Moisès Casanovas
"Els espies no són el que eren"
"Els espies no són el que eren" s'endinsa en aquest món dels Serveis d'Intel·ligència de la mà d'exdirectius i de personalitats vinculades a aquest món així com d'especialistes de diferents països.
El documental fa una anàlisi d'aquest cicle infernal que va començar ara fa dos anys. El 7 de gener del 2015, dos homes entren al setmanari satíric "Charlie Hebdo", a París, i amb actitud freda i habilitat militar maten dotze persones. Dos dies després, un home sol entra a l'Hyper Casher de la Porte de Vincennes, a París. Mata quatre persones i reté com a ostatges clients i treballadors. Els jihadistes seran abatuts el 9 de gener, però aquell és un punt d'inflexió per als Serveis d'Intel·ligència i forces de seguretat de tot Europa. També a Catalunya. Augmenta el nivell d'alerta, augmenten els dispositius de seguretat, els controls, augmenta també el sentiment de vulnerabilitat.
El gener del 2015 és només el principi d'una espiral. Segueix, per exemple, l'atemptat al tren Thalys (en part frustrat gràcies als passatgers), els atacs de la nit del 13 de novembre del 2015 a la sala de concerts Bataclan i diferents terrasses de bars a París, les explosions l'aeroport i el metro de Brussel·les, l'atemptat de Niça, el de Normandia i el de Berlín, fa pocs dies.
Més de dos-cents morts en dos anys a Europa occidental, sense comptar els centenars i centenars a altres països on els atemptats són esdeveniments regulars.
"Els espies no són el que eren" detalla, a partir de les investigacions fetes a França i Bèlgica i dels informes de la Comissió d'Investigació parlamentària francesa, els itineraris que van seguir els jihadistes per preparar els diferents atemptats en aquests països.
És així com es fan evidents el que els francesos han denominat "forats a la raqueta". És a dir, els punts febles dels sistemes de seguretat i d'intel·ligència. Forats pels quals entren en acció els autors dels atemptats.
El relat dels fets és paral·lel a les reflexions dels especialistes sobre com funcionen els Serveis d'Intel·ligència i com haurien de funcionar, sobre quin és el seu present i quin ha de ser el seu futur.
Anticipar les amenaces: aquesta és la primera missió dels Serveis d'Intel·ligència. Treballen, entre altres coses, per impedir que atemptats com els recents no tornin a passar.
Què fa que, malgrat poders especials i eines d'investigació particulars, els atemptats puguin tenir èxit?
Els Serveis d'Intel·ligència no van ser concebuts per a aquest tipus de risc. L'adaptació al jihadisme és difícil, lenta i costosa.
Els atemptats a França, Bèlgica i Alemanya han posat en qüestió els Serveis d'Intel·ligència de bona part d'Europa. Han rebut crítiques de tot arreu. De fet, quan hi ha un atemptat és que els Serveis han comès un error.
Per tant, s'han hagut de revisar mètodes de treball, protocols i organització. I, sobretot, augmentar la coordinació al si de cada país entre tots els que fan intel·ligència d'una o altra manera.
La intel·ligència a Espanya, per exemple, és competència del CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència. Però els Serveis d'Informació dels cossos de seguretat, sigui Policia Nacional, Guàrdia Civil o Mossos d'Esquadra, també fan un cert tipus d'intel·ligència necessària per a la seva feina.
La coordinació entre tots els que maneguen aquests temes ha esdevingut essencial a tot el continent per aconseguir una eficàcia real.
Els jihadistes no coneixen fronteres. Quan decideixen fer un atemptat, poden comprar els explosius en un país, les armes en un altre, fer la preparació logística en un tercer, actuar en un quart. I els terroristes, suïcides o no, poden venir de diferents indrets i reunir-se a l'últim moment.
Els Serveis d'Intel·ligència, per la seva banda, són molt gelosos de la seva sobirania i de la informació que tenen. "Compartir informació" és una expressió que aprenen a força de traumatismes i obligats per les circumstàncies.
