"Trànsit, menors transsexuals", a "30 minuts"
Històricament s'ha associat la transsexualitat al món dels adults, però cada cop hi ha més nens i nenes que, ja de ben petits, expliciten clarament la seva disconformitat amb el gènere amb què van néixer. Alguns d'aquests menors fan, a edats molt primerenques, el trànsit social per viure d'acord amb el gènere amb el qual s'identifiquen. Tots ells formen part d'una "nova generació trans".
El documental "Trànsit" s'endinsa en la realitat d'aquests menors transsexuals a través del relat en primera persona de cinc casos. Són en David (6 anys), l'Estel (11 anys), la Raquel (14 anys), en Mario (17 anys) i la Marta (23 anys), que és l'única major d'edat. Uns testimonis impactants que ens permeten entendre el patiment que viuen aquests nens i nenes abans de fer el trànsit i els difícils processos d'acceptació que sovint viuen els seus pares.
En David, que ara té sis anys, abans es deia Sara. Quan la Sara va començar a parlar, de seguida va dir que ella, en realitat, era un nen, però els seus pares no li van fer gaire cas. La insistència de la nena a afirmar la seva identitat masculina i el seu comportament estrany, trist i retret preocupaven cada vegada més els seus pares. "Nos fuimos a informar con los dedos cruzados de que no fuera verdad", ens diu la seva mare, tement que la seva filla fos transsexual. Després d'un difícil procés d'acceptació, els pares van acabar assumint el que li passava a la seva filla. Finalment, a l'edat de cinc anys, va fer el trànsit social: va passar a dir-se David i va començar a vestir-se i a viure com un nen. Avui, el David és immensament feliç.
L'Estel, nascuda amb genitals masculins, va fer el trànsit social per viure com una nena als vuit anys. Ara ja en té onze, però encara recorda amb patiment quan, amb cinc o sis anys, ja es notava diferent de la resta i s'asseia en un racó del pati de l'escola amb un únic desig: "I si pogués ser una nena? I si pogués ser una nena?" Amb una maduresa sorprenent per a la seva edat, l'Estel ens diu que "s'ha de saber que hi ha nens amb vulva i nenes amb penis". Ara, un cop fet el trànsit, afirma que "no podria tornar a viure com un nen, seria impossible".
La Raquel té catorze anys. Fins fa un any i mig es deia Raúl. Segurament ella està en una de les etapes més difícils de la vida d'un menor transsexual: la pubertat, el moment del canvi. Malgrat els seus genitals masculins, ella sempre s'havia sentit nena. De cop i volta, cap als dotze anys, va descobrir amb horror que li sortia pèl per tot el cos i que li començava a sortir barba. Després d'un intent de suïcidi, ara està seguint un tractament amb bloquejadors hormonals que li han frenat el desenvolupament puberal dels trets masculins.
En Mario acaba de fer disset anys. No va ser fins fins fa poc més d'un any que va explicar als seus pares que no era una noia, sinó un noi. Com que ja havia passat la pubertat i ja era major de setze anys, de seguida va començar a hormonar-se amb testosterona. Ara té un aspecte totalment masculí, però hi ha una part del seu cos que li produeix un gran rebuig: són els seus pits. L'equip del programa l'ha pogut acompanyar durant l'operació per treure's els pits.
La Marta, de vint-i-tres anys, està acabant la carrera d'infermeria. Va viure com un noi fins als dicuit anys, però ara fa una vida totalment normalitzada com a noia. S'ha fet una vaginoplàstia i diu que ara se sent una dona complerta. Només té un desig: trobar un home que l'estimi i poder formar una família.