Només compartint bases de dades i experiències, poden afrontar aquest nou tipus de risc que afecta ara la població civil.
La cooperació es complica encara més si es té en compte que cada país té les tasques d'intel·ligència organitzades a la seva manera, amb nombre de Serveis diferents, amb poders i atribucions diferents, amb legislacions i controls parlamentaris diferents.
Obrir-se als altres és, per als Serveis d'Intel·ligència, una mena d'obligació contra natura. Són estructures concebudes per ser opaques: per alguna cosa són denominats sovint com a serveis secrets.
Els Serveis d'Intel·ligència treballen amb eines i poders especials. Els controls, doncs, també han de ser especials. Tant abans de les intervencions operatives com després.
A Espanya, per exemple, la llei estableix que el CNI necessita una autorització d'un magistrat abans de fer una punxada telefònica. En altres països, les autoritzacions són d'una altra mena.
A més, són obligatoris els controls a posteriori. En això també cada país estableix el que considera oportú: controls parlamentaris, econòmics, jurídics... Els especialistes insisteixen que a través d'aquest controls es pot mesurar el grau de democràcia d'un país.
En funció d'aquests controls i de la història dels Serveis d'Intel·ligència de cada país, la relació amb la societat serà de credibilitat o de desconfiança.
El secret i /o la discreció que envolta els Serveis d'Intel·ligència no ha d'impedir que la ciutadania sàpiga com funcionen uns Serveis que formen part de les institucions públiques.
És des del rigor de la televisió pública que "Sense ficció", fugint d'estereotips, aborda un tema complicat però essencial en la mesura que afecta la seguretat de tots plegats.
"Els espies no són el que eren" és una producció de la CCMA, amb un equip de diferents professionals, entre altres:
Direcció i guió: Montserrat Besses
Realització: Ferran Romeu
Producció: César Fernández
Imatge: Marc Durà
Muntatge: Joan Carles Calvera
Documentació: Miracle Tous
Grafisme: Xavier Sindreu, Inocuo The Sign, Xavi Martínez
"Descodificant Estat Islàmic"
"Descodificant Estat Islàmic" és una producció de GA&A Productions que aborda la maquinària de propaganda d'EI.
Cadascuna de les accions terrorífiques de l'Estat Islàmic (EI) s'acompanya d'una acurada posada en escena de vídeos amb el propòsit de terroritzar les audiències dels informatius occidentals i inflamar els musulmans. Abans de ser una màquina de guerra, EI és una enorme maquinària de propaganda que dóna feina a més de 100 tècnics occidentals, amb 40 programadors i empreses de producció professional. I cal tenir en compte que allò que arriba a les nostres pantalles és només una petita part dels centenars de clips publicats diàriament a la xarxa.
Durant dos anys, set especialistes en diferents disciplines -estratègies militars, finances i tecnologies de la informació han escanejat el laberint de la Xarxa, supervisat més de 5.000 xarxes socials de comptes de seguidors d'EI a tot el món i han descarregat i analitzat hores de continguts.
Ha inventat EI un nou "format"? No exactament. La seva mortífera "programació" està feta de codis de comunicació, normes i formats ja inventats i provats pel seu gran enemic: Occident. "Descodificant Estat Islàmic" ("Descoding ISIS") és el resultat d'aquest treball. I allò que revela el documental és una organització tan coneixedora dels mitjans de comunicació com sanguinària.
"Descodificant Estat Islàmic" és un documental dirigit per Riccardo Mazzon, Graziella Giangiulio i Antonio Albanese.
"L'infiltrat", un document excepcional que pretén explicar des de dins d'una cèl·lula islamista, què pensen, què senten i com actuen aquells qui se senten empesos a provocar víctimes civils, com més millor.
Amb França encara en estat de xoc pels atemptats terroristes a la sala Bataclan, a les terrasses de París tot just feia un any- i a Niça, &qu
